dissabte, 12 de febrer de 2011

La alegria segueix iluminant Egipte

13/02/2011
0:48 Hora del Caire
Es fa molt díficl, per no dir impossible, descriure l'explosió de felicitat que ha suposat la caiguda del Règim a Egipte. Un nou Egipte ha nascut i ha volgut sortir al carrer ha celebrar-ho. Quan ja fa més de 30 hores de l'anunci de Soleiman, el qual va posar final a un regnat de 30 anys del raïs Mubarak, encara puc sentir els clàxons al carrer, en ple toc de queda encara vigent i en un lloc força apartat del centre neuràlgic d'aquesta revolució. Egipte ha sortit en massa a festejar, de les formes més diverses, arreu del país. A exterioritzar una alegria per la construcció d'un nou país, en un procés que tothom es conscient de que serà llarg i no gens fàcil. Però el primer pas s'ha fet i l'esperança omple els carrers. Milers de joves han agafat escombres i recollidors i han deixat la ciutat més neta que mai. Altres s'han dedicat a netejar els tancs que durant la revolta s'havien omplert dels lemes de la revolució, demanant la caiguda del Règim. Altres han decidit plasmar en murs l'optimisme que la Revolució del 25 de gener ha provocat en un poble postrat durant 3 decades. Música, festa i honor als caiguts en una plaça Tahrir que porta un dia i mig dins un autèntic festival.
La notícia expresada per l'exèrcit a primera hora de la tarda, quan assegurava que dissolia les cambres del parlament i que transferiria el poder a un govern civil escollit amb garanties democràtiques i que retirava la llei d'emergència sembla haver satisfet a la majoria de la població. Què succeirà amb els manifestants de la plaça Tahrir és una pregunta que encara té multiples factors en joc. Mentre molts han donat per bo el comunicat d'aquesta tarda de l'exèrcit i han tornat a les seves cases, altres asseguren que es mantindran a la plaça per "defensar la revolució", és a dir per a garantir que això es compleix. Quins efectes tindrà a efectes quotidians això, és encara difícil de preveure. Sembla força difícil que els manifestants, a hores d'ara, puguin mantenir la plaça tancada al transit i amb controls d'accès, pel que caldrà veure de quina forma es manté la ocupació. Alguns ja parlen de la formació d'una plataforma política, inclús amb la forma de partit polític, per a perseguir la corrupció.
L'exèrcit ha començat a moure's i a deixar la ciutat. Imagino que ho farà a poc a poc, però fa pocs minuts era testimoni de com almenys 7 tràilers desplaçaven els tancs fóra de la ciutat. El toc de queda, tot i que molts reduït, és encara vigent i caldrà veure com torna la policia als seus llocs després del divorci total amb la ciutadania arran dels fets del 28 de gener passat.
Tampoc s'han calmat les aigües a Suez, un dels punts més calents d'aquesta insurrecció popular. Sembla que s'estan produint vagues en fàbriques de diversos sectors diferents, la majoria amb un rerafons relacionat amb la corrupció. A més això se li suma la demanda popular de la caiguda del Governador de la ciutat, al qual se li imputa, a més de corrupció els delictes de sang comesos durant la dura repressió contra els manifestants. En altres vagues produides avui al país l'exèrcit ha intentat intercedir, la majoria de les vegades sense cap mena d'èxit. Els treballadors del transport públic a Alexandria semblen seguir les passes del seus companys del Caire i estan en vaga. S'han anunciat vagues al sector del petroli per demà, entre altres, demanant l'aturada de la venda de gas a Israel.
Veurem com evoluciona tot plegat. Encara queda molt camí per recórrer.
Però avui vivim un pèl més lliures. Amb la mostra fefaent de la força del poder popular.

Us deixo amb una canço que sembla que s'hagi convertit en un dels himnes d'aquesta revolució: Sout el Horreya (La veu de la llibertat)






I també un rap sobre el divendres de ràbia....i sembla grabat fins i tot allà, tot i que em sembla una mica surrealista, la veritat...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada