La insurrecció popular arriba al cor de Sudan

Article publicat al setmanari La Directa num.279:

Bashir, el dictador que governa amb mà de ferro Sudan des del cop d'estat de 1989, demanava comprensió per les mesures d'austeritat. Era la seva crida per posar fre a la insurrecció popular que està sacsejant el país més gran de tota Àfrica des de fa més de 10 dies contra el règim de Khartoum. L'origen de la intifada popular es troba al campus universitari de la capital sudanesa, on la revolta esclatava contra la continua inflació i les mesures d'austeritat imposades pel govern del Partit del Congrés Nacional.

El 16 de juny un grup de noies estudiants iniciava una protesta als dormitoris femenins de la universitat de Khartoum. El motiu, l'augment exponencial del preu dels aliments i els transports. Aquests últims havien augmentat un 35% per decisió del governador tant sols una setmana abans. La marxa de noies rebia el suport d'un grup d'estudiants abans de ser fortament reprimida per forces policials i membres de l'oficialista PCN, que arribarien a atacar les estudiants en els dormitoris universitaris. La repressió era la guspira per a una revolta que ja porta més d'una setmana assotant el cor del país. De la lluita contra l'augment dels preus s'ha passat a una crida oberta per la caiguda d'un règim que porta 23 anys al poder.

La revolta s'estenia a Khartoum, Omdurman, Bahri (ex-Juba), Shendi, Obeid, Port Sudan i Gezira, entre d'altres. Malgrat que la majoria de protestes han tingut el seu cor en els recintes universitaris, aquestes es van difondre a diversos punts de les ciutats. El moviment rebia el suport de jutges i metges mentre als mercats els venedors cridaven “fins a la mort estarem pagant els nostres deutes” mentre col·lisionaven amb les forces policials. Anonymous, per la seva banda, reivindicava l'atac a la pàgina web governamental, que col·lisionava la nit de dissabte.

El règim responia amb brutalitat. La agència estatal de notícies afirmava que les autoritats havien ordenat “actuar amb severitat contra els sabotejadors”. Una policia que sol deixar a partidaris del règim la feina bruta, amb l'ús de còctels molotov i barres de ferro contra els manifestants. Centenars de ferits en els enfrontaments amb la policia, molts afectats per l'ús de gas lacrimogen. La nit de diumenge es reportava la presència de policies armats amb Kalashnikov a les immediacions de la Universitat de Khartoum. 40 activistes eren detinguts el dilluns 18 en una concentració davant la seu nacional del partit oficialista. La policia segrestava les edicions impreses dels diaris Al Ahdath, Al Watan, Al Awdan i Al Jarida mentre denegava la publicació del número mensual d'Al Midan, òrgan de l'opositor SCP. Diversos periodistes eren detinguts, entre ells un de britànic i una egípcia. Mentre les protestes continuen al país, els activistes esperen una gran convocatòria de cara al 30 de juny, quan es commemora el 23è anniversari de la fundació de l'oficialista Partit del Congrés Nacional.

Al darrera de tot es troba un règim despòtic descobert per una situació crítica. La economia del país es troba en forta recessió, accelerada després que la secessió del sud del passat juliol deixés el règim Bashir sense el 75% de les seves reserves petrolíferes. Després dels plans fallits de guerra de Khartoum, el nou pla passava per la retallada de les ajudes. Venut com “un mal necessari”, el 18 de juny el govern anunciava el pla d'austeritat, que incloïa l'aixecament dels subsidis als combustibles. En un país bloquejat econòmicament, aquesta retirada provocava l'augment immediat del 60% del preu de la benzina i el 40% de productes bàsics cm el sucre.

Era el pla estatal per aturar l'augment d'un dèficit que el ministre de finances xifrava en 2400 milions de dòlars. Després que la inflació assolís el 30% el passat mes de maig, alguns experts temen que les noves mesures no facin més que empitjorar la fràgil situació del país.

Mentre el pressupost preveu un 82% de la despesa en seguretat i salaris polítics, tant sols un 3% del mateix es destina al sector agrícola (que suposa el mode de vida del 80% de la població). La salut i la educació representen el 2,4 i 2,3% del citat pressupost, respectivament. A més del sud secessionista, Sudan es troba amb conflictes armats de llarga durada a Darfur, Kordofan del sud i la vall del Nil Blau que alguns opositors afirmen que “dessagnen la economia nacional”.

La revolta popular no ha comptat amb la difusió mediàtica d'altres insurreccions de països àrabs. Això denuncien els activistes, que veuen un total buit informatiu als mitjans àrabs, que afecta la premsa occidental, i que veuen poc equilibrat al seguiment que altres processos populars han tingut a les mateixes cadenes. És el cas de la saudita Al Arabiya o la qatarí Al Jazeera, acusades de seguir els dictats dels respectius governs que les financen. Molts han seguit les acusacions del règim i han acusat les revoltes de ser instigades per “agents estrangers”. Des del Golf s'ha arribat a menysprear les revoltes i acusar els sudanesos de poble poc intel·ligent i endarrerit.

Però les protestes no son aïllades ni noves. Seguint l'estela de les revoltes àrabs, Khartoum va viure manifestacions el 30 de gener de 2011 contra el règim. Convocades pel moviment Girifna (la nostra repulsió) les mobilitzacions van ser poc nombroses, atacades per detencions policials, però van marcar el punt d'embranzida per l'augment de protestes al llarg de tot l'any. Especialment significatives van ser les mobilitzacions estudiantils de Kassala del passat octubre, la lluita contra els desallotjaments provocats per la construcció de la presa de Merowe o la insurrecció que va portar la població de Nyala a cremar la seu de l'oficialista PCN i les comissaries policials en una setmana boja el passat mes de gener.