El procés de secessió del Sud del Sudan segueix el seu curs, engegant el seu tercer dia de votacions en un referèndum d'autodeterminació per decidir el futur de la regió que durarà una setmana sencera. Malgrat que els enfrontaments a Abiey han provocat 36 morts, sembla que el procés segueix el seu curs. Bashir s'ha compromès a assumir la totalitat del deute extern del Sudan (38 mil milions de dólars) quan es calcula que entre un 14 i un 20 % dels ciutadans cridats a les urnes ja han exercit el seu dret a vot. Segons els acords de pau que han propiciat el referèndum, cal un 60% de participació per a que la votació sigui considerada vàlida.
El procés secessionista, però, preocupa i molt tot el món àrab. I en especial al país dels faraons. Egipte, per qüestions històriques, sempre ha considerat el Sudan com un germà, com una part més de la seva terra que per qüestions històriques ha seguit un curs diferent. No obstant milers de sudanesos venen a estudiar a les universitat egípcies cada any i molts d'ells emigren sovint al país del nord. 3300 sud-sudanesos van votar aquests dies al consulat del Caire. Tot i que aquests sentiments no acostumin a ser del tot recíprocs, el que queda clar és que el procés d'independència del Sud del Sudan és tema de conversa al món àrab i a Egipte, on generalment s'observa amb tristesa i amb una manca total de voluntat de reconèixer cap mena de dret a l'autodeterminació que pugui de retruc sacsejar internament el propi país, especialment a Nubia. De fet alguns analistes, com Fahmi Howeide, asseguren que darrera els processos d'independència en els països àrabs hi ha una estrategia sionista per dividir i debilitar els països àrabs i donar justificació a la presència d'un estat jueu al cor del Próxim Orient. A falta però, d'una verdadera esquerra anticapitalista organitzada al Sudan, resulta molt interessant veure què opinen els socialistes egípcis. Hisham Fouad escriu, a través del Centre d'Estudis Socialistes d'Egipte un interessant article sobre aquest procés.
En l'article es destaca la secessió com una solució gairebé inevitable, donada la persecució i marginació sistemàtica del Govern de Khartoum cap al sud-sudanesos en les darreres dècades però a la vegada es destaca l'imprescindible suport que "l'imperialisme i el sionisme" han donat per a la opció secessió. Destaca, també, que l'abscència d'una Esquerra revolucionària que enllaci l'explotació i la marginació com una alternativa realista dins de l'escenari polític sudanés ha afavorit, també, al procés secessionista. Després recull les paraules del líder socialista egipci Sameh Naguib, qui afirma que "els socialistes revolucionaris estem fermament en contra dels projectes imperialistes i sionistes a la regió àrab i estem en contra de la separació com a divisió de la classe treballadora". Afegeix, però que "avui, però, ens manifestem amb el dret dels sud-sudanesos a escollir el seu destí a l'ombra d'aquest govern feixista en connivència amb la religió" afegint que la decisió de la unitat o la separació ha de ser la elecció de les persones i no fruit de la pressió de la força militar o propagandística.
El procés secessionista, però, preocupa i molt tot el món àrab. I en especial al país dels faraons. Egipte, per qüestions històriques, sempre ha considerat el Sudan com un germà, com una part més de la seva terra que per qüestions històriques ha seguit un curs diferent. No obstant milers de sudanesos venen a estudiar a les universitat egípcies cada any i molts d'ells emigren sovint al país del nord. 3300 sud-sudanesos van votar aquests dies al consulat del Caire. Tot i que aquests sentiments no acostumin a ser del tot recíprocs, el que queda clar és que el procés d'independència del Sud del Sudan és tema de conversa al món àrab i a Egipte, on generalment s'observa amb tristesa i amb una manca total de voluntat de reconèixer cap mena de dret a l'autodeterminació que pugui de retruc sacsejar internament el propi país, especialment a Nubia. De fet alguns analistes, com Fahmi Howeide, asseguren que darrera els processos d'independència en els països àrabs hi ha una estrategia sionista per dividir i debilitar els països àrabs i donar justificació a la presència d'un estat jueu al cor del Próxim Orient. A falta però, d'una verdadera esquerra anticapitalista organitzada al Sudan, resulta molt interessant veure què opinen els socialistes egípcis. Hisham Fouad escriu, a través del Centre d'Estudis Socialistes d'Egipte un interessant article sobre aquest procés.
En l'article es destaca la secessió com una solució gairebé inevitable, donada la persecució i marginació sistemàtica del Govern de Khartoum cap al sud-sudanesos en les darreres dècades però a la vegada es destaca l'imprescindible suport que "l'imperialisme i el sionisme" han donat per a la opció secessió. Destaca, també, que l'abscència d'una Esquerra revolucionària que enllaci l'explotació i la marginació com una alternativa realista dins de l'escenari polític sudanés ha afavorit, també, al procés secessionista. Després recull les paraules del líder socialista egipci Sameh Naguib, qui afirma que "els socialistes revolucionaris estem fermament en contra dels projectes imperialistes i sionistes a la regió àrab i estem en contra de la separació com a divisió de la classe treballadora". Afegeix, però que "avui, però, ens manifestem amb el dret dels sud-sudanesos a escollir el seu destí a l'ombra d'aquest govern feixista en connivència amb la religió" afegint que la decisió de la unitat o la separació ha de ser la elecció de les persones i no fruit de la pressió de la força militar o propagandística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada