La grip porcina a Egipte: un virus molt polític

Article Publicat a la secció Món del portal Cronica.cat

Horaris universitaris fraccionats. Suspensió de festivitats tradicionals. Sacrificis col·lectius. Milions de joves alumnes prostrats amb mascaretes de paper sobre els seus pupitres. Aparicions diàries del Ministre de Sanitat per donar les darreres xifres. Una psicosi col·lectiva ha envaït Egipte des del primer moment que la comunitat internacional va començar a parlar de la febre porcina, el que avui es coneix com a febre H1N1. I fins avui.

La primera polèmica decisió del Govern, en plena psicosi internacional i abans que es registrés cap afectat al país, va ser sacrificar tots els porcs. Amb aquesta matança col·lectiva no només es posava punt i final a una varietat única de l'espècie que havia existit a la zona durant 7000 anys i que servia de remei contra la diabetis. També s'afegia un episodi més a la guerra confessional contra la minoria cristiana copta, propietària dels animals, i es generava, de retruc, un problema d'higiene i atur a la capital del país. La pràctica majoria dels porcs del país es concentraven al barri de Mukatam d'El Caire, on els zebalin viuen de recollir i reciclar la brossa de la ciutat. Els porcs servien a aquests peculiars i improvisats escombriaires per a consumir els residus orgànics. El sacrifici dels porcs, junt amb una política de gravamen fiscal a aquests treballadors, ha generat un evident problema de sanitat pública a molts barris de la capital cairota, on les deixalles s'han començat a amuntegar sense ràpida solució. D'altra banda, ha abocat a la desocupació a aquests escombriaires en un país on els índex d'atur fan estremir.

Milers d'alumnes armats amb mascaretes de paper van començar el curs escolar amb gairebé un mes de retard. 22 escoles han estat tancades per la amenaça i centenars d'alumnes han estat posats en quarantena. Les universitats han preparat horaris fraccionats perquè el mínim d'alumnes coincideixin a les aules a la vegada. D'aquesta manera els alumnes van la meitat dels dies del que anaven l'any passat, a la vegada que miren d'accelerar els cursos per a mirar d'allargar la parada hivernal i reduir les possibilitats d'impacte. També s'han prohibit les populars pipes d'aigua a moltes províncies del país o s'ha obligat a reemplaçar la mànega d'aigua per unes de plàstic i d'un sol ús. La psicosi col·lectiva va portar també a la supressió de nombroses festivitats populars. És el cas, per exemple, de la festivitat de les tribus de l'oasi de Siwa, al bell mig del desert occidental libi, malgrat que no s'hi ha registrat cap cas. Alguns també hi van voler veure una decisió religiosa al darrera, ja que moltes d'aquestes festivitats, tot i ser musulmanes, representen el paganisme propi del sufisme o d'altres corrents minoritaris de l'Islam.

El Ministeri, que ja ha anunciat que a partir de final de mes deixarà de fer aparicions diàries als mitjans per fer el recompte de casos, ha donat la xifra de 2230 afectats, la majoria escolars. Entre aquests, poc menys de 200 persones haurien mort. Xifres que no s'han contextualitzat ni analitzat en cap moment en un país on el sistema sanitari es desmunta, les mesures higièniques brillen per la seva absència i els problemes socials i econòmics s'acumulen dia rere dia. El Règim Mubarak sembla haver trobat la recepta secreta per tenir el públic entretingut. Tant sols publicitar a bombo i plateret que el remei té un cost de 500 lliures (uns 64 euros) ha generat el pànic en una població que amb prou feines arriba a les 400 lliures mensuals de salari mig.

I mentre el fred s'aproxima, la sensació de psicosi col·lectiva genera una calma tensa. Egipte prova de jugar la pilota de la psicosi internacional d'una malaltia que encara no ha demostrat ser ni pitjor ni més mortífera que la grip comuna. És un dels pocs països on el virus encara es coneix amb el seu primer nom de febre del porc. L'animal que Déu va prohibir.