El wikileak egipci

Una lectura als cables de la tan esbombada història de Wikileaks que tenen relació amb l'embaixada americana del Caire no destapen cap història que no fos, ja, un secret a veus. De la mateixa manera que els altres els titulars se centren en coses més propies de conversa de perruqueria o revista del cor que de mitjans de comunicació seriosos. Que Mubarak repeteixi per activa i per passiva que Iran "son uns metiders" o que es destaqui que el raïs cada cop que veu un membre de la Casa Blanca els recordi que ell ja els va avisar del problema d'atacar Iraq no és que sigui gaire substanciós.
El que destapa Wikileaks, si més no en el cas egipci, és el que ja se sabia. El Règim odia Iran, utilitza el seu nom per moure la diplomàcia americana (personalment no em crec la meitat de les acusacions que li fa, sobretot quan assegura estar "aterroritzat" pel programa nuclear iraní), assegura que és un port franc per al que ell anomena terrorisme, que assegura que aquest règim finança Hamàs (i això és el que més por li fa), que fins fa poc ho feia a terra egípcia i recomana no atacar-la sinò escanyar-la conòmicament per a que el Règim "estigui ocupat en contenir la seva gent". Recorda que cal donar pes a Jordania, Arabia Saudí i el propi Egipte per a fer de contrapes a l'amenaça iraní. Autèntica guerra de poders, es reprodueix la por a una expansió de la revolta xiita que posi en dubte l'actual tauler s'ecacs. De fet aquest és el principal punt per recordar l'equivocació de la invasió d'Iraq. Ara, no s'estan per donar nous consells. Cal reforça l'exèrcit (Egipte s'ofereix a entrenar els soldats iraquís) per tal de fer un cop d'estat que col·loqui un dictador "just"."Oblideu la democràcia, els iraquís son molt durs per naturalesa" hauria dit Mubarak, segons els cables.
Els cables deien clar que tampoc guarda massa simpatia per Síria ni per Qatar (seu de la televisió d'Al Jazeera). Del Règim dels Assad, Síria, n'assegura que estan aïllats dins el món àrab, que ningú els estima i que estan preparats , diu literalment que "ho estan buscant", per pactar amb Israel (el que sí seria una bomba informativa) ja que volen recuperar el Golan i tancar l'estrambòtic cas del judici pel cas Hariri. Egipte, com no, es fa la víctima assegurant "estar rodejada d'integrisme" i es ven als Estats Units com la peça clau de l'estabilitat, lloances que els telegrames americans no s'estalviuen en reproduïr. És per això que Gamaal Mubarak insisteix en lamentar la falta d'un acord de lliure comerç entre els dos països.
Els cables també deixen clar la constant col·laboració entre Israel i Egipte i la constant coordinació en matèria d'inteligència i control aduaner. Pel que fa als palestins, Egipte demostra odi total a Hamás, més per la seva possible extensió a Egipte a través dels seus pares polítics ,els Germans Musulmans. Per això assegura que cal reforçar Abu Mazen i Fatah.