dissabte, 19 de novembre de 2011

La revolució egípcia s'enfronta al poder militar


Article publicat al diari El Punt Avui

Centenars de milers d'egipcis van tornar a ocupar la cèntrica plaça Tahrir en una de les manifestacions més nombroses des de la dimissió del president Hosni Mubàrak. Nou mesos després de la marxa del dictador i a una setmana de l'inici de les primeres eleccions del nou cicle polític, els ciutadans van expressar el seu rebuig al govern militar que regula el país des de l'11 de febrer. Manifestacions similars es van reproduir a Alexandria. La principal demanda dels manifestants és la transferència del poder que ara té el Consell Superior de les Forces Armades de Mohamed Tantawi a una entitat civil abans de l'abril.

Tot i que la convocatòria inicial va sorgir de les forces seculars i progressistes que van endegar el procés revolucionari del 25 de gener, en els últims dies formacions polítiques encapçalades pels Germans Musulmans havien intentat capitalitzar la convocatòria, cosa que ha provocat divisions. Aquest fet va ser utilitzat per mitjans del règim com ara l'oficialista Ahram, que va dir que els islamistes i els salafistes havien pres la plaça tot i que 38 formacions de tot l'espectre polític havien anunciat que hi participarien. Les reclamacions dels partits se centraven a demanar la nul·litat dels principis supraconstitucionals proposats pel viceprimer ministre Silmi i que afecten el text que ha de sortir del pròxim procés electoral. Entre els més polèmics hi ha la pretensió de protegir l'opacitat del pressupost militar i blindar les decisions relacionades amb les forces armades.

En poder dels militars

El gabinet d'Essam Sharaf ha fet en els últims dies declaracions contradictòries sobre el paper que aquests principis tindran en la futura constitució i diu que en debatrà després de les eleccions. “Els militars van dir que transferirien el poder en sis mesos i ja en fa nou”, va afirmar el jove Mahmoud, amb una bandera egípcia a la mà. “No estem en contra de l'exèrcit, però sí en contra dels que ens governen actualment”, va dir la activista Salma, que hi va afegir: “Seguirem als carrers fins que es completin les demandes de la revolució.”

Molts es preguntaven què havia canviat al país des de la marxa de Mubàrak: dotze mil civils han estat jutjats sota tribunals militars i les denúncies d'abús de poder i tortura estan en l'ordre del dia. Convocats per la Campanya Contra els Judicis Militars, grups seculars i d'esquerres van voler celebrar a la plaça l'aniversari del pres Alaa Abd al-Fattah, que està entre reixes perquè es va negar a reconèixer la legitimitat d'aquests tribunals. També van participar en la marxa grups de suport als oficials rebels de l'exèrcit que el 8 d'abril van mostrar el seu suport a la revolució i que ara són a la presó acusats de defecció i ofensa a la nació.

Preocupació pels candidats de l'antic règim

A una setmana de les eleccions, Egipte continua preocupat pel paper que puguin tenir els antics membres del dissolt NDP de Hosni Mubàrak. Tot i que la revolució reclamava el seu aïllament, un mínim de 1.500 candidats (un 12,5% del total) tenen un passat vinculat a l'antic règim. Decisions judicials d'aquesta setmana reclamaven la nul·litat d'aquestes candidatures, però el govern ha assegurat que aquesta no s'aplicarà, i s'obrirà així la veda a la seva participació. Moviments polítics vinculats a la revolució asseguren: “No permetrem que els que ens han amargat la vida tants anys puguin beneficiar-se del nou cicle polític.” S'han creat webs informatius i comitès populars per denunciar públicament aquestes candidatures i despenjar-ne els anuncis electorals del carrer. La tensió ja s'ha fet notar en alguns llocs i hi ha preocupació perquè aquesta no es traslladi als col·legis electorals la setmana vinent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada