Una vella guera bruta que torna

Article publicat al diari El Punt-Avui:

"Egipte encara, sumida en una guerra bruta, la recta final de les primeres eleccions presidencials sense el dictador Mubàrak. L'enfrontament entre Shafiq i Mursi, o el que és el mateix, entre el continuisme del règim o els Germans Musulmans, no és més que un nou capítol, l'enèsim, de la gairebé eterna lluita entre Mubàrak i el seu principal grup opositor. En plena campanya, amb una absència total de propostes, els vells tics es reprodueixen davant l'exasperació d'una ciutadania esgotada.

“Sacrificaré la meva vida per alliberar Egipte dels Germans Musulmans”, afirmava sense embuts Ahmed Shafiq en una roda de premsa la setmana passada. En pocs dies ha definit la formació com a sectària i mentidera i els ha acusat, sense aportar proves, de voler vendre el canal de Suez a Qatar, de matar manifestants durant l'aixecament popular i de tenir preparades milícies armades per a una hipotètica guerra civil. En un acte ple de cinisme, va arribar a titllar-los de continuistes per haver fet diversos pactes polítics amb Mubàrak.

Els Germans no s'han estat de braços plegats i acusen el règim d'intentar reviure en la figura de Shafiq, de qui demanen l'exclusió electoral, mentre que assenyalen els mitjans de comunicació com els grans responsables d'una “mentidera campanya contra la germandat”. També acusen Shafiq d'haver eliminat documents confidencials de la policia, de ser responsable polític de la mort de manifestants i d'un seguit de denúncies de corrupció quan era ministre d'Aviació.

Una guerra que tan sols reprodueix l'esquizofrènic enfrontament al qual tots dos grups han tingut acostumats els egipcis en les darreres dècades. Quan Mubàrak arriba al poder, l'any 1981, ho fa després de l'assassinat a mans d'islamistes del president Sadat. Ho fa sense força, cosa que l'obliga a teixir estranyes aliances amb els grups opositors, al capdavant dels quals hi ha els Germans Musulmans. Una formació prohibida legalment pel règim, tot sovint atacada policialment, però tolerada socialment i políticament i que domina durant temps diversos col·legis professionals i disposa de representació, com a candidats independents, a tots els parlaments de l'era Mubàrak. Aquest empresona, aplicant la llei d'emergència, més de 32.000 membres de la formació i tanca vora de 1.400 empreses vinculades al grup. Però, a la vegada, és capaç de permetre el creixement polític, econòmic i social de la formació.

Amb atemptats fabricats contra interessos turístics i conxorxes inversemblants, el règim utilitza el fantasma de l'islamisme per legitimar-se internacionalment i, internament, guanyar suport entre les elits econòmiques i les minories religioses. És el que succeeix, per exemple, l'any 2005, quan davant les pressions internacionals a obrir el model polític, el règim justifica els sorprenents 88 seients dels Germans Musulmans obtinguts a les legislatives per reprendre l'agenda repressora i aferrar-se, de nou, al poder."