Els Germans Musulmans arriben a la presidència d'un Egipte sota tutela militar

Article publicat al web del setmanari La Directa:
Una enorme tensió envoltava l'anunci del resultat de les primeres eleccions presidencials des de la marxa de Mubàrak. Els cossos diplomàtics estrangers al país tancaven les seves portes per recomanació de la policia, els funcionaris públics eren convidats a marxar a les seves cases i els carrers oferien una insòlita imatge sense aglomeracions ni embussos. Amb els tancs altre cop protegint els llocs estratègics, es rumorejava fins i tot amb un possible toc de queda envoltant l'històric anunci dels resultats.
Aquests coronaven per primera vegada un president civil i islamista com a cap d'estat del país més poblat del món àrab. Mohamed Mursi assolia, segons els recomptes de la comissió electoral, 13.230.181 vots (51,7%) davant el 48,2% del candidat continuista Ahmed Shafiq. Vora 800.000 vots eren anul·lats després d'escoltar les 456 denúncies presentades. Aquestes investigacions eren utilitzades com argument per la comissió per a justificar l'ajornament de l'anunci, malgrat que molts sospitaven que al darrera hi podria haver altres interessos.

Reunions dels Germans Musulmans i la Junta Militar
De fet, l'anunci arribava després de dies de reunions mig encobertes entre l'autèntic home fort de la germandat, Khairat Shater, i membres de la junta militar. Les negociacions es produïen paral·lelament a la pressió popular que els islamistes exemplificaven a través de l'emblemàtica plaça Tahrir d'El Caire. Davant la por de perdre tot el poder, els islamistes tornaven a mirar d'apropar-se a les forces revolucionàries i refer el divorci consumat durant aquest any i mig. Assolien una aliança amb algunes d'aquestes forces, les quals esgarrapaven dels islamistes el compromís de formar un govern de coalició que reflecteixi la diversitat de la societat egípcia. Un compromís que ara hauran de portar a terme com una de les primeres tasques del nou president. Mohamed Mursi, tal i com va prometre, dimitia com a membre dels Germans Musulmans i com a president del partit Llibertat i Justícia de la germandat a l'espera de ser coronat d'aquí una setmana com el primer president des de la caiguda del dictador Hosni Mubàrak.

Les concentracions reclamen la fi del règim militar
La victòria electoral de Mursi certifica, finalment, el tancament del cercle de la disputa a dos bandes entre militars i germans musulmans a la transició egípcia. Quelcom exemplificat pel canvi de cromos plantejat per la sentència del Tribunal Constitucional d'ara fa 10 dies. Llavors una polèmica sentència deixava els Germans Musulmans sense el parlament, únic bastió de poder dels islamistes, a les portes d'unes eleccions que els han acabat portant a una presidència sense poders. Amb uns militars clarament recelosos de l'acumulació de poder dels islamistes, aquests s'asseguraven el control de la redacció constitucional i del poder legislatiu tot perpetuant una tutela militar que es podria allargar encara més de mig any més. Ho feien a través de l'anunci de noves disposicions constitucionals que portaven les manifestacions i les acampades a les places de tot el país reclamant la fi del règim militar.