Sandra Queralto ens informa des del Caire que:
"
Divendres vaig arribar a temps per a la gran concentracio. Espatarrant. Milers de persones un altre cop concentrades exigint a crits que jutgin a Mubarak, que continua gaudint del solet a la seva caseta de luxe a Sharm El Sheikh, a l'est del Caire. Al migdia, despres de comprimir-me durant hores entre la gent, vaig mirar amunt i vaig comencar a buscar la manera d'arribar a un balco dels que donen a la placa per veure-ho des de dalt. Com ho vaig aconseguir es un capitol a part, jaja, pero el fet es que vaig acabar en el balco reservat a la TV egipcia compartint el panorama amb un grup de currantes maquissims que m'anaven traduint tot el que es cridava a baix. Us he de dir que el primer cop que vaig mirar a baix des del balco se'm van omplir els ulls de llagrimes en veure els milers i milers de persones congregades fins on arribava la vista, els crits, les pancartes, els parlaments... Els de la tele em van pillar :) i se que per aixo em van deixar quedar alla amb ells en comptes de fer-me fora en 10mins com m'havien dit. Ah, jo duia una bandera-pancarta on es podia llegir en arab i en catala "Catalunya recolza la revolucio egipcia" i em van gravar per treure-ho per la tele, jaja, pero no se si va sortir. Als e baix els feia molta gracia la pancarta i m'anaven preguntant, hi havia pocs estrangers entre els manifestants, o almenys jo no en vaig trobar.
La nit posterior, pero, ha estat durissima. Els manifestants han decidit que es quedaven a passar tota la nit a la placa i els militars, amb l'excusa de> que de 2 a 5 del mati hi ha toque de queda, han intervingut a saco... increible. Han comencat a disparar a l'aire, han matat dues persones i han ferit a mes de 70. Els manifestants han fet petar un camio i una furgo de la placa amb bombes molotov, l'estrepit ha estat impressionant. I tota la nit enfrontaments a pedrades entre manifestants i militars, han muntat barricades amb mobles... Al mati la placa continuava mes o menys igual, com un camp de batalla... pero a mida que passaven les hores l'ambient s'ha anat relaxant. A la tarda he quedat amb la Muna, que s'ha convertit en la meva referent i amiga al Caire, filla d'un dels barris mes humils de la ciutat i exemple clarissim del paper que estan jugant les dones en els darrers esdeveniments. Hem arribat plegades a la concentracio i ens hem reunit amb un grup de dones enorme; ens hem agrupat enmig de la placa i hem estat cridant consignes durant hores i hores rodejades per una mena de cadena humana formada pels homes a mode de proteccio. Ha estat realment emocionant veure-les i sentir-les, quina forca tan gran desprenen. La Muna, pero, ha hagut de marxar perque la seva mare estava preocupada de saber-la alla, i de nou sento que m'enfado amb aquesta societat vibrant pero immensament masclista, ja que els dos germans nois de la Muna han continuat a la placa sense cap problema. En un moment donat les persones reunides han baixat la veu; es l'hora de la pregaria musulmana. Un grup de dones ens hem apartat del gran grup i, reconeixent-nos entre nosaltres com a no musulmanes, ens hem reunit a fer uns tes i unes xixes en un petit local al carrer. La conversa flueix en la foscor: em fan particep de com estan vivint els darrers esdeveniments i quins son els seus projectes, les seves il.lusions, les seves pors i les seves frustracions com a agents socials implicats activament en aquest tros de la seva historia.
Moltes gràcies, Sandra i David
"
Darrera nit al Caire. Cansament grandissim de la falta de son acumulada els darrers dies... La nit, pero, promet de tot menys tranquilitat... a deu metres d'aqui hi ha 3000 persones concentrades a la placa i corre el rumor que a les 2 de la matinada els militars atacaran els manifestants. Fa una estoneta que he pujat i l'ambient, que a la tarda bullia d'emocio i pau en una concentracio intensissima s'ha tornat ara tens i carregat d'incertesa davant el que pot passar en les properes hores.
I es que, com canten els de Facto Delafe, "esto no se para"... Els darrers dos dies he viscut en primerissima linia els esdeveniments a la placa. Brutal, absolutament brutal. Us he de dir que he sentit de tot: emocio, por, alegria, rabia, euforia i sobretot un sentiment de solidaritat tremendo cap a aquesta gent que esta escribint els propers llibres d'historia... intensitat elevada al maxim exponent.
I es que, com canten els de Facto Delafe, "esto no se para"... Els darrers dos dies he viscut en primerissima linia els esdeveniments a la placa. Brutal, absolutament brutal. Us he de dir que he sentit de tot: emocio, por, alegria, rabia, euforia i sobretot un sentiment de solidaritat tremendo cap a aquesta gent que esta escribint els propers llibres d'historia... intensitat elevada al maxim exponent.
Divendres vaig arribar a temps per a la gran concentracio. Espatarrant. Milers de persones un altre cop concentrades exigint a crits que jutgin a Mubarak, que continua gaudint del solet a la seva caseta de luxe a Sharm El Sheikh, a l'est del Caire. Al migdia, despres de comprimir-me durant hores entre la gent, vaig mirar amunt i vaig comencar a buscar la manera d'arribar a un balco dels que donen a la placa per veure-ho des de dalt. Com ho vaig aconseguir es un capitol a part, jaja, pero el fet es que vaig acabar en el balco reservat a la TV egipcia compartint el panorama amb un grup de currantes maquissims que m'anaven traduint tot el que es cridava a baix. Us he de dir que el primer cop que vaig mirar a baix des del balco se'm van omplir els ulls de llagrimes en veure els milers i milers de persones congregades fins on arribava la vista, els crits, les pancartes, els parlaments... Els de la tele em van pillar :) i se que per aixo em van deixar quedar alla amb ells en comptes de fer-me fora en 10mins com m'havien dit. Ah, jo duia una bandera-pancarta on es podia llegir en arab i en catala "Catalunya recolza la revolucio egipcia" i em van gravar per treure-ho per la tele, jaja, pero no se si va sortir. Als e baix els feia molta gracia la pancarta i m'anaven preguntant, hi havia pocs estrangers entre els manifestants, o almenys jo no en vaig trobar.
La nit posterior, pero, ha estat durissima. Els manifestants han decidit que es quedaven a passar tota la nit a la placa i els militars, amb l'excusa de> que de 2 a 5 del mati hi ha toque de queda, han intervingut a saco... increible. Han comencat a disparar a l'aire, han matat dues persones i han ferit a mes de 70. Els manifestants han fet petar un camio i una furgo de la placa amb bombes molotov, l'estrepit ha estat impressionant. I tota la nit enfrontaments a pedrades entre manifestants i militars, han muntat barricades amb mobles... Al mati la placa continuava mes o menys igual, com un camp de batalla... pero a mida que passaven les hores l'ambient s'ha anat relaxant. A la tarda he quedat amb la Muna, que s'ha convertit en la meva referent i amiga al Caire, filla d'un dels barris mes humils de la ciutat i exemple clarissim del paper que estan jugant les dones en els darrers esdeveniments. Hem arribat plegades a la concentracio i ens hem reunit amb un grup de dones enorme; ens hem agrupat enmig de la placa i hem estat cridant consignes durant hores i hores rodejades per una mena de cadena humana formada pels homes a mode de proteccio. Ha estat realment emocionant veure-les i sentir-les, quina forca tan gran desprenen. La Muna, pero, ha hagut de marxar perque la seva mare estava preocupada de saber-la alla, i de nou sento que m'enfado amb aquesta societat vibrant pero immensament masclista, ja que els dos germans nois de la Muna han continuat a la placa sense cap problema. En un moment donat les persones reunides han baixat la veu; es l'hora de la pregaria musulmana. Un grup de dones ens hem apartat del gran grup i, reconeixent-nos entre nosaltres com a no musulmanes, ens hem reunit a fer uns tes i unes xixes en un petit local al carrer. La conversa flueix en la foscor: em fan particep de com estan vivint els darrers esdeveniments i quins son els seus projectes, les seves il.lusions, les seves pors i les seves frustracions com a agents socials implicats activament en aquest tros de la seva historia.
La nit acaba de nou a la placa, formiguer d'homes, dones, infants, persones grans, pancartes, banderes, crits, cantics, abracades, forca, coratge, vitalitat... Tanco els ulls i sento que tota aquella energia no te limits; les decisions estan preses i res no aturara aquest poble fins que aconsegueixi els seus objectius i conquereixi, per escrit i a la practica, la seva llibertat real."
"Moltes gràcies, Sandra i David
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada