No al sectarisme, sí a l'estat civil

Arran dels enfrontaments sectaris que ha viscut el barri d'Imbaba de la capital egipcia, els socialistes revolucionaris han emès el següent comunicat sota el títol "No al sectarisme, si a l'estat civil":

"El barri d'Imbaba ha sigut testimoni d'un nou crim sectari. Es repeteix una escena ja vista abans: el rumor al voltant d'una nena cristiana convertida a l'Islam i retinguda dins una església. I abans de comprovar el rumor, s'agrupen les masses i ataquen provocant 11 morts, 150 ferits i 190 detinguts. Llavors es presència el sabotatge a les propietats coptes mentre al dia següent un grup de matons ataca una manifestació de condemna de l'incident.

La presència absent d'aquest escenari la protagonitza l'exèrcit. Presència perquè és responsable i tot ho veu. I absent perquè s'està de braços creuats mentre l'església es crema. Ningú ha senyalat la responsabilitat de la policia en abandonar-la, començant pel caos del tràfic als carrers, passant per la intimidació dels matons als barris, i acabant per aquests crims sectaris. I el que s'ha produït és un càstig contra el poble que va explotar contra la opressió, la tirania i les polítiques de tortura.

Les forces de destrucció que es mouen per a incitar l'enfrontament entre la gent rebel no ha fan de forma visible i es mouen com si fos automàticament o per atzar. Així, els mitjans de comunicació integristes de la provocació, presents no tant sols a internet o pel satèl·lit i també a mesquites, amb un discurs pràcticament unificat, entra als campus universitaris i difon els cartells integristes als carrers. Tot mentre mou a les seves manifestacions milers de persones a les hores punta als carrers de la capital atacant la demanda d'un estat civil. Tot plegat prova que es tracta d'activisme organitzat, amb la connivència o la indiferència del Sistema (o Règim).

No podem aïllar aquests fets de la campanya per marginar la onada revolucionària. De la campanya mediàtica contra vagues i manifestacions. O de l'expedició de la llei per prohibir les vagues. O fins i tot a contribuir a la repressió sagnant contra la manifestació (pacífica) del Tahrir. Com tampoc la podem veure aïllada als intents de sabotejar la celebració (completament pacífica) del Dia del Treball i que va acabar amb la ocupació per part dels matons enfront la mirada de l'exèrcit, que també la ocupava i que va deixar que fossin els matons qui la buidessin.

És això una conspiració...o es tracta d'un atac de les forces obscures? Realment no es tracta d'una conspiració, però la realitat diu que els interessos del Sistema, qui està intentant recuperar el seu estat a través de concessions, provant d'aturar la onada revolucionària, al darrera de la qual es troben forces entrellaçades pels seus interessos i objectius, unides en aquest moment precís. Van aixecar les consignes pel sí a les esmenes constitucionals i han fet servir tots els mitjans per difondre la violència i el sectarisme. Mentrestant, el Consell Militar juga al mateix joc habitual del Sistema que va fugir per misericòrdia, mostrant-se com el protector de la pesta, de l'única alternativa possible enfront “musulmans” i “coptes” i justificant la repressió i la confiscació de les llibertats.

Un raig de llum sembla que il·lumina aquesta fosca imatge. És la solidaritat dels ciutadans musulmans del carrer, i no només entre activistes, a les manifestacions dels coptes, i en els seus crits contra el Mariscal (Tantawy) i la seva inactivitat, tot desafiant el bloqueig imposat per l'exèrcit contra les manifestacions.

Socialistes revolucionaris. 8 de maig de 2011"