dilluns, 2 de juliol de 2012

El llarg camí a Palau


Article publicat a El Punt-Avui:

Un ja llunyà 22 de març de 1928, Hassan el-Banna es reunia a la ciutat d'Ismailia amb sis companys de treball de la companyia del canal de Suez. Es trobaven per crear la que més tard va ser una de les més influents associacions dels temps moderns. Naixien així els Germans Musulmans, la històrica formació que, 84 anys després del seu naixement, ha assolit la presidència de l'Egipte post-Mubàrak. Amb presència destacada en prop d'una quinzena de països, ha hagut de ploure molt perquè aquest imperi econòmic i social agafés les regnes del poder al país que la va veure néixer.

Influenciada pel moviment de revifament islamista de Muhammad Abduh, defensor d'un panislamisme que combatés el colonialisme europeu, poc tenia d'especial aquesta formació que no tinguessin desenes d'altres creades en aquells temps. La germandat participa activament en l'aixecament dels oficials lliures que posa fi a la monarquia i el domini britànic del país l'any 1952. Però les desavinences entre el seu líder espiritual, Sayed el-Qotb, i el president Gamaal Abd el-Nasser s'aniran fent evidents fins a xocar de manera frontal pel poder.

El 26 d'octubre de 1954 Nasser és objecte d'un intent d'assassinat a Alexandria. El règim acusa la germandat d'estar darrere el complot i el president il·legalitza la formació. La croada d'Abd el-Nasser contra el grup islamista continua fins al cop que el 1964 porta a l'empresonament dels seus principals líders. Qotb, que amb l'empresonament evoluciona ideològicament d'un socialisme islàmic a una ferotge crítica d'occident, serà executat dos anys després.

La situació canvia amb l'arribada de Sadat al poder. Antic membre de la formació, el nou president posa fi a la repressió dels moviments islamistes i a la vegada proposa un programa d'obertura econòmica. En ple ascens del petrodòlar, això provoca una insòlita explosió de l'islamisme.

Però l'impopular procés de pau amb Israel provoca una altra onada repressiva del règim. Sadat ha de fer callar les forces polítiques, contràries a l'acord. Entre d'altres, deté la direcció dels Germans Musulmans, que es torna a trobar a la presó. El poder de l'islamisme ja no és el mateix i serà un grup proper a la germandat, la Jihad Islàmica, el que atemptarà al cap de poc contra la vida de Sadat i posarà fi al seu regnat.

És aleshores quan un sorprès Hosni Mubàrak es troba en el poder. Aïllat políticament, decideix alliberar l'oposició i mirar d'establir-hi pactes tàctics.

La germandat, tot i seguir sent una formació il·legal, es presenta com a individuals a totes les eleccions legislatives del mandat de Mubàrak, i assoleix seients en totes les legislatures. El lema “L'islam és la solució” s'expandeix per tot Egipte juntament amb els programes socials d'una formació sense poder real. Mubàrak juga al pal i la pastanaga i, mentre continua reprimint la formació, la presència d'una “amenaça islamista” serveix al rais per justificar davant la comunitat internacional la falta de llibertats.

Tot i no participar oficialment en les primeres manifestacions del 25 de gener, la germandat ràpidament veu l'oportunitat de sacsejar el règim a través de la revolució. Amb els carrers plens de gent, desenvolupa el seu paper pactista i posa fil a l'agulla de la transició abans, fins i tot, de la caiguda del dictador. En pocs mesos recollirà els fruits amb una històrica majoria del primer parlament que sols es veurà enterbolida pel control militar.

Tot i haver promès no presentar candidat a les presidencials, la desconfiança vers la junta de Tantawi els porta a presentar dos noms. El titular és l'home de negocis Khairat Shater, cap de l'imperi econòmic i autèntic home fort dels islamistes. Però la seva candidatura és il·legalitzada i tot l'engranatge de la formació recau inesperadament sobre Muhammad Mursi. L'home que avui, com a president, posa fi a 84 anys dels Germans Musulmans a l'ombra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada