Egipte segueix presionant per a que la totalitat de les reclamacions revolucionàries siguin escoltades. La majoria de lluites, avui en dia, es desenvolupen en el sector laboral, amb un nombre incomptable de vagues i lluites populars. Especialment a Suez, on l'exèrcit està intervenint en les negociacions. Precisament el suposat paper neutral de l'exèrcit ha jugat un paper clau en els darrers dies, especialment quan van desallotjar per la força els manifestants que el passat divendres van intentar tornar a plantar un campament a Tahrir. Evidentment la unitat popular de la lluita per la caiguda del raïs no és tan forta com llavors i això ha provocat el trencament de la unitat i, sobretot, la debilitació del nucli revolucionàri. Això ha estat aproftat per l'exèrcit per exercir la seva força sense massa miraments.
La taca d'oli, com alguns els hi agrada anomenar, s'està estenent i esquitxant com mai. Més enllà dels ja comentats i mediatitzats casos de Bahrein o Líbia, que segueixen el seu curs més o menys sanguinari, ja es parla de reformes a Oman forçades per les protestes, mentre que a Arabia Saudí ja criden a la mobilització el proper dia 11. Això pot ser històric donat el paper clau del país en la geoestrategia de la zona. Fins i tot a Vietnam es van viure protestes reformistes en els darrers dies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada