El poble d'Egipte, contradient cualsevol pronòstic, ha sortit per milers als carrers de les principals ciutats del país amb l'únic objectiu de fer caure el Règim, inspirats per la revolució tunesina. El tant temut efecte dominó ha colpejat durament Mubarak (la dona del qual sembla ser que ja hauria volat a Anglaterra). A hores d'ara es parla de 4 morts per l'acció policial que, de totes formes, ha estat més permisiva del que es podia imaginar. Aquesta acció del Règim podria reflexar la seva por, la qual es palpa en l'ambient.
La revolta s'ha mostrat popular des del primer moment. Poques assignacions polítiques en les primeres hores al Caire, si més no, a excepció d'algunes ensenyes del transversal moviment pel canvi Kefaya (Prou). Els partits polítics d'oposició, la majoria dels quals es van mostrar dubitatius en sumar-se a la protesta, han acabat per prendre decisivament la opció de sortir al carrer. Els Germans Musulmans, els quals no s'havien sumat prèviament, han acabat donant llibertat als seus seguidors per a seguir la mobilització.
Manifestacions històriques s'han viscut a Mansoura, Alexandria, Mahala o Tanta (on van tallar els trens i van colapsar la seu del governamental Partit Democràtic Nacional). Pel matí, al Caire, desenes de manifestacions han mirat de superar els nombrosos però poc agressius cordons policials en una ciutat sitiada policialment. Milers s'han manifestat per separat per diversos barris de la capital. Enfrontaments entre manifestants i forces policials s'han produit davant del Consell de Ministres, amb llençament de gasos lacrimògens i pedres inclosos. Milers de persones, superant les expectatives, s'ha trobat per hores a la cèntrica plaça de Tahrir. Amb la intenció de passar la nit allà s'han fet esforços per a mantenir la pau i mantenir neta la plaça, recollint fins i tot la brossa produida. Les línies telefòniques tallades, com de fet ho ha estat tot el dia a Egipte el servei Twitter.
Passada la mitjanit la policia ha decidit que calia desallotjar la plaça i emprès una forta embestida contra els manifestants, que es resistien a marxar de la plaça tot i les bombes de gas lacrimògen i els trets policials. La dispersió dels manifestants ha provocat la dispersió i la poca coordinació dels manifestants, el que ha provocat nous i espectaculars enfrontaments als carrers, inclosa la crema d'almenys dos vehicles al Pont del 6 d'octubre.
La majoria de la gent ha tornat a casa, però, amb la intenció de tornar demà a reclamar la caiguda del Règim Mubarak.
La revolta s'ha mostrat popular des del primer moment. Poques assignacions polítiques en les primeres hores al Caire, si més no, a excepció d'algunes ensenyes del transversal moviment pel canvi Kefaya (Prou). Els partits polítics d'oposició, la majoria dels quals es van mostrar dubitatius en sumar-se a la protesta, han acabat per prendre decisivament la opció de sortir al carrer. Els Germans Musulmans, els quals no s'havien sumat prèviament, han acabat donant llibertat als seus seguidors per a seguir la mobilització.
Manifestacions històriques s'han viscut a Mansoura, Alexandria, Mahala o Tanta (on van tallar els trens i van colapsar la seu del governamental Partit Democràtic Nacional). Pel matí, al Caire, desenes de manifestacions han mirat de superar els nombrosos però poc agressius cordons policials en una ciutat sitiada policialment. Milers s'han manifestat per separat per diversos barris de la capital. Enfrontaments entre manifestants i forces policials s'han produit davant del Consell de Ministres, amb llençament de gasos lacrimògens i pedres inclosos. Milers de persones, superant les expectatives, s'ha trobat per hores a la cèntrica plaça de Tahrir. Amb la intenció de passar la nit allà s'han fet esforços per a mantenir la pau i mantenir neta la plaça, recollint fins i tot la brossa produida. Les línies telefòniques tallades, com de fet ho ha estat tot el dia a Egipte el servei Twitter.
Passada la mitjanit la policia ha decidit que calia desallotjar la plaça i emprès una forta embestida contra els manifestants, que es resistien a marxar de la plaça tot i les bombes de gas lacrimògen i els trets policials. La dispersió dels manifestants ha provocat la dispersió i la poca coordinació dels manifestants, el que ha provocat nous i espectaculars enfrontaments als carrers, inclosa la crema d'almenys dos vehicles al Pont del 6 d'octubre.
La majoria de la gent ha tornat a casa, però, amb la intenció de tornar demà a reclamar la caiguda del Règim Mubarak.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada