dilluns, 13 de juny de 2011

Egipte combat els perills de la contra-revolució

Article que sortirà publicat al setmanari La Directa núm. 233 del proper dimecres:

"Entre la esperança i la desconfiança. Egipte es troba, 4 mesos després de la caiguda de Hosni Mubarak, entre la llum d'un camí revolucionari històric i les ombres d'un possible procés segrestat.El passat 6 de juny se celebrava el primer aniversari de la mort de Khaled Saïd. El jove alexandrí que moria feia un any a mans de la brutalitat policial després d'una pallissa en un cibercafè d'Alexandria i que va esdevenir el símbol de l'abús de la llavors recentment renovada Llei d'Emergència. La mort de Saïd va ser la guspira que va generar el clima previ indispensable per entendre el procés revolucionari iniciat el passat 25 de gener i que, entre d'altres victòries, va acabar amb el regnat de Hosni Mubarak, president del país des de 1981. Concentracions a Alexandria i una manifestació enfront del Ministeri d'Interior al Caire van servir per homenatjar Saïd en un clima enrarit després que en les darreres setmanes es produïssin tres noves morts sota custòdia policial. En un dels casos, la mort sota tortura d'un conductor de microbús al barri cairota d'Azbakeya després de negar-se a pagar un suborn a un oficial, va provocar enfrontaments populars amb la policia que van ser reprimits per l'exèrcit.




La majoria d'activistes i forces que van fer possible la caiguda de Mubarak porten denunciant en els darrers temps l'amenaça d'un possible segrest de la revolució. Asseguren que els avenços realitzats, la majoria dels quals són judicis per corrupció als antics líders del Règim, són positius però insuficients. Denuncien una força contra-revolucionaria per aturar el procés i minimitzar els canvis mentre assenyalen el govern militar, liderat pel Consell Superior de les Forces Armades, com el màxim responsable. Les primeres sospites van prendre cos a partir del violent intent de desallotjament de la plaça Tahrir el 9 d'abril passat i en que forces militars van disparar munició sobre els manifestants, que es van fer forts i es van mantenir a la plaça. En les darreres setmanes es va estar parlant de la segona onada revolucionària per a combatre la contra-revolució sota el lema “Jo no he notat el canvi i per això torno al Tahrir”. 22 grups de joves de la revolució van renunciar a entrar en diàleg amb el govern militar mentre no es mostri una voluntat real de canvi. Asseguren que s'estan reproduint els tics de l'antic règim i que el control sobre la dissensió política és igual de present. Aquesta darrera setmana almenys dues activistes del grup Joves del 6 d'abril haurien estat detingudes a la sortida de les concentracions en memòria de Khaled Saïd i interrogades sota custòdia policial. Segons Human Rights Watch (HRW) des de la caiguda de Mubarak s'han condemnat almenys 5600 civils sota tribunals militars.


El govern interí d'Essam Sharaf ha confirmat aquesta darrera setmana que entra en vigor una nova llei aprovada pel govern militar l'abril passat que reforça la prohibició de la vaga i de manifestacions que “posin obstacles a la productivitat”. Una llei que de fet no fa més que reforçar el que ja existeix dins la llei d'emergència vigent al país, la derogació de la qual és una de les grans demandes populars. Poques hores després de l'anunci oficial, la policia desfeia violentament una protesta de grangers que denunciaven el desplaçament produït per les lleis que derogaven la nacionalització del terreny agrícola iniciada per Gamaal Abd el Nasser els anys 50 i 60. Uns dies abans l'exèrcit havia detingut 5 treballadors de l'empresa petroliera Petrojet que portaven 2 setmanes protestant per l'acomiadament de 1200 companys.
La polèmica sobre els anomenats “testos de virginitat” també va provocar un fort enrenou al país. Nombroses activistes van denunciar haver estat retingudes i obligades a despullar-se enfront els agents policials per a que aquests comprovessin l'estat dels seus hímens amb l'objectiu d'acusar-les de prostitució. L'enrenou generat, el qual va provocar la detenció d'alguns activistes que ho havien denunciat i que va provocar estaments públics d'organitzacions internacionals, va obligar els responsables militars a respondre. I ho van fer assegurant que “aquestes dones no són com les vostres filles o dones” i afirmant públicament, en una societat conservadora com la egípcia, que cap de les dones havia resultat ser verge i que dormien a la plaça junt amb homes. Segons denuncien diverses organitzacions de Drets Humans, la reforma del model policial, una de les grans demandes revolucionàries, ha estat excessivament superficial i tant sols ha suposat la reubicació d'alguns càrrecs i el canvi de nom d'algunes estructures, dificultant així acabar amb les pràctiques abusives instal·lades al model policial.

L'esquerra anticapitalista, expressada per grups trotskistes, nasseristes i socialistes varis, està organitzant-se i generant coalicions de cara a fer front als nous processos revolucionaris i fins i tot s'estan produint moviments per la formació d'un col·lectiu de Socialistes Llibertaris, quelcom històric en un país com Egipte. De moment ja han exposat algunes de les seves reclamacions a la xarxa i han participat amb grup propi en algunes marxes i protestes a llocs com Alexandria. De totes formes la nova llei electoral també ha estat denunciada pels col·lectius d'esquerra ja que reclama que les organitzacions tinguin almenys 5000 afiliats per a poder participar, un requisit que afavoreix els grans grups organitzats i perjudica els petits col·lectius que tot just surten de la clandestinitat, com és el cas de l'esquerra."


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada