Article: El nord d'Àfrica esclata contra la misèria endèmica

Malgrat que la situació a Tunísia canvia per hores, amb els creixents rumors d'un cop d'Estat després de la proclamació de l'Estat d'Emergència i la convocatòria d'eleccions, aquí està l'article publicat al darrer número de la Directa, el 211, sobre les revoltes a Tunísia i Algèria:
"La insurrecció popular sembla haver esclatat al Nord d'Àfrica. Tunísia, primer, i Algèria, més recentment, han viscut en les darreres setmanes revoltes per les males condicions laborals i socials que han portat al que alguns analistes ja han considerat com “un nou capítol del renaixement de l'activisme àrab”.Tot va començar el passat 17 de desembre a la ciutat tunisenca de Sidi Bouzid, quan Mohammed Bouazizi, de 26 anys, va intentar immolar-se. El motiu, comú entre la joventut tunisenca: la falta de perspectives laborals. Tot i ser un graduat universitari, Bouazizi malvivia venent menjar al carrer quan la policia li va prendre el carro que feia servir. Desesperat, va decidir treure's la vida calant-se foc a si mateix. La notícia va causar un esclat espontani als carrers de la població. La ira popular es va convertir ràpidament en una clara denúncia contra les condicions de vida, la desocupació galopant i la corrupció del Règim de Ben Ali. Aquestes haurien estat durament reprimides per la policia local, encenent la ràbia i convertint-se en el blanc de la ira popular, amb la crema de centrals policials i cotxes de policia a l'ordre del dia. La revolta es va anar estenent com la pólvora arreu del país, trobant la solidaritat dels sindicats i, especialment, els estudiants i els jutges. Milers de jutges (es parla del 95% dels 8 mil que hi ha al país) han anat a la vaga aquesta setmana en solidaritat per la revolta i en contra de la repressió exercida per l'Estat.

La resposta del Règim, un dels més repressius de la zona, no ha parat, amb la desaparició d'activistes i l'ús sistemàtic de gas lacrimogen i d'armes de foc per dissoldre les manifestacions. Mohhamed Amari, de 17 anys d'edat i Chawki Belhoussine El Hadri, de 44, van morir pels trets policials durant les protestes. 4 persones més haurien mort a la ciutat de Talal. Sis ciberactivistes que haurien iniciat una “ciberguerra” contra les pàgines webs oficials, així com el raper Hamada Ben-Amor, de 22 anys, que hauria composat el rap “President, la teva gent mor”, han desaparegut. Periodistes i jutges han estat coaccionats a mirar cap a una altra banda mentre el canal Al Jazeera, l'únic mitjà que informava internacionalment del que allà passava en les primeres setmanes, va ser acusada públicament pel Règim de voler “tacar la reputació del país i desinformar per tal de difondre el caos i els conflictes”. Després de setmanes de mirar cap a una altra banda com si res, el recent nomenament d'un nou ministre de Joventut, ha estat la única acció empresa pel Govern de Ben Ali. Bouazizi moria el passat 4 de gener a causa de cremades de tercer grau convertint-se en màrtir de la revolta tunesina. Houcine Falhi, de 22 anys, també es va suïcidar, per electrocució, i almenys 4 persones més han intentat llevar-se la vida en les darreres setmanes.

La revolta a Tunísia, però, no ha estat la única. La veïna Algèria també ha experimentat en els darrers dies moviments populars. La insurrecció, en aquest cas, va començar al barri de Les Palmieres, a la capital Alger, on es van produir enfrontaments amb la policia. El motiu aparent, un projecte de reforma urbanística municipal que no pretenia incloure alguns veïns entre els beneficiaris de reallotjaments. En els darrers mesos s'han reportat nombrosos incidents a Alger per la manca d'habitatges accessibles. La revolta, com en el cas de Tunísia, es va anar estenent ràpidament pel país, incloent la Cabília, ja amb el lema de la manca de feina i aliments com a bandera. Almenys 3 persones mortes, mig centenars de ferides i altres centenars de detingudes serien un dels primers balanços dels enfrontaments amb les forces policials. Malgrat que Bouteflika encara no ha dit res públicament sobre els incidents, s'ha anunciat que es reduiran en un 41% els impostos sobre el sucre i l'oli. Les paraules dels líders polítics del país no semblen, però, haver calmat la ira popular. Alguns periodistes locals asseguren que la situació està fora del control estatal, pel que es calcula que la revolta pot durar setmanes.

Tunisia porta 23 anys sota el govern de Ben Ali, qui en el seu moment va succeir en un cop d'Estat no-violent a Habib Burguiba, qui governava des de 1956 el país. Algèria porta des de 1997 sota el mandat de Bouteflika, qui va guanyar les eleccions que van posar fi a la guerra civil. La combinació de pobresa, atur i corrupció, comú a molts països àrabs, semblen haver provocat la combustió de l'esclat popular al Nord d'Àfrica. Malgrat que les xifres oficials parlen d'un 15% d'atur, la majoria d'economistes creuen que la xifra real és molt superior, el 50% dels quals son joves. Al voltant del 40% de la població del Món Àrab, segons estudis oficials, es troben sota el llindar de la pobresa. Un percentatge que no disminueix des de fa 20 anys. Molts analistes culpen de la situació les polítiques liberals aplicades pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. Situacions agreujades per Règims despòtics que, lluny de caure (com preconitzaven alguns analistes liberals llavors), s'han vist fins i tot reforçats políticament i, sobretot, diplomàtica. Precisament Tunisia i Algèria van viure les primeres revoltes populars contra aquestes mesures. El 1984 Tunisia esclatava contra l'escassetat d'aliments i el mateix motiu provocaria l'anomenada “Protesta del Cuscus” el 1988 a Algèria, on moririen centenars i milers serien empresonades. Totes dues revoltes esclatarien, precisament, el mateix any que les polítiques liberals eren aplicades al país.