dilluns, 11 de juliol de 2011

Article: Egipte no oblida

Aquest article sortirà públicat al setmanari La Directa, núm. 237:

Sota el lema “la revolució primer” riuades de ciutadans van tornar a inundar els carrer d'Egipte per defensar el procés iniciat el passat 25 de gener. Tahrir, ocupada popularment de nou, va tornar a ser un clam contra el règim militar. Les imatges rememoren amb força aquelles viscudes mesos enrere. Les de les protestes massives del poble egipci que, després de 18 dies, van portar a la caiguda del president Mubarak. Les manifestacions es van estendre arreu del país. Les massives manifestacions van portar el Primer Ministre Essam Sharaf a negociar durant hores amb la cúpula militar. El resultat es va transmetre en forma d'un comunicat televisiu en que Sharaf anunciava l'aplicació de 7 mesures generals, la més destacable d'elles era la inhabilitació temporal de tots els policies encausats per les morts dels màrtirs. L'anunci oficial no sembla, però, haver complagut els revoltats, que immediatament després van tornar a tallar carreteres, ocupar seus d'edificis públics i iniciar fins i tot vagues de fam mentre es convocaven noves mobilitzacions pel proper dimarts.



Aquest escenari és el resultat d'unes darreres setmanes tenses en que els enfrontaments i les tensions entre el cos revolucionari i el Règim militar del mariscal Tantawy han arribat fins i tot al carrer. Fa temps que milers de ciutadans denuncien una contra-revolució en curs exemplificada en els judicis militars a població civil, el reforçament de la llei d'emergència o la lentitud dels canvis. La tensió s'ha multiplicat, però, en els darrers dies al voltant de la restauració de la dignitat dels màrtirs morts durant la insurrecció del 25 de gener. Familiars dels morts han denunciat la lentitud i poca voluntat de jutjar els responsables policials de la mort de manifestants. Alguns van acampar durant dies enfront la televisió pública al Caire per denunciar la situació. El dia 28 de juny, després que un grup de familiars fos detingut per la policia després d'una discussió, la indignació va portar els manifestants enfront el ministeri d'Interior i a tornar a ocupar la veïna i emblemàtica plaça Tahrir, produint-se nous enfrontaments amb el cos policial. Aquesta, rememorant els episodis primerencs de la revolta del 25 de gener, va tornar a utilitzar gas lacrimogen americà i caducat contra els manifestants, que van aconseguir reduir les forces antiavalots i a ocupar la plaça de nou, on van tornar a plantar un campament. Aquests fets van revitalitzar les crides a la manifestació massiva per defensar la revolució convocada pel 8 de juliol.

Dos dies després dels fets de Tahrir, el tribunal d'Alexandria encarregat de jutjar la mort policial del jove Khaled Saïd va decidir ajornar per novena vegada el judici. Poc dies després la ira es desfermava a Suez després que un tribunal exculpés a 10 policies acusats de matar manifestants. En alguns dels casos es disposava, fins i tot, de gravacions on es veien clarament els policies assenyalats fent de franctiradors contra la població. Aquest veredicte va portar a que centenars tallessin l'autopista al Caire i a ocupar popularment els carrers del barri dels Arbaain, d'on van fer fóra la policia. Aquella mateixa tarda la indignació popular s'estenia al barri cairota d'Al Minal on, després d'una discussió, un policia va matar un adolescent d'un tret de bala a les portes de la comissaria. L'endemà un tribunal afegia més llenya al foc exonerant de responsabilitats sobre casos de corrupció a 3 ex-ministres del règim Mubarak. Paral·lelament el govern egipci anunciava la seva negativa a qualsevol supervisió internacional de les eleccions parlamentàries previstes per al setembre, mentre els rumors de que aquestes poden quedar ajornades creixien. Enmig d'aquest enrenou es va tornar a produir un nou sabotatge als conductes que transporten gas natural a l'estat d'Israel. És el tercer sabotatge des del mes de febrer a un dels símbols del que els manifestants anomenen “la connivència del règim egipci amb l'entitat sionista”.

Tot i la presència d'alguns petits sectors, el gran gruix dels grups islamistes han donat l'esquena a la convocatòria del 8 de juliol. Alguns sectors salafistes haurien estat mirant de convèncer els familiars dels màrtirs de retirar les denúncies a la policia i d'acceptar petites compensacions econòmiques “per oblidar el cas”. Grups islàmics han estat donant suport continuat al règim militar de Tantawy en la majoria de les seves decisions i fins i tot alguns grups van donar per bones les tesis del règim de que els manifestants del dia 28 de juny eren grups de violents organitzats amb ganes de provocar el caos al país. Els Germans Musulmans ja han estat assenyalats públicament per grups revolucionaris com a traïdors i contra-revolucionaris. Activistes denuncien que al darrera hi ha un intent d'ingerència dels països de la península aràbiga en tot el procés. Assenyalen els préstecs oferts com a prova: Qatar va “regalar” 500 milions de dòlars d'entrada i es preveu que anunci un substanciós prèstec en breu. Aràbia Saudita va fer un préstec de 4000 milions de dòlars mentre els Emirats Àrabs en van prestar 3 mil. Aquesta ajuda ha possibilitat que Egipte es permetés el luxe de rebutjar recentment una oferta de préstec del FMI, tot i que anteriorment n'havien acceptat una de 3000 milions de dòlars. La cadena qatarina Aljazeera, aliada dels revoltats durant la lluita contra Mubarak, ara ha centrat bona part de la crítica de part dels ciber-activistes, que hi veuen una cobertura dispar i partidista que, lluny d'estar amb el procés popular, està dedicada a reforçar els interessos de l'emirat àrab a Egipte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada