Qui és qui a les eleccions egípcies

Quan les votacions ja han començat en la segona volta de les presidencials, aquí us deixo uns perfils sobre els dos candidats. Les votacions, que es mouen entre el dubte de la participació i el frau, enfronten a les urnes l'antic règim amb el seu clàssic opositor, els Germans Musulmans.

50 milions d'egipcis estan cridats a les urnes. 1500 soldats protegiran 13100 col·legis electorals. Unes xifres que contrasten amb els escassos 90 observadors internacionals desplegats per monitoritzar el procés.

Perfils publicats a El Punt-Avui

Ahmed Shafiq: Un mariscal i aliat de Mubàrak

Candidat del continuisme, aquest antic comandant de les forces aèries va ser ministre d'aviació civil entre el 2002 i el 2011. L'esclat de la revolució va fer que Mubàrak el col·loqués com a primer ministre el 31 de gener del 2011, amb l'encàrrec de posar fi a la ràbia popular. Un govern de 33 dies que no està exempte de polèmica. Sota el seu breu mandat es va protagonitzar l'atac de manifestants a la plaça Tahrir conegut com “la batalla del camell” i va tenir lloc la ingent fuga de capital estatal i de figures del règim buscades judicialment.

L'última nit del seu govern, un cop dimitit, els revolucionaris destapaven la sistemàtica destrucció de material confidencial a les dependències policials. La fiscalia estudia actualment més de 24 denúncies de corrupció contra el presidenciable, entre les quals hi ha la presumpta venta fraudulenta, quan era ministre d'aviació, de terreny estatal en benefici de la família del rais i altres homes de negocis. Ell afirma que “només signava papers”.

Shafiq no ha tingut problemes a l'hora de rodejar-se de figures de l'antic règim, i ha arribat a afirmar que restaurarà la seguretat “en 30 dies a còpia d'execucions i força bruta”. També ha lloat Mubàrak, que, segons les seves paraules, “és el meu més gran exemple després de la meva mare”. La força dels cacics rurals del règim de la seva banda, la islamofòbia i el discurs de la por podrien ajudar a augmentar les seves possibilitats.

Mohamed Mursi: El recanvi de la germandat

Al president de la formació política dels Germans Musulmans el coneixen com “la roda de recanvi”. Muhammad Mursi, un candidat de perfil baix més aviat discret i amb pocs dots oratoris, era l'opció de reserva que la formació islamista presentava a les presidencials. La primera era la del multimilionari Khairat Shater, nou home fort de la formació. Però Shater, que representa la branca liberal d'una formació que mitjans americans afirmaven que “s'assembla més al Tea Party que a al-Qaida”, va ser desqualificat pels seus antecedents penals com a opositor de Mubàrak. Mursi és precisament acusat pels seus detractors de no ser més que un titella a mans dels Germans Musulmans. Amb estudis d'enginyeria, que va completar als EUA, Mursi va entrar al grup islamista als anys setanta. Després de fracassar-hi el 1995, l'any 2000 va entrar al Parlament i es va convertir en portaveu del grup dels Germans Musulmans. Allà va començar a forjar una carrera política com a opositor que el 2006 el va portar a estar set mesos detingut després que el règim arrestés 500 membres de la formació islamista. Membre fundador de l'Assemblea Nacional pel canvi del diplomàtic Muhammad al-Baradei, va tornar a la presó, amb 34 líders de la Germandat, durant els primers dies de la revolució. Tan sols alliberat després de la fugida massiva de presos del 30 de gener en un moviment criticat pel seu opositor electoral.