dimecres, 21 d’octubre del 2009

Un líder de Hamás mor a una presó d'Egipte


Publicat al setmanari de contrainformació Directa num. 157 del 21 d'octubre

Hamás va denunciar el passat dijous a través d'un comunicat la mort en una presó d'Egipte d'un dels seus destacats militants. Youssef Abu Zuhri, de 38 anys i germà del portaveu del grup palestí, hauria mort a la presó alexandrina de Bourg el Arab després de ser torturat per les forces de seguretat i d'haver-se-li negat medicació urgent que requeria. Les institucions egípcies, per la seva part, asseguren que la mort va ser per causes naturals provocades per una malaltia respiratòria del pres. Zuhri va ser detingut l'abril passat prop de la frontera amb Gaza sospitós d'haver creuat a través d'un pas subterrani il·legal. El membre de Hamás també va ser acusat per les institucions egípcies de formar part d'una presumpta cèdula de Hezbolà al Sinaí. Nombrosos grups de drets humans han instat el govern a aclarir la situació i han remès informació al Relator Especial per la Tortura de les Nacions Unides per a que investigui el cas.


L'incident arriba en un moment especialment sensible pel que fa les relacions institucionals entre Egipte i Hamás. El comunicat es va fer públic pocs dies abans que hagués de tenir lloc a El Caire la esperada reconciliació entre Fatah i Hamás apadrinada per Egipte. Mentre que l'acord semblava proper tant sols unes dies enrere, les relacions semblen haver-se refredat a darrera hora. Hamás ha anunciat recentment que posposa l'enviament de la seva delegació mentre no s'aclareixin certs apunts de l'acord. Aquest inclouria la celebració d'eleccions pel proper any i el restabliment a Gaza de 3000 membres de l'aparell de seguretat de l'Autoritat, liderat actualment per Fatah, que ja hauria donat el vistiplau a l'acord. Paral·lelament, Egipte continua buscant un acord amb Hamás per alliberar un soldat israelí a canvi de 1000 soldats palestins detinguts en presons israelianes. Hamás, per la seva banda, ha instat Egipte a alliberar els presos palestins que es troben en els calabossos del Règim Mubarak. Les autoritats egípcies asseguren, però, que en els darrers dies ja han alliberat 51 palestins que es trobaven entre reixes.


Al darrera de tot aquest conflicte es troba la complexa geoestratègia política de la zona. Per una banda, la poca simpatia d'Egipte vers Hamás, branca sorgida dels egipcis Germans Musulmans, històric grup d'oposició al Règim. D'altra banda la posició d'Egipte vers l'estat d'Israel en la que segueix jugant un doble joc. La recent elecció de la búlgara Irina Bokova com a directora de la Unesco, en detriment del ministre de cultura egipci Farouk Hosni, no va agradar gaire al Règim Mubarak. Un cop coneguts els resultats van denunciar un complot sionista en contra seva, obviant els crits de nombroses organitzacions que denunciaven la seva llarga trajectòria com a censor cultural a Egipte. Res més lluny de la realitat.







Com a destacat actor històric, religiós i polític del món àrab, Egipte continua sent un dels grans normalitzadors d'Israel a la regió. Les relacions diplomàtiques i econòmiques entre els dos països són fluïdes i constants. Un acord polític permet a Israel comprar petroli i gas egipci per sota dels preus del mercat. A més Egipte és, amb Jordània, l'únic país àrab amb cos consular fix a Jerusalem. La col·laboració egípcia al setge de Gaza es va fer evident amb el tancament del pas de Rafah, que encara avui és centre de nombrosos conflictes. Algunes informacions asseguren que cossos militars americans estan patrullant darrerament el pas fronterer de Rafah i que soldats egipcis estan rebent instrucció militar per part de tropes americanes. Egipte és el segon receptor d'ajuda americana a la zona amb, 2 milions de dòlars anuals d'ajuda militar i una mitjana de 815 milions de dòlars anuals d'ajuda directa. Tot això sense tenir en compte la falta de drets dels exiliats palestins a Egipte. Drets que son reconeguts a altres ciutadans àrabs o fins i tot occidentals, son sovint negats als ciutadans palestins, com l'accés a l'educació pública o la nacionalitat a fills de matrimoni mixtes entre egipcis i palestins.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada