dimarts, 8 de febrer de 2011

El país de les sorpreses


08/02/2011
22.19 hores:
Egipte no deixa mai de sorprendre. Mai. I per sort, gairebé sempre és en positiu. Sobretot el que fa a la seva gent.
Si soci sincer, ahir començava a ser relativament pessimista sobre el devenir d'aquesta revolució. Després d'anar al Tahrir i de veure la resta dels esdeveniments un cop a casa hi veia, francament, un estancament. Calia alguna cosa.
Cualsevol previsió (ni personal ni de cap dels meus amics) no esperava el que avui ha succeït al Tahrir. La gent creia que tot això dequeia. I així ho pretenien reflexar molts mitjans, especialment occidentals. Però a Egipte no es pot donar res per fet. El país de les sorpreses. Mai, des de l'inici de la revolta, en aquest no tan llunyà però que sembla que fos segles enrera,25 de gener, havia vist tanta gent al Tahrir cridant per la caiguda del Règim. Ni tant sols a la primera marxa del milió, el primer de febrer, la que fins ara era la marxa més multitudinària.
No soc amant de donar números, però si puc donar fe que la gent no hi cabia a la plaça. Hi havia gent sortint per a que d'altres poguessin entrar. I si voleu números us diré que diuen que la plaça té 40 mil metres quadrats. Calculeu si ho voleu. I sumeu que la gent entrava i sortia. I tingueu en compte que avui era dia laboral.
A dins, un ambient molt festiu i alegre. Fins i tot en algunes zones es podien veure obres de teatre, lectures de poemes i música. Per als que diuen que els Germans Musulmans controlen la plaça. Les tendes de la plaça on els manifestants passen les nits ja comencen a semblar un campament cada cop menys provisional mentre la originalitat dels egipcis es posa en joc aportant cada dia noves pancartes i noves consignes. S'ha fet una espècie de museu amb dibuixos i cartells a un costat amb alguns dels més ocorrents. Les pedres que fa pocs dies s'havien recopilat per defensar la plaça no han caigut en l'oblit. Avui formen ocorrents mosaics. Com el que diu a Mubarak que marxi en diversos idiomes, inclòs el castellà. Enormes pancartes amb les cares d'alguns dels màrtirs presideixen la plaça. Com la de l'oficial de policia Mohamed El Batran, qui va ser mort aparentment pels seus companys, quan intentava sabotejar les suposades ordres dels Ministeri d'Interior d'alliberar els presoners per sembrar el caos a la ciutat. En la revolta que va cremar el 90% de les comisaries i milers de cotxes i motos policials també hi ha lloc per un heroi del cos policial.
Mubarak cada cop deixa de ser el blanc exclusiu de la ira i va cedint espai, vistos els aconteixements, amb Omar Soleiman, qui els manifestants veuen com la encarnació més cruel del Règim. Alguns manifestants han fet intents de rodejar el Parlament i la seu del Ministeri d'Interior. Segons sembla alguns han arribat a aturar el primer ministre Ahemd Shafiq, impedint-li arribar a la seva oficina. Hi ha alguna fotografia que mostra alguna gent fent l'intent de dormir davant del Parlament. És sorprenent donat l'impresionant desplegament militar a la zona...


Les manifestacions s'han reproduït arreu del país, fins i tot al llunyana província de l'oasi de Bahareya, Menya o a Asuán, la província més al sud del país, on milers de joves sense feina s'han manifestat davant de la seu del governorat de la Província. Milions han tornat a sortir al carrer. arreu del país. Tal com explicàvem ahir la revolució es va estenent a altres sectors de la societat.
Avui anunciaven la seva entrada en vaga els treballadors del sector privat del Canal de Suez, una de les primeres fonts d'ingressos del país (tot i que seria més acurat dir del President, ja que els beneficis d'aquest van directamet als costos de la presidència, i no és cap exageració). Entre les seves demandes es troba la llibertat sindical. Això sembla que no afecta de moment l'entrada de vaixells al canal, però és un primer pas. També ho feien els treballadors de les escombraries a Giza. També s'han vist nombroses mobilitzacions a la ciutat obrera de Mahala, al Delta, varis centenars de milers de persones han participat a la manifestació unitària de la ciutat contra el Règim. Treballadors de telecomunicacions també han estat en vaga avui a Helwan. A Quesna 2000 treballadors d'una fabrica farmacèutica també han anat a la vaga. Estudiants i professors universitaris han fet una marxa fins al Tahrir en solidaritat amb la revolta. També han fet marxa treballadors dels ministeris de Salut i Justícia. Com deiem ahir, els periodistes s'han reunit avui per emprendre accions per tombar la presidència del sindicat, obtinguda per Makram Mohamed després d'una tupinada electoral. Demà està prevista una manfiestació per la llibertat sindical i en suport a la revolució a les portes de la seu del Sindicat General, el sindicat vertical.

El que acaba de demostrar que s'està seguint el bon camí és, precisament, en els moviments del Règim. Aquest no para de fer moviments a la desesperada per calmar la ira popular, que ja és dificilment controlable vist que la violència no és possiblement efectiva. Les promeses d'augment de sou dels funcionaris en serien un exemple. Soleiman, l'aposta americana i israelí per a la transició, no para de dir que té un full de ruta per a la transició i que ell no vol ser president. Però ja ningú se'l creu. L'històric torturador no té cap mena de recolzament popular.


Aquesta revolta és viva. No sabem quin futur l'hi espera, però és ben viva..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada