dimarts, 20 de setembre de 2011

La tercera onada de la revolució egípcia

Un mar de vagues i protestes han omplert Egipte, constituint el que alguns ja anomenen la tercera onada de la revolució. Si el 25 de gener va marcar la primera fita i durant la primavera es va fer la segona reclamant el compliment efectiu de totes les demandes, alguns ja han anomenat aquesta onada de protestes post-ramadàn com la tercera onada revolucionaria a Egipte.
Una de les principals reclamacions és la fi dels judicis militars a població civil, que han portat a la banqueta més de 12 mil civils enfront d'un tribunal castrense des de la caiguda de Mubarak. De fet hi ha hagut més judicis d'aquest tipus en els darrers 8 mesos que en els darrers 20 anys. El paper omnipresent dels militars, especialment pel que fa a Drets Humans, es troba a debat. Sobretot després de la dimissió del candidat a ministre de comunicacions Hazem Abd el-Aazeem, qui ha assegurat que el govern li volia controlar les intervencions en públic per les seves controvertides opinions sobre la direcció militar del país o el polèmic cas sobre el dret a vot dels egipcis a l'estranger.
Però el Consell Superior de les Forces Armades no defalleix. En un clima enrarit, el règim militar va aprofitar la invasió de la embaixada israeliana (i la saudita, que ha passat més desaparecebuda) d'ara fa una setmana per a justificar el recent reforçament de la llei d'emergència. Una decisió que ha portat la polèmica. Alguns fins i tot acusen el règim militar de provocar l'atac (es parla de l'estranya manca de policia i de que les portes de l'embaixada estaven estranyament obertes). Sigui com sigui la renovació d'aquesta llei ha portat els egipcis altre cop al carrer. Si bé les protestes del passat divendres no van ser tot lo concorregudes que s'esperaven, ahir es van fer manifestacions multitudinàries arreu del país i especialment al Caire en contra de la Llei d'Emergència. Essam Sharaf, Primer ministre, ha defensat la decisió dels militars, assegurant que defén la revolució dels qui se'n volen aprofitar i dels intrusos.
Però la lluita laboral continua. Milers de treballadors estan avui en protesta oberta, la majoria reclamant millores salarials, però com recorda l'activista i blogger Hossam el Hamalawy, "estan lluitant contra la corrupció i convertint la lluita econòmica en una lluita política". Els sectors afectats son molt variats,: des de fàbriques farmacèutiques fins al sector tèxtil o hospitals. De fet les protestes entre els treballadors del ministeri d'antiguitats han forçat la recent dimissió del Secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats, Mohamed Ab el Fatah. També els estudiants i treballadors lliures de la Universitat Americana del Caire, que portaven una setmana acampats al campus universitari, han aconseguit que la direcció escolti les seves demandes.
De totes formes els sectors que més impacte estan tenint en aquests darrers dies son l'educació i la sanitat pública. Si la setmana passada les protestes esclataven entre els estudiants i professors universitaris, que reclamaven principalment la dissolució dels deganats i unes eleccions lliures per a escollir les noves direccions, aquesta setmana ha esclatat en el sistema educatiu primari i secundari. Una vaga secundada per milers de professors (es parla d'un seguiment aproximat del 60%, amb un seguiment de gairebé el 100% en alguns governorats) i que ha afectat la majoria dels centres escolars, endarrerint l'inici del curs. Reclamen l'augment del salari mínim i la dimissió del ministre Ahmed Gamal El-Din Moussa. La corrupció del model públic d'Educació porta a professors malpagats, i gairebé sempre pluriempleats, a forçar els pares dels estudiants a pagar per prendre lliçons privades. Unes lliçons privades que tothom sap que en realitat son innecessàries, però "imprescindibles" per a fer que els nanos passin de curs. En els darrers dies no paren de sortir casos alarmants sobre la poca atenció que rep el sistema educatiu públic a Egipte. Les protestes, però, no han estat exemptes d'incidents. Alguns governadors van amenaçar a professors amb l'arrest i la intimadicó és a l'ordre del dia.
Els doctors, per la seva banda, porten més d'una setmana en vaga, reclamant la millora del sistema sanitari i de la inversió, que volen que passi del 3,5% del pressupost actual al 15%.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada