dimarts, 4 de gener de 2011

Reaccions a l'atemptat d'Alexandria

Egipte mira de despertar-se del malson de cap d'any, quan una bomba va esclatar enfront d'una esglèsia copta al barri de Sidi Bishr, a Alexandria. Per un costat la solidaritat dels egipcis musulmans no sha fet esperar. Importants condemnes i crides a la unitat s'han escoltat des dels Germans Musulmans fins al Sheikh d'Al Azhar i campanyes com la de say no to terror poblen les televisions dient que "Jo soc musulmà, estic en contra del terrorisme". Manifestacions de suport als coptes i de denúncia a l'atemptat se succeeixen arreu, algunes imitant les anteriors mobilitzacions per Khaled Saïd. La ira, però, ha estat el que ha predominat el costat copte, que acusa el Règim de la defensa dels espais cristians (els quals havien estat amenaçats publicament per cèdules terroristes) i de la continua marginació institucional i política. Aquests dies, per exemple, fa un any d'uns tristos incidents que van provocar atacs sobre coptes en una població al sud del Caire i encara no s'ha jutjat cap dels culpables reconeguts dels crims. De l'altra banda els recents enfrontaments a Gizah entre coptes i policia no fa més que augmentar una tensió latent. De fet Mubarak encara no ha decretat dia de dol, com tampoc ho ha fet en altres casos de tragèdia nacional, ni ha cedit cap responsable polític. Esl egipcis es troben indignats qan aquesta indiferència contrasta amb l'enèrgica resposta amb la que sempre ha actuat quan les víctimes eren turistes. El cas, per exemple, del centenar d'egipcis que van morir enfonsats en un accident de ferri el 1998 contrasta amb els atemptats al Mar Roig dels noranta.





És per tot plegat que els cristians han provocat nombrosos enfrontamens amb les forces policials, com a representants del Règim, arreu del país. Especialment destacats son els casos d'Alexandria, Mansoura o Shubra (vídeo), on els enfrontaments van deixar diversos ferits.
Si avui hi ha alguna por a empènyer aquest país cap al sectarisme és per la possibilitat que la ràbia copta no es canalitzi exclusivament contra el Règim i ho faci, en segona instància, contra la majoria musulmana. Seria la millor victòria per als planificadors de l'atac. Alguns incidents en aquest sentit ja haurien succeït. Es parla d'atacs de cristians zebalin de Moqatam als cotxes que creuen l'autovia o de cristians expulsants musulmans de les seves manifestacions. Per sort, casos encara aïllats, la majoria de la població aixeca el Corà i la creu com a símbol de la unitat religiosa.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada