Article publicat a El Punt-Avui:
L'endemà del comunicat del mariscal Tantawi, cap de la junta militar que mana a Egipte, tot estava encara en suspens. Es desconeixia tant el calendari com la composició del govern d'unitat proposat per la junta que hauria de gestionar el país fins que sorgís un nou executiu de les eleccions.
Algunes fonts assenyalaven que s'oferiria la direcció d'aquest govern de transició al diplomàtic Muhammad el-Baradei, excap de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, tot i que aquest va rebutjar anteriorment reunir-se amb els militars.
Això, d'altra banda, tampoc sembla que importi a uns manifestants que tenen clar que l'objectiu és la cessió immediata del poder en mans dels militars. “Els governs anteriors han estat titelles en mans de Tantawi”, assegura Hassan Ahmed, amb la bandera egípcia a la mà: “El problema són els de dalt.” Arreu del país es van repetir les manifestacions dels dies anteriors.
“Gossos!”
A la plaça Tahrir, després d'un dia força tranquil, la tensió tornava a aflorar al vespre. Amb la posta del sol, la policia trencava unilateralment la treva a la qual s'havia arribat unes hores abans gràcies a la mediació del xeic de l'Azhar, Ahmed el-Taieb, cap d'una de les institucions religioses més importants del món musulmà. Els agents van començar a disparar gas lacrimogen, segons alguns testimonis, mentre un grup de joves feien l'oració preceptiva. L'atac policial va provocar la immediata reacció de la plaça, que va tornar a exigir la marxa immediata del Consell Militar. “Veieu com no ens podem fiar d'aquests gossos?!”, cridava un jove amb els ulls plorosos pel gas.
Per la seva banda, les Nacions Unides instaven ahir les autoritats egípcies a posar fi a l'ús desmesurat de la força contra els manifestants i demanaven una investigació immediata, independent i imparcial sobre els fets. Tot i que el balanç oficial és de 32 morts, metges voluntaris i activistes denuncien que aquesta xifra podria ser molt superior. Familiars de víctimes han denunciat que als dipòsits de cadàvers els obliguen a firmar certificats de defuncions ordinàries, tot i l'evidència del caràcter extraordinari de les seves morts. Tot, segons denuncien, per evitar que augmentin els registres. Desenes de joves han mort per trets al cap, obra de franctiradors, una força que la policia nega tenir.
Altres joves haurien mort pels efectes d'un nou i controvertit gas lacrimogen que és tema de debat als mitjans locals. Els activistes denuncien que es tracta d'un gas del tipus CR, considerat arma química pels EUA i prohibit a molts països. Aquest gas podria ser cancerigen, perdura a la pell durant 60 dies i pot ser letal en altes quantitats o si és aplicat en un lloc tancat. A la plaça, el jove Amr Ebeid ho exemplificava gràficament: “Ens gasegen com si fóssim mosquits.”
L'endemà del comunicat del mariscal Tantawi, cap de la junta militar que mana a Egipte, tot estava encara en suspens. Es desconeixia tant el calendari com la composició del govern d'unitat proposat per la junta que hauria de gestionar el país fins que sorgís un nou executiu de les eleccions.
Algunes fonts assenyalaven que s'oferiria la direcció d'aquest govern de transició al diplomàtic Muhammad el-Baradei, excap de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, tot i que aquest va rebutjar anteriorment reunir-se amb els militars.
Això, d'altra banda, tampoc sembla que importi a uns manifestants que tenen clar que l'objectiu és la cessió immediata del poder en mans dels militars. “Els governs anteriors han estat titelles en mans de Tantawi”, assegura Hassan Ahmed, amb la bandera egípcia a la mà: “El problema són els de dalt.” Arreu del país es van repetir les manifestacions dels dies anteriors.
“Gossos!”
A la plaça Tahrir, després d'un dia força tranquil, la tensió tornava a aflorar al vespre. Amb la posta del sol, la policia trencava unilateralment la treva a la qual s'havia arribat unes hores abans gràcies a la mediació del xeic de l'Azhar, Ahmed el-Taieb, cap d'una de les institucions religioses més importants del món musulmà. Els agents van començar a disparar gas lacrimogen, segons alguns testimonis, mentre un grup de joves feien l'oració preceptiva. L'atac policial va provocar la immediata reacció de la plaça, que va tornar a exigir la marxa immediata del Consell Militar. “Veieu com no ens podem fiar d'aquests gossos?!”, cridava un jove amb els ulls plorosos pel gas.
Per la seva banda, les Nacions Unides instaven ahir les autoritats egípcies a posar fi a l'ús desmesurat de la força contra els manifestants i demanaven una investigació immediata, independent i imparcial sobre els fets. Tot i que el balanç oficial és de 32 morts, metges voluntaris i activistes denuncien que aquesta xifra podria ser molt superior. Familiars de víctimes han denunciat que als dipòsits de cadàvers els obliguen a firmar certificats de defuncions ordinàries, tot i l'evidència del caràcter extraordinari de les seves morts. Tot, segons denuncien, per evitar que augmentin els registres. Desenes de joves han mort per trets al cap, obra de franctiradors, una força que la policia nega tenir.
Altres joves haurien mort pels efectes d'un nou i controvertit gas lacrimogen que és tema de debat als mitjans locals. Els activistes denuncien que es tracta d'un gas del tipus CR, considerat arma química pels EUA i prohibit a molts països. Aquest gas podria ser cancerigen, perdura a la pell durant 60 dies i pot ser letal en altes quantitats o si és aplicat en un lloc tancat. A la plaça, el jove Amr Ebeid ho exemplificava gràficament: “Ens gasegen com si fóssim mosquits.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada