Les eleccions egípcies se salden amb frau, enfrontaments i morts

Aquest article serà publicat al proper número del Setmanari La Directa:

"La jornada electoral es va saldar a Egipte allunyada de la pau i tranquil·litat que defensa el Règim. Fins i tot l'oficialista El Ahram titulava amb un eufemístic: “Els egipcis trien enmig d'una forta competència”. Safwat el-Sherif, secretari general del NDP, va considerar les eleccions parlamentaries com una “festa” assegurant que “la nostra democràcia es fa més forta dia rere dia”. Res més lluny de la realitat, els ferits es compten per desenes i els detinguts per centenars en una jornada electoral marcada per la confrontació i les denúncies de frau i mort. Cal recordar que el Règim egipci va denegar la presència d'observadors internacionals. Davant d'això organitzacions de Drets Humans han provat de monitoritzar el procés de forma independent. Els Germans Musulmans ho van fer a través del portal shahid2010.com mentre els Grups de Drets Humans ho van fer a través de la Coalició Egípcia pel monitoratge de les eleccions, qui ja ha denunciat que “la violència és una de les característiques més evidents del procés electoral”. Alguns d'aquests observadors també han denunciat patir intimidacions i fins i tot detencions i tortura.



El nombre de morts varia segons les fonts. La majoria ho xifra en 8 o 9, tot i que el diari independent El Badeel eleva a 17 víctimes mortals. La majoria es van produir davant mateix dels col·legis electorals. Entre aquestes es trobaria el fill d'un candidat d'Ain Shams i Mattariya, que va morir després de diverses navallades davant mateix dels col·legis electorals. 5 persones van ser mortes després que un cotxe les atropellés davant del col·legi electoral i una nena de 5 anys va ser atropellada a Port Saïd per un convoi del Partit Democràtic. De fet Sanitat ja havia decretat amb anterioritat la jornada com a “estat d'emergència” als hospitals en expectatives dels enfrontaments.

Al vídeo: La mesa electoral omple butlletes de vot automàticament....

Els vídeos sobre els fraus comesos arreu del país estan omplint les xarxes socials d'internet en un clam de denúncia popular contra els abusos del Règim Mubarak. Votants que no troben el seu nom a les llistes del cens, comissionats electorals omplint butlletes electorals de persones no presents, candidats oficialistes amenaçant amb espases els votants, persones que diuen amb orgull que han votat més de 4 vegades, urnes plenes de vots abans de que s'obrin els col·legis i un gran nombre de baralles als carrers a diverses ciutats del país. Nombrosos candidats, segons denuncien les organitzacions de monitoratge, se'ls va impedir l'accés als col·legis electorals. De fet el Tribunal Administratiu, en una escletxa no controlada pel Règim, ja havia aturat les votacions a 24 demarcacions arreu del país 48 hores abans de la jornada per la falta de garanties per als candidats d'oposició. Alguns mitjans i organitzacions de Drets Humans informaven de com gran nombre de “matons” haurien estat reclutats pels cossos policials amb l'objectiu d'intimidar els votants d'oposició. El cap de campanya dels Germans Musulmans a Hamul va denunciar haver estat detingut i torturat durant la mateixa jornada electoral. De fet els Germans Musulmans, principal grup d'oposició al país, han denunciat l'arrest de més de 180 dels seus activistes durant la jornada electoral, els quals se sumen al miler llarg que van ser detinguts durant la campanya. 11 d'ells van ser condemnats a dos anys de presó. Cal destacar que el periodista independent Youseff Shabaan es troba encara ara detingut sota aparentment falses acusacions tot i que una ordre judicial va instar al seu alliberament fa una setmana.

El Règim, que ha llargament anunciat aquestes com les més grans eleccions de la història d'Egipte, xifra la participació en el 25% mentre grups de Drets Humans asseguren que aquesta no ha passat del 10%. Cal tenir en compte que en un país amb uns 80 milions d'habitants tant sols 41 tenen dret a vot. Els resultats, que son el de menys i que gairebé tothom admet que seran manipulats, es publicaran dimarts. El governamental NDP de Hosni Mubarak no s'espera que perdi la majoria de 2/3 del parlament que manté des de 1979. És el primer cop que unes eleccions parlamentàries son efectuades al país en un sol dia el que, juntament amb les darreres esmenes constitucionals i la cancel·lació de la supervisió judicial, mostra, segons diversos analistes, la voluntat de control total que el Règim vol tenir del procés. L'objectiu és estalviar-se sorpreses com la dels 88 diputats que van aconseguir els Germans Musulmans el 2006. La importància d'aquestes eleccions es troba en que seran el pas previ cap a les presidencials del proper any, en que es rumoreja que Hosni Mubarak, de 82 anys, donarà el relleu al seu fill Gamaal. Segons la constitució els candidats presidencials tant sols poden sortir a través del Parlament, el que impediria que l'excap de l'Agència Nuclear Mohamed El Baradei participés en la carrera electoral. Cal també destacar que, fruit d'una nova llei de cuota, el 12% de la nova cambra (64 seients) son reservats a diputades dones, el que incrementarà en un 1500% la seva presència, que era de 4. La cota es mantindrà, segons la nova llei, fins el 2020. També cal destacar que, constitucionalment, 10 escons son escollits a dit pel president Mubarak qui sol premiar els partits d'oposició més benvolents amb el Règim.

El malabarisme estratègic d'Egipte

Els Germans Musulmans, principal grup d'oposició al Règim, son un cas curiós. Il·legalitzats com a formació política (ho son tots els partits religiosos), son tolerats i utilitzats pel Règim per perpetuar-se. Presenten les seves candidatures com a independents i tenen seu fixa al Caire. Donats els indicis de frau, nombroses veus dins de la Germandat havien instat la formació a boicotejar les eleccions, com van fer recentment els seus homòlegs a Jordània, però es van acabar imposant les tesis a favor de concórrer en la contesa.

Mubarak utilitza a bastament la “amenaça islamista” per tal de no cedir quotes de poder a occident. Amb una economia ja completament liberalitzada, en que les privatitzacions d'empreses han obert una onada de lluites socials al país, la comunitat internacional insta molt tímidament el Règim a fer mesures aperturistes. Egipte és un dels principals aliats estratègics a la zona, sobretot per les seves fluïdes relacions econòmiques i diplomàtiques amb Tel Aviv, i és un dels màxims beneficiaris de les ajudes econòmiques i militars dels Estats Units a la zona. No obstant, El Caire va ser la primera parada diplomàtica en el Món Àrab d'un Obama que va qualificar Mubarak com un polític amb “molta experiència”."