En una nova mostra d'intentar conciliar la ira popular, la junta militar emetia ahir el decret 126/2011, que atorga al nou primer ministre, Kamal Ganzuri, tots els poders de president de la república. Els militars es reserven competències pel que fa a les forces armades i la justícia, i fan, d'aquesta manera, un pas simbòlic però ferm en el camí de la 
transferència del poder reclamada per les forces revolucionàries.
Després de dues setmanes de dures negociacions, ahir juraven el càrrec els vint-i-set ministres del nou govern. Aquest –emprant la retòrica defensada pels revolucionaris malgrat no incloure cap dels candidats proposats– rebia el títol de govern de salvació nacional. La pressió popular i la negativa d'alguns polítics opositors van complicar la formació d'un gabinet que fins a última hora encara mantenia la incògnita sobre qui assumiria algunes carteres. Al final, dotze ministres repeteixen del gabinet de Xaraf i dos són ministres de l'era de Mubàrak. Entre aquests noms no hi ha el del discutit anterior ministre d'Informació Ussama Heikal.
El seu lloc l'ocuparà Ahmed Anis, que tindrà la difícil missió de retornar el prestigi als mitjans de comunicació públics. El seu nomenament ja era criticat ahir per col·lectius de professionals, que el veien com un altre intent de controlar els mitjans mentre recordaven l'etapa del nou ministre com a president de la Federació de Ràdio i Televisió. Com era previsible, i després del ball de noms dels últims dies, també generava controvèrsia el nomenament de Muhammad Ibrahim per a la cartera d'Interior. El general va ser la mà dreta del controvertit Habib el-Adli, l'històric home de ferro de Mubàrak demonitzat pels revolucionaris.
L'historial del nou ministre recull, entre altres punts negres, polèmics casos de tortura, la massacre de trenta sudanesos el 2006 i la direcció de la repressió contra els manifestants a Alexandria, que va provocar un mínim de 80 morts al gener.
Grups revolucionaris mostraven el seu rebuig al nou govern en l'acampada de protesta davant del Consell de Ministres, al Caire. El 6 d'Abril, que juntament amb altres grups anunciava que abandonava la plaça Tahrir a causa de la presència continuada d'infiltrats policials, denunciava que tots els ministres “són antics membres de l'NDP de Mubàrak”.
transferència del poder reclamada per les forces revolucionàries.Després de dues setmanes de dures negociacions, ahir juraven el càrrec els vint-i-set ministres del nou govern. Aquest –emprant la retòrica defensada pels revolucionaris malgrat no incloure cap dels candidats proposats– rebia el títol de govern de salvació nacional. La pressió popular i la negativa d'alguns polítics opositors van complicar la formació d'un gabinet que fins a última hora encara mantenia la incògnita sobre qui assumiria algunes carteres. Al final, dotze ministres repeteixen del gabinet de Xaraf i dos són ministres de l'era de Mubàrak. Entre aquests noms no hi ha el del discutit anterior ministre d'Informació Ussama Heikal.
El seu lloc l'ocuparà Ahmed Anis, que tindrà la difícil missió de retornar el prestigi als mitjans de comunicació públics. El seu nomenament ja era criticat ahir per col·lectius de professionals, que el veien com un altre intent de controlar els mitjans mentre recordaven l'etapa del nou ministre com a president de la Federació de Ràdio i Televisió. Com era previsible, i després del ball de noms dels últims dies, també generava controvèrsia el nomenament de Muhammad Ibrahim per a la cartera d'Interior. El general va ser la mà dreta del controvertit Habib el-Adli, l'històric home de ferro de Mubàrak demonitzat pels revolucionaris.
L'historial del nou ministre recull, entre altres punts negres, polèmics casos de tortura, la massacre de trenta sudanesos el 2006 i la direcció de la repressió contra els manifestants a Alexandria, que va provocar un mínim de 80 morts al gener.
Grups revolucionaris mostraven el seu rebuig al nou govern en l'acampada de protesta davant del Consell de Ministres, al Caire. El 6 d'Abril, que juntament amb altres grups anunciava que abandonava la plaça Tahrir a causa de la presència continuada d'infiltrats policials, denunciava que tots els ministres “són antics membres de l'NDP de Mubàrak”.
Ball de xifres i avantatge dels Germans Musulmans
La tornada de la primera volta electoral confirmava l'avenç destacat de Llibertat i Justícia, la formació vinculada als històrics Germans Musulmans. La formació hauria tret 22 del 52 seients en disputa en la votació, 34 si s'inclouen els candidats independents propers a la Germandat. La majoria els guanyaven a candidats del grup salafista Nour, que sols aconseguia 5 seients, i 2 del secular Bloc Egipci. La resta eren per a independents o altres formacions. El Consell Electoral tornava a mostrar el seu caos organitzatiu oferint un altre ball de xifres. Ahir plantejava nous números i assegurava que la participació de la jornada de fa una setmana va ser del 59%, tot i que anteriorment ja havia corregit dues vegades unes xifres discutides per alguns periodistes. Mentrestant, afirmava que la participació d'aquest dilluns i dimarts havia estat d'un sospitós 39%. La participació va ser molt baixa arreu i alguns diaris locals afirmaven que hi havia col·legis electorals on no havia anat a votar, literalment, ningú. Alguns analistes assenyalaven que aquesta abstenció podria ser deguda a l'anunci que no s'executaria la llei existent que penalitza amb 500 lliures l'abstenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada