dissabte, 26 de març de 2011

Darreres novetats de la revolució egípcia i més

El procés revolucionari egipci segueix el seu curs. En les darreres setmanes, però, vells fantasmes estan tornant a l'arena de joc amb força i la ombra de la contrarevolució plana els carrers. Anem a pams.
Com deiem ahir, la Junta militar pretén prohibir el dret a vaga i a protesta que afectin el treball de companyies ja siguin públiques o privades. Tot això seria aplicable mentre es mantingui la Llei d'Emergència, vigent des de l'inici del llarg govern de Mubarak i l'anulació de la qual és una de les principals demandes de la revolució. Com és de suposar això ha provocat una gran indignació popular amb mobilitzacions al carrer.
Els esforços del govern militar per a fer tornar la situació a una "aparença de normalitat" son constants. Cada cop són més les denúncies d'abusos comesos pels seus soldats i de les seves intervencions desproporcionades per acabar amb protestes i manifestacions. El passat dijous, per exemple, la policia militar va envair el campus universitari del Caire per a desallotjar per la força una protesta mantinguda els darrers dies per estudiants i professors reclamant la dimissió del degà Sami Abd El Aziz, estretament vinculat al Partit Democràtic i a l'antic Règim. Tant sols destacar que a Egipte també existeix la llei que prohibeix a forces policials ser presents als campus. De fet durant anys va ser una lluita habitual la d'exigir que s'implementés aquesta ja que policies demanaven les identificacions a les entrades dels campus. Una resolució judicial fa un parell d'anys va donar la raó als estudiants. I la policia va reaparèixer vestida de paisà. Aquí teniu un recull de videos de l'entrada militar al campus. També v a haver intervenció militar en una protesta contra la corrupció dels mitjans del Règim enfront de la seu de la televisió pública.
També s'ha ajornat, una vegada més, l'exàmen de la qüestió per al judici per l'assassinat de Khaled Said, el màrtir alexandrí mort per la brutalitat policial el passat estiu la mort del qual va ser una important espurna per a la primavera revolucionària egípcia. Sembla força oportú aquest ajornament, francament. Paralelament s'estan aportant cada cop més proves que demostren el reclutament premeditat de matons per atacar els manifestants del Tahrir a mans de membres del Partit Democràtic i oficials de policia.
Com a bona notícia tenim la creació de dos nous sindicats lliures. El del Transport Públic del Caire, els treballadors del qual van donar un cop decisiu al Règim en la seva mobilització a principis de febrer, i el dels treballadors de l'hospital de Mansheyat el Bakri. Es preveu que nous sindicats lliures es formin en breu, desafiant el sindicalisme únic imperant, els líders del qual ja han anunciat que no tenen intenció de donar pas a la llibertat sindical. Molts treballadors s'estan unint al nou Partit Democràtic dels Treballadors.

I com a apunt importantíssim destacar que la primavera revolucionària a la zona està florint en força i en repressió. Mentre sembla que al Iemen la marxa de Saleh sembla qüestió de hores o dies, la repressió continua al Bahrein i a Jordània. Síria està aflorint amb força tot i la brutal repressió del règim Assad. Fins i tot milers de kurds turcs han sortit als carrers reclamant els seus drets polítics assegurant que Diyarbakir és la seva plaça Tahrir. Asseguren que sols volen els drets democràtics que Erdogan reclamava a Mubarak.
Líbia, un cas a part i que mereix hores i hores de debat, continua amb la seva invasió militar estrangera. Una invasió que, a més de morts civils, pot acabar de provocar la desestabilització completa d'un país que sembla cada cop més clar, es troba dividit en dos bàndols amb interessos oposats i geogràficament diferenciats. De fet, el proper dimarts està prevista una interessant taula rodona sobre el tema a la Universitat Lliure de Sants.








Seguirem informant...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada