Debat: La democràcia parlamentària

Us deixo amb una ràpida traducció d'un interessant article publicat per l'editor del periòdic Ishtiraky (el socialista) egipci sobre el sistema parlamentari:

"En el Món d'avui no hi ha país sense parlament tot i que el món d'avui és lluny de ser una democràcia. Als Estats Units, cruament controlada políticament i econòmica per les empreses del monopoli.

O a Europa, el continent de la democràcia avançada. Mentre els carrers bullien de protestes contra la guerra a l'Iraq, els parlaments van votar per la participació. I les veus de les manifestacions milionàries, a França i altres indrets, no van arribar a uns parlaments que escollien les polítiques econòmiques hostils a les masses. No va impedir la democràcia parlamentària l'auge dels governs de dreta o els brots de racisme contra els marginats i vulnerables (àrabs, africans, asiàtics o gitanos), i fins i tot distribuint la riquesa entre els europeus sobre criteris ètnics (com és el cas de Bèlgica).

Els parlaments van ser també la cara dels sistemes militars, al Pakistan, Turquia, Egipte i altres, i no van impedir mai ni l'explotació ni l'opressió ni la persecució racial o sectària. El que hi ha, però, son sistemes racistes, com Israel o Sud Àfrica, on la conservació d'un parlament no era incompatible amb la naturalesa del racisme. D'altra banda, no era el sistema parlamentari una garantia de la protecció per als líders i governs de l'esquerra escollits per les masses, com va ser el cas dels Països Llatinoamericans, especialment en el cas de Xile.

Egipte, després del 25 de gener, encara té components antics o altres que es poden reproduir sota la nova llei, que no només reflecteixen els interessos del capitalisme alhora que expressen els dels Germans Musulmans i la classe mitjana mentre les àmplies masses obreres i camperoles, de fet, no es troben representades. Hem d'adonar-nos que la “democràcia parlamentària”, per se, no expressa res excepte l'equilibri de poder. I que pot ser un joc i un instrument per al control del inhaladors a les mans de la classe dominant. El capitalisme podia ser o militar o tecnòcrata o totes dues coses a la vegada... a no ser que hi hagi una organització de masses que ajusti l'equilibri en el seu favor..."