Article: L'etern debat sectari es reobre a l'Egipte post-Mubarak

Article publicat al Setmanari La Directa num.246:

"Un nou incident ha tornat a marcar el full de ruta a Egipte. 26 morts i centenars de ferits en uns enfrontaments davant la televisió pública a la fi d'una manifestació pels drets dels coptes, els cristians d'Egipte, han convulsionat el país i la opinió pública internacional. L'enfrontament entre manifestants, majoritàriament coptes, i soldats de l'exèrcit egipci del passat 9 d'octubre ha reobert el debat del sisme sectari al país. La paraula més repetida per totes bandes és conspiració. El govern i el patriarcat copte denuncien una mà oculta rere els successos mentre l'exèrcit assenyala a un complot copte i asseguren no haver fet servir munició real. Els manifestants, per la seva banda, afirmen que tot era un pla del Consell de les Forces Armades i aporten el testimoni de metges forenses refutant les paraules dels militars. Alguns van afirmar, en roda de premsa, haver certificat la mort per foc real, (i, “per la seva precisió, obra indubtable de professionals”) de nombrosos manifestants. Denuncien témer que els seus testimonis desapareguin dels arxius, mentre altres manifestants proven de refutar totes les acusacions militars, vessades en una inèdita roda de premsa en que el règim militar va mirar d'acusar de tot el succeït, amb vídeos i fotografies aïllades, als cristians. “Els cotxes que diuen que vam cremar nosaltres jo vaig veure com els cremava un soldat” afirma una assistent a la roda de premsa.

La guerra als mitjans ha marcat també el conflicte. Els estudis de les cadenes de televisió Al-Horra i 25 de gener van ser atacades aquella mateixa nit per l'exèrcit i les seves senyals tallades mentre als canals públics es llançaven consignes contra la comunitat copta. Entre elles es denunciava la mort de militars. Després d'una setmana en que s'ha posat en dubte la veracitat de la informació tant sols s'ha donat a conèixer, sense gaires detalls, la mort d'un soldat: un jove de Kafr elSheikh. La difusió d'unes falses declaracions de Hilary Clinton amenaçant amb una intervenció militar americana per a protegir els coptes va acabar d'escalfar els ànims, provocant la sortida al carrer d'integristes islàmics a la caça del ciutadà copte. Sigui com sigui, la cobertura mediàtica de la televisió pública ha estat fortament criticada i nombroses veus han reclamat la dimissió del ministre Ossama Heikal, qui va qualificar d'herois els periodistes responsables del seguiment. A hores d'ara, però, l'únic canvi s'ha produït a la direcció de la ràdio-tv públiques, amb el nomenament de Tharwet Mekki, amb un passat vinculat a l'NDP de Mubarak.

Els coptes, tot i els intents dels patriarcat de calmar els ànims, van convertir els enterraments dels seus màrtirs en emotives marxes demanant la caiguda del mariscal Tantawy, el líder del Consell Superior de les Forces Armades que governa el país des de la marxa de Mubarak. Les nombroses manifestacions arreu del país cridant a la unitat nacional i denunciat els fets han posat contra les cordes el poder militar. La pressió popular ha forçat, una setmana després dels fets, la publicació d'una històrica llei prohibint la discriminació per raons de “gènere, origen, llengua, religió o creença”. Activistes pels drets humans han valorat positivament la mesura, però posen en dubte les possibilitats reals de dur-la a la pràctica. Molts recorden que normalment els atacs sectaris, contra sufís, xiïtes o bahaistes però sobretot contra a la minoria copta, que representa un 10% de la població, han estat instrumentalitzats políticament. La explosió d'un cotxe bomba en una església cristiana d'Alexandria per cap d'any va demostrar-se, a través del serveis d'intel·ligència britànics, haver estat cuinada des dels departaments del ministeri d'Interior dirigits llavors per Habib el Adly. Com es va demostrar, l'objectiu era desviar l'atenció de la denuncia de tupinada electoral del passat mes de novembre, reforçar la imatge paternalista de Mubarak al país i, utilitzant un grup islamista de Gaza. legitimar el tancament del pas de Rafah.

La mà saudita, una dinastia entronada gràcies a l'ajuda de l'islamisme wahabita i sòcia d'honor occidental per les seves ingents reserves petrolíferes, sol trobar-se rere la difusió de les interpretacions més restrictives dels textos corànics. Més enllà dels populars telepredicadors, les mesquites finançades o les inversions a terra faraònic, a la marxa de Mubarak l'exèrcit va permetre la entrada massiva de salafistes exiliats, que van profanar temples sufís davant la indiferència del poder militar. El mes de maig, 12 persones van morir en enfrontaments sectaris al Caire després que es difongués la falsa detenció en una església copta d'una dona convertida a l'Islam. La falsa informació havia estat sorgit del compte twitter d'un ciutadà saudita que ni tant sols vivia a Egipte. El passat mes de juliol grups salafistes, molts d'ells vinguts directament en autocar des d'Aràbia Saudita, van capitalitzar les manifestacions de la plaça Tahrir reclamant la instauració de l'Estat Islàmic i provocant un tàcit enfrontament amb els joves de la revolució, clarament partidaris d'un estat civil inclusiu.

Amagat rere aquest fort debat, es va obrir el període d'inscripcions per a les eleccions de novembre. A la majoria de demarcacions s'ha detectat una alta presència d'antics membres de l'NDP de Hosni Mubarak entre les sol·licituds. L'esquerra política ha denunciat que en aquest clima convuls és impossible que se celebrin unes eleccions netes. El Partit Comunista i el Partir Democràtic dels Treballadors ja han anunciat el seu boicot al procés electoral.