L'islamista egipci Muhammad Mursi va jurar ahir oficialment el càrrec davant els membres del Tribunal Constitucional que poc més de dues setmanes abans havien dissolt el primer Parlament de majoria islamista. La tensió era evident durant la cerimònia. No era fàcil trobar un somriure al nou president, que davant la recent dissolució del Parlament es veia forçat legalment a jurar el càrrec davant d'un tribunal ple de figures de l'antic règim.
No era l'únic que semblava incòmode. Segons afirmava el diari egipci El Shorouk, cinc jutges van amenaçar de boicotejar la cerimònia d'investidura. El jurament del nou president, a més, implica la seva acceptació de les disposicions judicials aprovades recentment pel règim militar i que les forces revolucionàries, encapçalades pels Germans Musulmans, han combatut a peu de carrer.
Poder militar
Més de 16 mesos després de la caiguda de Hosni Mubàrak, el règim militar deixa el poder. Un període que gairebé triplica el mig any promès inicialment.
No és un traspàs efectiu, ja que després de la dissolució judicial del Parlament i les noves disposicions constitucionals, els militars es continuen reservant el poder legislatiu, inclosa la redacció de la Constitució, més algunes competències presidencials en matèria de defensa i finançament durant un període que podria perllongar-se un mínim de cinc mesos més. L'exèrcit, a més, es podria reservar fins a tres de les més importants carteres del nou govern que l'equip de Mursi està donant forma.
Referència a Síria
A la fi de l'acte d'investidura, Mursi es va dirigir a la històrica Universitat del Caire, des d'on va adreçar el primer discurs oficial ja com a president. Ho va fer hores després d'haver-se adreçat emotivament a la plaça Tahrir de la capital egípcia. En aquest cas, el discurs va ser molt més formal, però sense evitar-hi referències a la revolució siriana o el cas palestí i afirmar que assoliria la justícia per als màrtirs. Mursi va afirmar que no hi havia marxa enrere. La històrica jornada es va tancar amb un seguit d'exhibicions militars presidides pel nou cap d'estat.
El mariscal Muhammad Tantawi traspassava el poder alertant que “el camí és llarg i difícil, però Egipte té els components per reviure un altre cop”. El cap del Consell Superior de les Forces Armades es va mostrar satisfet per “l'èxit en la gestió del país” i va afirmar que havien acomplert la seva era “transferint el poder a un president escollit democràticament”.
D'altra banda, Ahmed Shafiq, el candidat continuista que va perdre per un estret marge a les urnes enfront de Mursi, en declaracions a Sky News, va afirmar que s'havia sorprès per la seva derrota després que diverses fonts, que no va citar, li haguessin confirmat la seva victòria a les urnes.
Les claus: Els equilibris marcaran el mandat del nou president
El mariscal Tantawi i el cap d'estat major Sami Anan van rebre ahir amb una salutació militar el nou president. Per primer cop, el país més poblat del món àrab està encapçalat per una figura civil. Després de 60 anys de caps d'estat provinents de les casernes militars, avui el president és un enginyer amb orientació islamista. Un home que haurà de satisfer unes ànsies de canvi que van molt més enllà de les bones paraules dels darrers discursos. Caldrà veure com passen els Germans Musulmans de la teoria de les paraules a la pràctica dels fets. 84 anys després de que Hassan al-Banna creés una de les més importants organitzacions islamistes del món modern, Mursi afrontarà el moment més crucial de la històrica formació. Amb el risc d'un fractura històrica, haurà de fer malabarismes entre el conservadorisme econòmic de la direcció i les ànsies de justícia social de les bases. Però, el més important de tot, haurà de combinar-ho amb equilibris amb el poder militar per no enervar-lo, enverinant la transició un altre cop i provocant un nou cop que s'ensuma entre bastidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada