diumenge, 14 de novembre de 2010

El petroli també enfronta el Sudan

Article publicat al setmanari Directa número 204:

"Manifestacions separatistes presidides per una creu cristiana recorren els carrers de Juba. Mítings cridant per la unitat nacional omplen Khartoum. Un denominador comú: l’escalada dialèctica entre uns i altres no sembla tenir sostre. Sudan, el país més gran d’África i del món Àrab i on conviuen més de 200 grups ètnics, es troba a l’ull de d’huracà per la convocatòria d’un referèndum que pot posar una nova bandera en el mapa del continent. El proper 9 de gener està previst que el sud del Sudan, amb una població estimada al voltant dels 8 milions de persones, esculli si es vol configurar com un nou estat Independent o vol mantenir el seu destí al costat dels seus veïns del Nord. La por que un nou conflicte armat esclati entre les dues regions és a l’ordre del dia, sobretot des que el 85% del petroli del país es troba al sud. El principal conflicte es troba a la regió d’Abyei, rica en petroli, i on tots dos fronts en reivindiquen la pertinença. Aquesta disputa sembla poder fer perillar la celebració del referèndum en les dates previstes, malgrat els intents, especialment internacionals, per a que aquest se celebri.


Des de la Independència, el 1956, el Sudan ha patit dues guerres civils que han enfrontat durant dècades el nord àrab, musulmà, i el multi ètnic sud, de majoria cristiana i animista. El conflicte va deixar un rastre de més de dos milions de morts. El 2005 se signaven a Nairobi els Acords Generals de Pau entre el nord i el sud. Firmaven respectivament: el partit del Congrés Nacional, d’Omar al-Bashir i l’Exèrcit d’Alliberament Popular del Sudan (SPLA) de John Garang. Aquests acords, que pretenien posar fi al sisme ètnic, cultural i religiós imperant al país, donaven una certa autonomia al sud, governada per l’SPLA, i la celebració d’un referèndum d’independència per al 2011.

La proximitat de la data ha provocat l’augment de la tensió. El principal conflicte es troba a la regió petroliera d’Abiey, que hauria de votar la seva pertinença al sud o al nord el mateix dia que el sud exerceix la seva autodeterminació. La zona està dominada pels Dinka Ngok, que donen suport al sud, i pels Missreya, nòmades àrabs unionistes. Els acords de pau garanteixen el vot als Dinka, però deixen en mans d’una comissió el veure si “altres tribus” poden votar. La definició d’aquest reglament és el focus del conflicte sobretot des que, segons denuncia l’SPLA, Khartoum estaria introduint artificialment milers de Missreya a la regió per alterar els resultats. Els Missreya ja han anunciat que emprendran actes violents si se’ls nega el vot. Els darrers intents per trobar una solució satisfactòria per a tothom han fracassat.


El nord reclama que la data del referèndum es posposi uns mesos, quelcom que el sud assegura que és inadmissible. Des d’Abyei els Ngok amenacen amb la convocatòria d’un referèndum autogestionat si es cancel·la l’oficial. El conflicte es calenta. El sud reclama una zona de seguretat a la frontera entre les dues regions per la por de l’escalada militar a la zona. L’ambaixador de les Nacions Unides al país, Daffa-Alla Elhag Ali Osman, ja ha alertat que la celebració del referèndum a Abiey en les dates previstes pot conduir el país a la guerra. Tot i que totes dues parts asseguren no voler arribar al conflicte armat la preocupació no deixa de ser patent. El president del país, el demonitzat per occident Bashir, ha denunciat que el sud ha violat termes dels acords de pau i que la situació pot ser més crítica que abans dels esmentats acords. Les Nacions Unides ja han anunciat que estan valorant remoure les seves tropes de pau dins el país cap a la frontera nord-sud. Paral·lelament a aquest, sembla que el conflicte al Darfur segueix enquistant-se després de l’arrest de diversos estrangers a la zona. Precisament la por de Khartoum es troba en que la independència del sud pugui animar, com sembla que està fent, les voluntats secessionistes del Darfur i l’est del país.

La Casa Blanca ha pres partit renovant les sancions econòmiques i comercials sobre Khartoum i oferint-los la possibilitat de ser esborrats de la llista de "països patrocinadors del terrorisme" el proper juliol si la consulta té lloc en els terminis inicialment previstos i els resultats son respectats. Estats Units fa temps que ha pres partit per la causa del sud, de majoria cristiana, a través del finançament de la formació militar de l’Exèrcit d’Alliberament Popular del Sudan. El miler llarg de nens soldats que lluiten per l’SPLA no semblen un impediment per a aquestes ajudes tot i violar clarament la Llei de Prevenció dels Nens Soldats firmada el 2008. La Lliga Àrab, en un tebi i ambivalent comunicat, dóna suport al referèndum, però la majoria dels caps d’estats alerten de la desconfiança sobre un procés independentista al Sudan. El libi Gaddafi ha alertat que la independència pot ser una “malaltia contagiosa” que es propagui per tota Àfrica mentre Egipte, país molt influent al nord, ha posat sobre la taula la solució d’un Estat Federal en que cada regió disposi d’institucions i exèrcit propis mentre recomanava l’aplaçament de la votació. La Unió Africana també sembla reticent a donar suport al possible nou estat ja que aquest pot alenar nous processos secessionistes al continent. A Sud-Àfrica els partits d’ultradreta afrikaners estan fent crides per la creació d’un estat racial mentre a Nigèria han augmentat les crides independentistes del Moviment per l’Emancipació del Delta del Niger.


La Xina hi està alerta

Hospitals xinesos, carreteres xineses, obres, fàbriques, cotxes i autocars xinesos. Sudan és un dels principals socis econòmics de la Gran Xina amb una inversió aproximada de 6 mil milions de dòlars en la passada dècada. Mig milió de barrils de petroli es produeixen diàriament per companyies xineses al Sudan, especialment CNPC. Aquest és el cas del petroli d’Abyei, en el que lidera el consorci del Gran Nil. Una delegació del Partit Comunista de la Xina s’hauria entrevistat amb el secretari de l’SPLM a Juba mostrant la voluntat xinesa de seguir invertint a la zona. La Xina preveu la construcció d’universitats i hospitals, la renovació d’edificis i la consecució de projectes d’extracció d’aigua a la zona. Segons sembla, passi el que passi al Sudan, la Xina no perdrà la seva part del pastís petrolier."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada