diumenge, 22 de febrer del 2009

Les denúncies d’abús policial esquitxen l’Egipte de Mubarak

(Abajo en castellano)
18 persones van morir a mans de la Policia l’any 2008 a Egipte i 1500 agents haurien estat denunciats per tortura en els darrers 3 anys. Segons anunciava a primers d’anys el diari Al Badeel, 2100 agents haurien dimitit del seu càrrec en els dos últims anys precisament per l’ús sistemàtic de la tortura i les males condicions de treball. El passat 25 de gener es va celebrar el Dia Nacional de la Policia davant desenes de queixes d’abús de poder. El mateix dia un ciutadà moria sota custodia policial a Alexandria i un pare denunciava la mort del seu fill, 5 dies abans, a la comissaria d’Arish. La mateixa setmana, un detingut es va llençar “a si mateix”, segons testimoni policial, des del quart pis del Directori de Seguretat del Mar Roig. El dia 28 una jove de 24 anys denunciava haver estat torturada pel responsable d’investigacions criminals de la comissaria de Shoubra el-Kheima després que aquest la afaités, li cremés burilles de cigar a les galtes i l’amenacés de violar-la quan aquesta li va recriminar haver detingut il·legalment el seu marit en repetides ocasions. Un jove ha mort apallissat a primers de febrer a la presó principal d’Alexandria mentre encara esperava judici. Prop d’una cinquantena de sol·licitants d’asil d’Eritrea també han denunciat tortures en un centre de reclusió al Sinaí abans que els oficials els col·loquessin en un avió de retorn al seu país sense haver revisat la seva sol·licitud, un dret bàsic de la legislació internacional. El 6 de febrer la policia va segrestar en un cotxe sense matricular un activista germanoegipci després de participar en una marxa per Gaza, sense que encara se’n conegui el seu destí ni se li coneguin càrrecs imputats.

Un exemple de la impunitat amb que se solen cometre aquestes accions es troba en el també recent cas d’investigació d’un presumpte homicidi policial. Mohammed Anwar, un agent acusat de l’assassinat l’octubre passat d’una dona embarassada, va ser alliberat el 20 de gener després d’un sospitós canvi de declaració. El cas ha aixecat suspicàcies per les possibles coaccions policials rebudes per la cunyada de la víctima, testimoni de l’assassinat, qui s’ha retractat finalment d’haver identificat el botxí. D’altra banda, un altre policia ha rebut aquesta setmana la pena mínima de 3 anys després de provar-se que va assassinar d’un tret al cap un conductor que es negava a pagar-li un suborn de 50 lliures (7 euros).


Estat d’emergència

Rere tot aquest sistema d’impunitat repressiva s’amaga que Egipte porta 28 anys sota una anòmala situació d’Estat d’Emergència. Des que l’anterior president, Anuar el Sadat, morís en atemptat l’any 81, el seu successor, Hosni Mubarak, ha renovat aquesta situació d’excepció fins al dia d’avui. Amb l’argument de “La Guerra contra el terror”, la darrera renovació va tenir lloc el passat mes de maig. Aquest règim permet, entre d’altres, la possibilitat unilateral de mantenir engarjolats a presos que han complert condemna o la celebració de judicis d’excepció i militars a població civil, com va ser el cas dels sindicalistes de Mahalla. Aquesta situació ha permès a Mubarak governar amb mà de ferro la República, tot i les crítiques d’organitzacions de Drets Humans i davant el silenci d’una comunitat internacional que guarda en el país àrab un important aliat en l’Orient Mitjà.

El novembre passat també va ser un mes negre. Es van registrar fins a 3 homicidis que tenien com a eix vinculant la presumpta autoria policial. Davant l’allau de denúncies, Amnistía Internacional va emetre un sever comunicat mostrant la seva preocupació “per la força excessiva que sol fer ús la policia” . AI va instar les autoritats egípcies a donar “instruccions precises” per “acabar amb aquests abusos”. El Règim Mubarak va ser denunciat en les darreres eleccions d’impedir el dret a vot en barris populars que li eren notòriament perjudicials i el principal grup d’oposició, els Germans Musulmans, ha quantificat en 7555 les detencions comeses entre els seus militants en el 2008.

La Xarxa Àrab pels Drets Humans en la Informació i Reporters sense Fronteres també qualifiquen de difícil la llibertat de premsa al país. Diversos bloggers han estat detinguts últimament per les autoritats egípcies pels seus escrits crítics, així com 4 importants editors de diaris van estar a punt d’ingressar a presó per publicar informació compromesa per al Govern el gener passat. Tant sols la mobilització dels periodistes àrabs i egipcis ha permès canviar la condemna en importants multes econòmiques. Mesos abans una periodista va estar a punt d’ingressar a presó per simplement haver publicat informació sobre la salut del president. Finalment va rebre un indult personal de Mubarak.


La lluita sindical continua

El passat 15 de desembre el Tribunal de Seguretat de l’Estat d’Emergència de Tanta va condemnar a 22 sindicalistes de la població de Mahalla a penes que van de 3 a 5 anys de presó per les mobilitzacions sindicals ocorregudes en aquesta ciutat el 6 i 7 d’abril passat. El judici, de caràcter militar tot i que la totalitat d’imputats eren civils, va ser catalogat de farsa per entitats de drets humans que van denunciar la impossibilitat d’apel·lació dels encausats. Aministía Internacional va assegurar que els 22 empresonats eren “bocs expiatoris” i que la resolució pretenia tapar la incapacitat governamental de manegar la situació. 3 persones van morir durant l’aixecament obrer, totes presumptament a mans policials, sense que s’hagi realitzat cap investigació al respecte. Els 22 condemnats, que formaven part d’un grup de 49 encausats, van denunciar tortures durant les detencions que tampoc han estat investigades.

Els empresonaments no han aturat les mobilitzacions obreres a Egipte. A l’horitzó està la recent victòria dels recaptadors d’impostos, que el mes de desembre passat van aconseguir constituir el primer sindicat lliure a Egipte després de 50 anys. La vertical Federació Egípcia de Sindicats va presentar una querella per inconstitucionalitat que finalment va ser desestimada a finals de gener.

Marc Almodóvar

Article publicat al setmanari Directa núm. 126

Foto: Arabawy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada