Egipte rera la barricada - Egipto tras la barricada

Crónica de una masacre nada deportiva

2012-02-01T15:53:00.000-08:00

74 muertos y casi 200 heridos son el primer balance de lo que ya pocos dudan en denominar una autentica masacre en la ciudad costera de Port Saïd. Aunque se comenta que hay algun polícia entre los muertos, la mayoría de ellos son seguidores de Al Ahly, el principal equipo de futbol de Egipto, los cuales han sido hoy atacados por supuestamente seguidores de El Masry, un equipo de futbol de Port Saïd.

En el momento en el que escribo estas líneas los seguidores de el Ahly estan esperando a su equipo y a los seguidores evacuados del estadio en la estación Ramses de El Cairo al grito de "El pueblo quiere la ejecución del mariscal (Tantawy)". Los aficionados han recibido incluso el apoyo de seguidores del archienemigo Zamalek a las puertas de la estación. Aunque algunos intentan vincularlo a un mero enfrentamiento entre aficiones rivales, la verdad es que este va mucho más allá de ello.
Lo de menos ha sido el resultado, donde inesperadamente el Masry (4º) ha batido a el Ahly (2º) por 3 goles a 1. Al finalizar el partido un joven ha saltado al campo con una bengala y, ante la pràctica impunidad con la que campaba por el estadio primero algunas decenas, después el estadio entero, invadieron por completo el campo. Un grupo de ellos parecía tener el objetivo claro y se dirijió directamente a atacar los jugadores de El Ahly y luego a sus seguidores. Algunos aficionados, según testigos oculares, iban armados, incluso con armas de fuego, y la tragedia ha sido cuestión de minutos.

Las dudas se han vertido automaticamente contra las fuerzas policiales del ministerio del Interior, quien sigue hablando de un complot. El parlamentario Amr Hamzawy fue el primero en pedir la dimisión del ministro de Interior a través de Twitter mientras cientos de activistas colgaban en la red sus dudas a medida que se iban dando informaciones confusas. Testigos en el campo, que se pueden corroborar con las grabaciones de vídeo, testifican que las fuerzas policiales abandonaron sus posiciones media hora antes de que acabase el partido, en un movimiento que ha levantado suspicacias. Algo estraño dada el tradicional despliegue policial que cualquier partido de este tipo suele conllevar (y de lo que yo mismo he sido testimonio directo en más de una ocasión). También se comentaba que la policia habia estrañamente apagado las luces y que las ambulancias tardaron en llegar más de lo oportuno. Los aficionados lo tienen claro y por eso han convocado una manifestación mañana que va a ir des de la sede del club en Cairo hasta el ministerio del Interior. Una marcha que tiene muchos numeros para traer cola.
Evidentemente casi todos los frentes políticos se han pronunciado (incluídos los Hermanos Musulmanes, quienes han responsabilizado tanto a los ultras como al ministerio de Interior). La directiva al completo de El Masry parece que ha dimitido mientras diversos equipos han anunciado que se retiran de la competición. Incluso la estrella nacional Abu Treka parece haber declarado que no quiere seguir jugando en un entorno así. La Liga ha declarado un parón indefinido. Los partidos políticos han empezado a pedir la cabeza del ministerio de Interior. Tantawy ha dicho que los egipcios saben quienes son los responsables y que no los quieren respetar. Pero eso será más interesante analizarlo mañana en frío. Más allá de las reacciones y consecuencias que esto pueda conllevar, que seguro seran muchas, no se deben desligar los incidentes de la situación política del país.
La advertencia, casi amenaza, que el ministerio de interior ha hecho de reimplantar la ley de emergencia al poco tiempo de sucederse los incidentes no ha hecho mas que levantar las sospechas sobre la intencionalidad politica detrás de los incidentes. En los ultimos días están proliferando muchas notícias sobre la seguridad del país, como son atracos de bancos, secuestros o ataques de grupos armados. Un clima generado, el de la sensación de falta de seguridad, tan solo una semana después de remover paricalmente la ley de emrgencia. Muchas son las voces que creen ver un intento policial para, uno, rejustificar la presencia en la calle y, dos, hacer creer a la población la necesidad de la controvertida ley marcial. Aunque muchos analistas no la quieren destacar la lucha por el ministerio de interior, el odio visceral mútuo entre la policia y las fuerzas revolucionarias, es una guerra en curso en Egipto. Y esa es una guerra que directamente se juega en la calle pero especialmente entre los populares ultras, los aficionados de los principales equipos de futbol del país, y las fuerzas de seguridad.
No podemos olvidar que, guste o no guste, las aficiones de futbol han jugado un papel destacado como actores políticos en los ultimos meses. Cabe destacar el importante papel que las aficiones de los principales clubes del país, Ahly y Zamalek, han estado jugando durante el proceso revolucionario iniciado en enero, generando a su alrededor un cierto misticismo que cabe reseñar. La guerra abierta entre ultras y policia está en el corazón de algunos de los incidentes más destacables de los ultimos meses. Aunque los aficionados del Zamalek parecen más activos políticamente, el enfrentamiento directo entre policias y los aficionades de el Ahly tiene antecedentes a destacar. La invasión popular de la embajada israelí del pasado mes de octubre fue precedida por una guerra abierta entre aficionados de El Ahly y las fuerzas policiales al finalizar un partido de copa. La brutal paliza policial a un aficionado ahlawy fue la chispa que hizo estallar los enfrentamientos del Consejo de Ministros del pasado diciembre.

Y todo pasaba justo cuando se celebra un año de la batalla del camello, cuando el regimen hizo que civiles se enfrentaran cara a cara hasta, en demasiados casos, la muerte.

Mañana intentaré aportar más información e intentaré conectar con algunos conocidos que atendieron el partido.

Imatges de l'interior del vestuari de Al Ahly, on s'atenen alguns aficionats ferits...

Els aficionats esperen l'arribada dels seus companys a l'estació de Ramses d'El Caire

Algo se mueve en Sudan

2012-01-31T03:00:00.000-08:00

Articulo publicado en el portal Gunguinbali.com:
Algo se está moviendo en el mundo entero. Y hasta los rincones más opacos a los medios internacionales parecen vivir agitaciones. Es el caso, por ejemplo, de Sudán, donde el movimiento Girifna (Nuestra repulsión) denunciaba la semana pasada la detención de 5 de sus activistas al finalizar una conferencia sobre derechos humanos en Omdurman.

Los detenidos fueron transferidos a la histórica prisión de Kober, tras cuyas rejas y muros se han detenido tradicionalmente a destacados líderes de la oposición sudanesa. Familiares de al menos dos chicos más que atendieron el encuentro denunciaron posteriormente que sus hijos no habían vuelto a casa aquella noche. Al día siguiente se conocía la detención de Amr Ahmed Hamed, estudiante de la facultad de Artes de la Universidad de Khartoum y miembro también de Girifna. Algo parecido sucedió la misma semana cuando 4 activistas del colectivo Sharara resultaron también detenidos.

Las detenciones precedían la convocatoria de movilizaciones para el 29 de enero, coincidiendo con el primer aniversario de las manifestaciones convocadas en 2011 por el efecto dominó de la caída de Ben Ali en Túnez. La convocatoria, a su vez, se hacia coincidiendo con el aniversario de la matanza de Port Sudan de 2005, cuando las fuerzas de seguridad sudanesas reprimieron manifestaciones de la minoría étnica Beja provocando la muerte de al menos 22 ciudadanos y cientos de heridos. Las mismas fuerzas policiales reprimían este mismo domingo las movilizaciones en recuerdo de esos hechos, provocando nuevos incidentes en la ciudad costera de Port Sudan. También se producían incidentes en la universidad de los dos Nilos de Khartoum, dónde la policía irrumpió en el campus atacando a todos los estudiantes allí presentes. Al menos 3 de ellos fueron detenidos.

Girfina és un movimiento político básicamente estudiantil creado en 2009 y que toma como símbolo el color naranja. Autodenominados “movimiento popular pacífico de resistencia” en su base está la lucha contra el partido de la Conferencia Nacional de Omar Bashir, en el gobierno des del golpe de estado de patrón islamista producido en 1989, y a quién los jóvenes estudiantes responsabilizan de todas las miserias del país más grande del continente africano.
Aunque las movilizaciones, al igual que hace un año, fueron reducidas en número, si que parecen confirmar una tendencia de movilizaciones sociales en aumento en el país. En los últimos meses se han producido diversas movilizaciones obreras y estudiantiles con pocos antecedentes en la historia moderna del país. También la destacable resistencia para exigir las compensaciones por los desalojos de la tribu Manaseer en la construcción de la presa de Merowe, que ya en su día provocaron grandes manifestaciones duramente reprimidas, o las movilizaciones estudiantiles contra el régimen en Kassala del pasado octubre, que reunieron unas 20 mil personas.

El pasado viernes volvía la calma a Nyala, en el sur del Darfur, tras 3 días de fuertes enfrentamientos callejeros. La juventud tomó la calle indignada por las condiciones de vida y denunciando un fraudulento cambio de gobernador. Los enfrentamientos dejaron diversas comisarias de policía o la sede del oficialista partido de la Conferencia Nacional literalmente en llamas. La represión policial provocó, a su vez, la muerte de al menos 4 manifestantes.

La tensión también aumenta entre Khartoum y Juba, capital del joven Sudán del Sur. Éstos últimos han parado recientemente la exportación de petróleo a sus vecinos del norte hasta que Khartoum no acepte una lista de peticiones, mayoritariamente de índole económica pero también militar. Crece la preocupación por el desenlace de un nuevo enquistamiento de las relaciones entre las dos regiones ya que, según denunciaba recientemente el secretario de las Naciones Unidas Ban Ki Moon “actúan a la desesperada”. Sudán del sud vive azotado por una crisis humanitaria grave mientras algunos analistas ven precisamente en el menor suministro de petróleo producido por la independencia del sur una de las razones de la escalada de protestas de los últimos meses en el norte. Sólo el tiempo dirá, aunque parece que algo se mueve en Sudan.

Anàlisi sobre un any de revolució

2012-01-29T05:23:00.000-08:00

Article publicat al diari El Punt-Avui:

Fa un any que els egipcis van sortir al carrer al crit de “pa, llibertat i justícia social”. Fa un any que els egipcis van trencar la barrera de la por i van plantar-se contra el règim despòtic de Hosni Mubàrak. Un any després, uns volen destacar el col·lapse econòmic del país, el retrocés en drets humans o l'ascens de l'islamisme polític, mentre d'altres veuen amb esperança la formació d'un nou país allunyat del control dictatorial.

Avui, Egipte té el primer parlament deslliurat del poder del Partit Democràtic Nacional. El control és en mans d'uns Germans Musulmans que s'apropen a la majoria absoluta. Una fita històrica per a una formació amb prop de cent anys de vida, la majoria dels quals essent l'estendard de l'oposició.

Malgrat que les eleccions van ser plenes d'irregularitats i que la poca preparació va conduir a l'abassegadora victòria de les úniques formacions amb trajectòria, el parlament ofereix una lluita de poder al país sense precedents. Encara és una incògnita quin serà el plantejament polític de la germandat, però tot apunta que seguiran l'estela de la Turquia d'Erdogan.

El Consell Superior de les Forces Armades del mariscal Tantaui és l'altre protagonista decisiu. La seva actuació, en gairebé un any de govern, no dista en excés dels mandats de Mubàrak i les seves concessions sempre han estat tardanes i sovint mal plantejades políticament. Malgrat que sembla recelós a cedir el poder, està condemnat a tornar a les casernes, no sense abans oferir la darrera lluita política per assegurar-se la majoria dels anteriors privilegis. A l'epicentre del debat hi ha l'amnistia per als generals i oficials del règim i, sobretot, el control de les propietats econòmiques avui en mans de militars i que es calcula que podrien arribar al 30% del PIB del país.

Tahrir com a motor de canvis

Tercers, però no per això menys importants, es troben les forces revolucionàries, legitimades per ser les detonants del canvi polític al país i les úniques que han posat en marxa el motor del canvi al llarg d'aquest any. Les crisis de govern, el judici a Mubàrak, l'aplicació de noves lleis socials o la derogació de la llei d'emergència han estat fruit directe de les massives mobilitzacions al carrer. Una dialèctica que els joves revolucionaris tenen apresa i que asseguren que no abandonaran “fins assolir totes les demandes de la revolució”.

A partir de l'equilibri que es configuri entre aquest triple front islamista, militar i revolucionari, i del pes que cadascú jugui en els propers mesos i anys, es dibuixarà el futur d'un país submergit en una transició política i social. Un eventual pacte entre islamistes i militars és a l'horitzó polític. La coexistència i l'aliança és inevitable entre totes dues bandes per combatre la líquida amenaça d'unes forces revolucionàries que defensen que la revolució era molt més que un simple canvi polític. “Ens caldrà temps per valorar els èxits i els fracassos de la revolució”, repeteix amb prudència el periodista i activista Hossam al-Hamalaui.

Opinió: Més preguntes que respostes al voltant de la revolució egípcia

Un any després de l'esclat popular egipci tenim moltes més preguntes que no pas respostes. El futur del país depèn d'una lluita tripartida complexa a causa de la desconfiança mútua, irreconciliable en alguns casos, entre els diversos fronts però que serà decisiva per conèixer el futur del nou Egipte. Sembla clar que, en el camí de la transició, aquest 2012 serà molt més decisiu per al futur del país que no pas ho ha estat un dur i obtús 2011.

En els propers mesos caldrà resoldre la transferència del poder militar exigida pel carrer i que Tantawy s'ha compromès a efectuar abans de l'estiu. El presidencialisme egipci de l'actual carta magna fa que aquest sigui un debat clau, per això els joves revolucionaris en demanen l'acceleració i que no siguin els militars els que tutelin l'altre debat central dels propers mesos: la redacció constitucional. L'aprofundiment de la llei islàmica en el redactat, les competències del cap d'estat o el parlament o tots aquells punts que giren al voltant del Ministeri de Defensa poden ser temes centrals del debat.

Un debat que es produirà al parlament i als despatxos, però que també s'executarà en un carrer que ha demostrat, en aquest any, ser l'únic motor del canvi. Caldrà veure si el nou Parlament egipci és capaç de donar respostes i modificar la costosa dinàmica revolucionària. Els Germans Musulmans no semblen, a hores d'ara, disposats a satisfer la majoria de demandes populars, sobretot aquelles relacionades amb el canvi social i les relacions amb EUA o Israel, el que pot provocar un fort desgast a les enormes expectatives depositades per les seves bases.

Enfrontaments entre revolucionaris i Germans Musulmans

2012-01-27T16:57:00.000-08:00

Avui s'han produit xocs entre els Germans Musulmans i forces revolucionàries que semblen el prolegòmen d'un nou front de batalla. A la plaça Tahrir, on els islamistes s'han entestat en mantenir-hi un escenari i controlar des d'allà el devenir de la plaça, s'han produit enfrontaments amb joves revolucionaris que els hi han increpat el seu oportunisme, haver-se pujat a la onada de la revolució i els hi han demanat que abandonèssin la plaça. Incidents similars s'han produit a la ciutat d'Assiut, al sud d'El Caire. En aquest cas els enfrontaments han estat amb membres del grup 6 d'abril que estaven fent una projecció de vídeos denunciant les mentides del poder militar.
La ja decisiva entrada dels Germans Musulmans en l'arena política a través del Parlament (la seva posició anterior els permetia l'estrategia d'estar en una ambivalent segona línia) pot aflorar una nova conflictivitat difícil de resoldre amb les forces revolucionàries que semblen tenir clar que la formació islamista no sembla disposada a acomplir les demandes llençades als carrers ara fa un any...

Alexandria, en el nou divendres de ràbia

2012-01-27T08:59:00.000-08:00

Un recull d'imatges que he pres avui amb el telèfon mòbil a les mobilitzacions del "nou divendres de ràbia" a Alexandria. Hi ha hagut certa tensió a la comisaria de Bab Sharq quan aquesta ha estat assetjada per grafiters que han pintat a les parets "gossos" mentre els joves cridaven contra la policia i contra l'ex-ministre d'Interior Habib el Adly.

Aquesta ha estat sols una de les múltiples marxes que avui han recorregut no sols Alexandria sinò el país sencer per reclamar l'aprofundiment en el camí de la revolució i l'assoliment de les seves demandes.

Comissaria de Policia de Bab Sharq, assetjada pels grafiters. En el següent enllaç podeu veure un video on els joves criden contra els oficials de policia i l'ex-ministre d'Interior Habib el Adly

La plaça Tahrir, ahir

2012-01-26T04:30:00.000-08:00

La revolució continua

2012-01-26T01:34:00.000-08:00

Article publicat al diare El Punt-Avui:

La nit del 24 de gener plovia al Caire. “No és pluja –afirmava un revolucionari–, és la sang dels màrtirs que ens saluden des del cel perquè arriba un altre 25 de gener”. Una jornada que marca el primer aniversari de l'alçament popular que va aconseguir deposar el dictador Hosni Mubàrak. Una jornada que arribava marcada per l'històric anunci del mariscal Tantawy, hores abans, de posar fi al govern de la llei d'emergència i que es produïa dos dies després de la inauguració d'un parlament per primer cop allunyat del ferri control del Partit Democràtic Nacional. Dos passos que podien haver refrenat l'ímpetu revolucionari reclamat en els darrers dies a les xarxes socials, on s'exigia completar les demandes d'ara fa un any. Però si el dubte que planava als carrers en els darrers dies era si el 25 de gener seria una festa, com demanaven els militars i les forces islamistes, o una altra revolució, com demanaven els joves i les forces liberals, la resposta del carrer va ser un altre cop massiva.

Egipte va viure, contra tot pronòstic, les mobilitzacions més massives de la seva història moderna, superant fins i tot les que ara fa un any van posar fi a 30 anys de govern de Hosni Mubàrak. Les línies de telèfon tornaven a deixar de funcionar al centre del Caire un any després. Aquest cop no era, però, per una repressiva apagada de la xarxa, sinó per la sobresaturació de la mateixa. Per travessar un pont de 200 metres algunes persones tardaven més de dues hores, davant l'exasperació dels conductors d'alguns cotxes atrapats inesperadament entre la marea humana. L'ambient, lluny de la festivitat proclamada als quatre vents pels mitjans del règim, era majoritàriament reivindicatiu i propi d'unes mobilitzacions que pretenen posar fi a un poder militar que es perllonga al país des del 1952. Més de divuit ciutats del país van viure manifestacions que tenien majoritàriament l'aprofundiment de la revolució com a principal demanda. I, davant l'absència de les polèmiques forces de seguretat, no es van produir incidents destacats.

“El poble vol fer fora el mariscal”, cridaven les masses en la infinitat de manifestacions que des de diversos punts del Caire feien cap a la històrica plaça Tahrir. Allà els esperaven bàsicament unes forces islamistes que des de la nit anterior miraven de mantenir el control de la plaça. Amb la majoria al Parlament consolidada, la seva era una visita per festejar “la victòria de la revolució”, afirmava Hassan, partidari dels salafistes d'Al-Nur i vingut des de la conservadora província del Faium en un dels múltiples autobusos que estaven ahir aparcats a la façana fluvial del Nil. “No hi ha res a celebrar”, contradeia Mohammed des d'una manifestació que feia cap a la plaça. “Encara no hem assolit totes les demandes que vam fer l'any passat i cal seguir el camí de la revolució fins al final”, afirmava. La massa revolucionària forçava, de fet, que els membres dels Germans Musulmans haguessin d'abandonar la plaça a mitja tarda. Molts activistes portaven les imatges de màrtirs de la revolució. “Fins que no assolim els drets dels nostres germans morts no defallirem”, afirmava la jove Nahla, que portava la imatge de l'activista Mina Daniel, mort l'octubre passat a la fi d'una manifestació. “Volem l'execució de Mubàrak”, interrompia un altre jove amb la bandera egípcia. “No hi ha res que ens permeti confiar en els militars”, cridava Ahmed mentre reclamava la marxa immediata dels militars. “No podem permetre que la futura constitució s'escrigui sota la seva supervisió”, hi afegia. Una de les propostes és que transfereixin el poder al Parlament, a part d'accelerar unes eleccions presidencials que Tantawy ha promès que serien abans de l'estiu. A mitja tarda Periodistes sense Fronteres donava més raons a aquells que creien que el país no ha millorat en aquest any anunciant que Egipte ha caigut 39 posicions en el rànquing de llibertat de premsa. “Els mitjans eren més lliures amb Mubàrak”, interpretava algun mitjà local.

Context de la estrena del nou parlament egipci

2012-01-23T08:15:00.000-08:00

Mentre escric aquestes línees Mohamed Saad el Ketatny està fent el seu discurs d'envestidura com a nou president de la càmara baixa del parlament egipci, Magles el Shaab. Ketatny, representant de la branca política dels Germans Musulmans Justícia i Llibertat, està oferint un discurs en que torna a donar mostres e, com a mínim, la voluntat de pau entre la formació islamista i el Consell Superior de les Forces Armades. En aquest sentit ha volgut expressar clarament el seu més alt agraïment a l'exèrcit i les forces policials, tot i que també ha tingut paraules d'agraïment més diàfanes als joves de la revolució. Ketatny ha estat escollit per 399 vots sobre un total de 496.

El primer parlament després de la marxa de Mubarak (també batejat per alguns mitjans com a Parlament de la Revolució) ha tingut avui la seva primera sessió.
La nota de color la ha donat un parlamentari del Nour, qui ha renegat en el moment de jurar la Constitució sobre l'orígen d'aquesta, redactada en època de Mubarak i sols esmenada molt parcialment l'any passat. Un altre diputat, del Partit Socialdemòcrata, ha jurat el càrrec portant un ban groc contra els judicis militars sobre població civil.
Grups, sobretot de partidaris dels Germans Musulmans i dels salafistes del Nour, s'han concentrat de bon matí a les portes per mostrar la seva satisfacció i orgull pel que és el primer parlament que representarà una majoria de la força islamista al país. Alguns venien de les províncies per mostrar aquest suport, que han mostrat cantant cançons patriòtiques. Algunes pancartes, l'orígen polític dels quals és poc clar, reclamaven la llibertat dels presos polítics. Sols 2 pancartes reclamant la llibertat concreta del xeic Omr Abd el Rahman, empresonat els EUA, tenien clarament el tint salafista.
Arreu de la ciutat, i a altres llocs del país, s'ha organitzat marxes demanant la continuació de la revolució, tot i la inauguració del parlament, i convidant a la participació revolucionària pel proper 25 de gener. Els activistes criden a "sortir al carrer per completar les demandes de la revolució" i posar fi al règim militar. Tot i que és una proposta que no genera unitat en el moviment revolucionari, algunes formacions, com el 6 d'abril, estan proposant la transferència del poder que ara és en mans militars al Parlament. Diverses forces i partits polítics, la majoria dels quals amb representació parlamentària, han expressat la seva oposició a la proposta militar de festejar l'aniversari del 25 de gener "fins que no s'hagin acomplert tots els objectius".
Hi ha certa tensió en l'ambient prèvia a la commemoració del primer aniversari del 25 de gener. Mentre els militars han declarat la jornada festa nacional i estan preparant desfilades militars i focs d'artifici a la emblemàtica plaça Tahrir, els joves aprofitar la commemoració per recuperar l'esperit de fa un any "i completar la revolució".
El Consell Superior de les Forces Armades, conscient d'aquesta tensió i amb voluntat de voler calmar la situació, va anunciar el proper alliberament de 1959 presos sota judicis militars "per celebrar la inauguració del primer parlament de la revolució". Una petita representació dels més de 12 mil civils processats sota aquesta jurisdicció. Entre els pròximament alliberats es troba el nom de l'insubmís Maikel Nabil, empresonat per escriure en un bloc sobre la connivència militar en l'assassinat de manifestants el gener passat. També es rumorejava sobre la possibilitat de que Tantawi anunciés avui la data en que es posaria fi a la llei d'emergència, vigent al país des de 1981, però això encara no s'ha produit. Aquests gestos, ben rebuts pels joves revolucionaris, semblen però insuficients. El problema irresolt del conflicte revolució-policia, focus de la majoria d'enfrontaments, amenaça de ser la possible metxa a nous conflictes.vLa lentitud i ineficàcia dels judicis contra els policies acusats de matar manifestants o contra el clan Hosni Mubarak mateix, indignen a uns familiars de màrtirs que clamen des de fa temps que "si ningú fa justícia, la farem nosaltres amb les nostres mans".

Video sobre la campanya de contra-informació Kazaboon

2012-01-21T11:25:00.000-08:00

Aquest video, en anglés, mostra la campanya de contra-informació feta per joves revolucionaris per mostrar les mentides del règim militar. La campanya es diu precisament kazaboon (mentiders) i és una interessant proposta de contra-informació efectiva que ha circulat per mig Egipte.

Solidaridad con la revolución egipcia desde Madrid

2012-01-19T08:22:00.000-08:00

Me llega por correo electrónico, a través de la asociacón Egipcios sin fronteras, de la convocatoria para el proximo sabado motivo de la celebración del primer aniversario del 25 de enero, reclamando la solidaridad internacional con la revolución egipcia. Por ello se encontrarán con el lema "La revolución no ha terminado" el proximo sabado 21 de enero a las 16 horas en la Plaza Benavente de Madrid (justo al lado de la Plaza del Sol). Está prevista una proyección de la película 3askar kazeboon (los militares mienten) que está actualmente dando la vuelta a las calles Egipto entero en una importante campaña popular de sensibilización contrainformativa de cara a recuperar el espíritu revolucionario el proximo 25 de enero y completar las demandas de la revolución iniciada ya hace 12 meses.
Os dejo aquí con el comunicado que circula por la red realizado por la Asociación Egipcios Sin Frontera - España, miembro de La Internacional Alianza Independiente de Los Egipcios en el Extranjero

Manifiesto

Egipto y su revolución están atravesando un momento histórico trascendental, pues en lugar de avanzar hacia el establecimientode un Estado y régimen democrático civil, determinadas fuerzas conocidas insisten no sólo en hacerse con la revolución y destruir sus logros, sino en deshacerse de sus símbolos representados por los jóvenes egipciosque la llevó a cabo sacrificando la vida de 1000 mártires y más de 8000 heridos.

Despuésde que millones de egipcios tomaran las calles el 25 de enero 2011 reivindicando, con sus famosas proclamas, el derrocamiento del régimen de Mubarak, resulta que un año después del estallido de la revolución egipcia, nos enfrentamos con la realidad de que lo único que cayó fue la cabeza del régimen, y que la Junta Militar con sus sucesivos gobiernos es un continuismo delantiguo régimen en el que sólo han cambiado las caras. El curso de los acontecimientos desdela caída de Mubarak demuestra que la Junta Militar ha seguido las políticas y medidas marcadas por el anterior régimen bajo el lema de la transición para manipular la revolución, tratar de obstaculizarla eimpedir el logro de sus objetivos fundamentales, e incluso tratar de acabar conla revolución difamando a los revolucionarios responsabilizándoles, tanto, delderrumbe económico y el caos de seguridad, como, de conspirar contra el Estado y traicionarlo a cambio de recibir fondos extranjeros
Asimismo, la Junta Militar nos impuso un referéndum que arrebató al pueblo revolucionariosu derecho a elegir a sus representantes para redactar una nueva constituciónque reorganice las relaciones interinstitucionales del Estado y refuerce la unidadnacional.
LaJunta Militar y sus gobiernos siguieron aplicando las políticas económicasfracasadasy dejaron intencionadamente a los sicarios delMinisterio del Interior y algunos elementos que dicen seguir la doctrina salafista, propagar y extender el estado de caos e inseguridad en Egipto
Almismo tiempo que la Junta Militar presentó a Mubarak y a sus hombres antela justicia obligada por la presión popular, detuvo y juzgó ante los tribunales militares a más de 12.000 jóvenes revolucionarios que habían participado,arriesgando sus vidas,en las diversas manifestacionesy concentraciones que se desarrollaron en el país. La Junta Militar se ha desenmascarado completamente, cuando reprimió la revolución utilizando munición real contra los manifestantes atropellándolos con sus vehículos pesados, utilizando gases prohibidos internacionalmente y deteniendo a heridos bajo falsas acusaciones e, incluso, negándoles cualquier tipo de tratamiento médico (una muestra de esta represión ejercida por la Junta Militar hemos podido verla en los conocidos sucesos acaecidos en la calle Maspero el 9 de octubre, la calle Mohamed Mahmoud el 19 de noviembre yla calle del Consejo de Ministros el 16 de diciembre 2011 y anteriormente, en las sucesos del Teatro Balón, al-Azbakeya, Imbaba, Helwan y Asuán). Además de la vejación sufrida por 17 mujeres acampadas en una concentración que fueron sometidas por la policía militar a una ridícula prueba de virginidad. Todo esto contribuyó a que en las plazas de Egipto surgiera el grito de “abajo abajo el régimen militar", despojando,así, a la Junta Militar de sulegitimidad revolucionaria y reclamándole justicia por las masacres cometidas yla corrupción de la vida política.
Finalmente, la Junta pretende conseguir un estatus de privilegio al emitir decreto inhabilitando el sometimiento de cualquier militar, aunque no se encuentre en el servicio activo, a cualquier tribunal civil, para que solamente pueda ser juzgado ante un tribunal militar.

Elpueblo egipcio no permitirá que se manipule la revolución, no se conformará sólo con elderrocamiento de Mubarak, sino que continuará su revolución para extraer deraíz al antiguo régimen y para que se cumplan sus reivindicaciones principales de "Pan, libertad y justicia social", transformándolas en políticas prácticas paraalcanzar un Estado civil.

Ensolidaridad con los revolucionarios libres de Egipto, nosotros, ciudadanos egipcios residentes en el extranjero y firmantes de este manifiestoreivindicamos los siguientes puntos:

1- Traspasarel poder, las competencias legislativas, de control y todas las relacionadas conel presupuesto general del Estado, de la Junta Militar de la Asamblea delPueblo, una vez anunciados los resultados finales de las elecciones, de acuerdocon lo que constaba en la declaración constitucional
2- Traspasar elpoder ejecutivo y todas sus competencias al Presidente del Estado una vezelegido. Por eso las elecciones presidenciales deben ser celebradas como muytarde en abril 2012yhay que anunciar el calendario de las elecciones presidenciales oficialmenteantes del 25 de enero.

3- Entablar undiálogosocial fuera delatutelamilitar a fin deponerse de acuerdo sobrelas normas ycriteriospara laselección de la Comisión Constitutiva, que seráelegida por la Asamblea del puebloy donde estarán representadas todas lasfuerzas políticas nacionales.

4- Que la Comisión Constitutiva se comprometa a redactar un proyecto de constitución conciliadora que ponga a Egipto en el camino del establecimiento de un Estado civil fuerte que adopte un sistema semi-presidencial.
5- La re-estructuración delMinisterio delInterior de modo que garantice la seguridaddentro del marcode unestado de derechoylare-estructuraciónde los mediosde comunicaciónestatales para que sean independientes y puedan expresar la voluntaddel pueblo, sin estar sometidos a ningún tipo de manipulación.

6- Crear con carácter de urgencia una comisión judicial independienteque se encargue de investigar y juzgar, en su caso, los crímenes y delitos cometidos contra los manifestantes (desdeel inicio de la revolución en enero 2011 hasta lafecha),además deprocesar atodos los involucradosendelitos desabotaje e incendios contra el patrimonio histórico y cultural y las instalacionespúblicas, ylos implicados en provocar conflictossectarios y religiosos.

7- El anuncio demedidas económicas a corto plazo para reactivar la economía y el desarrollo de mecanismos con el objetivo de controlar los precios y los mercados. Establecer un sueldo mínimo y máximo. Elevar el nivel de la independencia económica nacional, a fin de reducir la dependencia egipcia con países extranjeros.

8- La liberación detodos los presospolíticos y la anulación de todas las sentencias promulgadas durante la revolución por los tribunales militarescontra los civilesy la revisión de los casos por los tribunales civiles.

L'FMI visita el Caire

2012-01-16T02:07:00.000-08:00

Una delegació oficial del Fons Monetari Internacional va arribar el diumenge 16 al Caire per negociar un controvertit préstec de 3.200 milions de dòlars amb el govern egipci. El passat mes de juliol, i després d'assegurar-se l'ajuda dels països del Golf Pèrsic, el govern egipci va rebutjar una ajuda econòmica de l'organisme internacional, després que la proposta indignés alguns sector destacats de la revolució crítics amb l'intervencionisme estranger. Amb l'arribada de la delegació internacional, el ministre de finances Momtaz el-Said ha anunciat una espectacular recuperació econòmica que ha aixecat nombrosos dubtes. Si mesos enrere es denunciava el risc d'una fallida total de l'economia, el passat diumenge el nou ministre anunciava l'augment de les inversions estrangeres i les exportacions, superant, fins i tot, les de l'any 2010.

Alguns analistes creuen que tot respon a les tàctiques del govern. Segons l'exministre de finances, Hazem el Beblawi, abans es defensava que l'economia estava en risc de col·lapse per dissuadir les vagues i protestes i avui es parla de bonança simplement per donar confiança als delegats del FMI. Un finançament que el cor revolucionari veu amb recel pel risc a contrapartides. Segons denuncien els activistes, les mesures neoliberals derivades dels anteriors acords van portar el país a la revolució del pa del 1977, fruit de la retallada dels subsidis als aliments bàsics, i a la onada de privatitzacions dels anys 90 que va conduir a l'actual model econòmic. La estreta relació del règim Mubarak i el FMI s'estén a tots els nivells. La presidència del criminal Youssef Boutros Ghali, qui el 2008 presidia el Comitè Monetari i Financer de l'organisme i que avui es troba sota recerca de la interpol en intentar evadir la condemna a 30 anys de presó que pesen sobre ell per corrupció.

Una trobada amb anarquistes egipcis

2012-01-12T04:59:00.000-08:00

Yasser està convençut que el capitalisme no veurà el naixement d'un nou segle. Mohammed creu que molts egipcis viuen un anarquisme de facto sense ni tant sols saber-ho. Son dos membres del moviment llibertari a Egipte, un moviment encara en formació i amb una discussió encesa a les xarxes socials. Un moviment que, donat que encara manca d'estructura formal, fa difícil de calibrar-ne el nombre. El grup de Facebook compta amb 15 mil membres, però Yasser creu que tant sols un miler es poden considerar anarquistes egipcis.

“El nostre moviment pateix les mateixes malalties de tots els moviments anarquistes del món” assegura Yasser mentre m'exposa alguns debats encesos que han tingut. “Si intentes crear un grup o posar un logo ja et salta el que et titlla de bolxevic” continua “i així es fa difícil avançar”. Individualistes radicals, anarcosindicalistes o defensors del cooperativisme com a alternativa al sistema; faccions variades del moviment llibertari que semblen també reproduir-se en l'univers egipci.

“Abans de la revolució no existia res de tot això” continua “però el 25 de gener ho ha fet explotar tot”. Assegura que tots coincidien en que es creien els únics anarquistes del país abans del 25 de gener. Yasser explica el seu cas: “fa anys em van fer fóra del Partit Comunista per anarquista quan ni tant sols sabia el que era”. Afirma que, l'any 98, quan va entrar per primer cop a internet, la primera paraula que hi va buscar va ser precisament anarquia. Des de llavors s'ha instruït en mirar de conèixer aquest univers i mentre pregunta per l'anarquisme ibèric fa cites dels grans pensadors marxistes i llibertaris. El cas de Mohammed és més particular. Criat originalment en la rica Dubai i allunyat de la política abans de la revolució (“era un conservador interessat per la religió” afirma), aquesta li va cambiar la vida per complet. Mentre explica amb orgull la seva participació en la crema de 3 casernes policials el famós divendres de ràbia, assegura haver patit una paulatina però ràpida metamorfosi a mesura que es va anar interessant en la política. Un dia va trobar a twitter algú parlant d'anarquia i la curiositat el va dur a conèixer els textos de Bakunin i companyia. “Em va seduir la idea de que sigui la gent la que s'autoorganitzi sense els dictats d'algú que tard o d'hora es pot convertir en un tirà” afirma.

Tots dos coincideixen que l'anarquisme és present en la vida de molts egipcis “però ells no l'anomenen així”. “Els camperols egipcis tenen odi real a l'Estat i de fet s'auto-organitzen al marge d'ell” afirma Yasser. “A la que poden s'autoabasteixen d'aigua o energia i tracen les seves xarxes que, de fet, son llibertaries sense que així s'ho plantegin” segueix. Una sensació similar, afirma, es troba en els obrers de les fàbriques, especialment aquelles que pertanyen al sector privat on la llei inversionista aïlla legalment els treballadors. “L'Estat no els dóna res, no pots esperar que a sobre els estimin” afirma.

Asseguren, però, que l'anarquisme té mala premsa i han estat assenyalats. “Diuen que si som maçons, que si ens paga la CIA o el mossad...” Els Germans Musulmans mateixos van presentar recentment una querella contra Yasser mateix i alguns membres dels Socialistes Revolucionaris, trotskistes, acusant-los de voler tombar l'Estat i incitar els enfrontaments del Consell de Ministres del desembre passat. Però ells lluiten per fer entendre la filosofia anarquista al país, una tasca gens fàcil. “És veritat que hi ha certes coses que els egipcis tenen molt endins” afegeixen “com és la propietat privada i coses per l'estil”. Yasser explica el cas d'una fàbrica a la ciutat industrial de 6 d'Octubre que va estar autogestionada pels propis treballadors durant 4 anys. Els treballadors en van prendre la direcció quan l'inversor va fugir del país per problemes fiscals “però tenien molt present qui n'era el propietari i quan aquest va tornar a Egipte la hi van donar sense problemes”.

Protestes per la renacionalització d'empreses

2012-01-04T01:07:00.000-08:00

Sembla que torna la pressió obrera per la renacionalització d'empreses. Envoltallat per una nova, la enèssima, onada de mobilitzacions laborals arreu del país (que ha inclòs en els darrers dies la important lluita dels aeroports turístics del país) treballadors de les empreses de Tanta pel cotó i Ghazel Shebeen estan en aquests moments protestant enfront del Consell d'Estat. Estan reclamant que es faci efectiva la decisió judicial del passat mes de setembre que exigia el retorn de les dues empreses al sector públic de l'estat després de confirmar-se com a fraudulenta la seva venda a l'inversor saudita Abdulelah Alkegy. Segons denuncien, des que es va prendre la decisió judicial no hi ha hagut cap moviment polític i l'abandó de l'empresa s'ha accentuat. De vfet la concentració es fa perquè el govern ha presentat una apel·lació a la sentència i avui s'estudia judicialment el cas. Això confirmaria un enfrontament entre la decisió judicial i la poca voluntat política d'engegar el procés de renacionalització.
Paral·lelament, ahir treballadors de diverses empreses de Toshka que treballen per a la millora de les terres van tallar la carretera turística a Abu Simbel, a la província d'Asuán. La seva reclamació és, també, el retorn de les sis empreses al sector públic.

ACTUALITZACIÓ 05/01/2011:
El tribunal ha fallat lat de nou a favor de la renacionalització de la empresa. Ha rebutjat la apel·lació governamental, tot i que la decisió final serà escoltada el proper 15 de febrer.

L'exèrcit egipci ataca 18 ONGs

2011-12-30T02:10:00.000-08:00

Les forces de seguretat egípcies van saquejar ahir 18 seus d'Organitzacions No Governamentals, retenint temporalment els seus treballadors i segrestant bona part del material d'oficina. L'atac sembla voler buscar destapar el finançament estranger d'algunes d'aquestes organitzacions, recuperant una llei de l'era Mubarak que retalla i limita enormement les capacitas de finançament estranger de les ONGs. Activistes reclamen una reactualització d'una llei injusta, sobretot tenint en compte que qui més financiació rep dels Estats Units és precisament l'exèrcit egipci, amb prop de 1500 milions de dólars anuals.
Aquest és un video de la crónica per Al jazeera

Històrica decisió judicial contra els abusos sexuals dels militars

2011-12-27T03:44:00.000-08:00

El Tribunal Administratiu ha decidit admetre a tràmit la demanda de la jove Samira Ibrahim contra els militars. El tribunal ha donat validesa al testimoni de la jove, qui va participar el passat 9 de març en una manifestació que seria reprimida per la policia militar. Aquesta abusaria sexualment d'una vintena de noies manifestants amb l'episodi conegut amb l'eufemisme, emprat pels militars, de "testos de virginitat". Samira Ibrahim va presentar-se valenta i, combatent tots els estigmes, va fer públic el seu cas. Avui un tribunal en dóna validesa, obre un cas històric contra el poder militar i senta precedent per evitar futurs abusos contra els i les manifestants.
Enfront dels jutjats s'hi concentraven centenars d'activistes, alguns d'ells reconeguts com Ahmed Harara o la presidencialista Bothaina Kamel, que han marxat en manifestació cap al Tahrir per celebrar la històrica decisió judicial.
Una decisió que surt pocs dies després que es fes públic l'alliberament de 28 encausats pels fets de Maspero que es trobaven en presó preventiva. Entre ells es troba el destacat activista Alaa Abd el Fattah, símbol de la lluita contra els judicis militars en convertir-se en el primer activista a e negar-se a reconèixer la legitimitat d'aquests tribunals sobre la població civil. Els fets de Maspero es remonten al passat 9 d'octubre quan una vintena de joves van morir a la fi d'una manifestació pels drets dels coptes. Tot i que la majoria de proves mostren la culpabilitat militar aquests acusen un grup d'activistes d'estar darrera dels fets. A Alaa, per exemple, l'acusen de robar armes i destrossar material propietat de l'exèrcit.
I la cosa va de judicis ja que demà es preveu que es reprengui una nova sessió del judici a Hosny Mubarak i altres líders de l'antic règim, aquest cop sense presència televisiva.

El Ejército egipcio continúa con los juicios y la represión en las calles

2011-12-22T07:07:00.000-08:00

Artículo publicado originalmente en Diagonal Periòdico
El 13 de diciembre el polémico nuevo primer ministro egipcio, Kamal el Ganzouri, anunciaba que más de 20.000 presos políticos habían sido liberados de las prisiones egipcias desde la caída de Mubarak. Afirmaba que sólo quedaban 68 personas en las prisiones, trece con sentencias de muerte, y aunque no dejaba claro cuál sería el futuro de estos casos, daba casi por acabada la persecución judicial y policial a los delitos políticos.

En rueda de prensa, el Ganzouri señalaba de forma tajante que ya no hay casos de delitos de opinión entre los juzgados por tribunales militares, (sólo condenados por delitos criminales), y desafiaba públicamente a que se le presentasen tales casos si alguien pensaba que existían. Tan solo 24 horas después, un tribunal militar condenaba al ciberactivista Maikel Nabil a dos años de prisión y el pago de 200 libras por un escrito en un blog de internet.

En el post, publicado bajo el titulo “El Ejército y el pueblo nunca fueron una sola mano”, Nabil exponía públicamente que el Ejército suministró armamento a la policía para que reprimiese las manifestaciones de enero contra el régimen de Hosni Mubarak.

La nueva sentencia, en respuesta a una apelación que su familia presentó a otra condena previa que pedía para el bloguero tres años, llega después de cinco aplazamientos y en medio de la huelga de hambre que el activista, copto [de religión cristiana] e insumiso militar, mantiene desde hace más de cien días.

Durante el ayuno, en un intento de los militares de atacar a Nabil públicamente, el joven fue trasladado a un manicomio, pese a que todos los informes ratificaban su plena integridad mental y emocional. Según la última sentencia militar “no tiene que ver con la libertad de opinión y expresión, sino con los delitos de insulto y difamación hacia las Fuerzas Armadas”.

El caso de Maikel Nabil es uno entre los más de 12.000 casos de civiles que han sido juzgados por tribunales militares desde la caída de Mubarak en febrero. Unas cifras muy superiores a los juicios del mismo tipo celebrados en los 30 años anteriores, y que han provocado una gran movilización popular para poner freno a unos juicios considerados políticos.

La campaña ‘No a los juicios militares’ ha sido una de las más activas de los últimos meses y ha tratado de deslegitimar la figura del Consejo Superior de las Fuerzas Armadas. Además, la presión popular en las calles de todo Egipto contra el poder militar de finales de noviembre forzó que muchos de estos casos pasaran a la justicia ordinaria. Las cifras oficiales señalan que 4.600 casos fueron transferidos, aunque son datos no corroborados por las organizaciones de derechos humanos.

Eso es lo que ha ocurrido con las decenas de manifestantes acusados de instigar los enfrentamientos contra el Ejército en los conocidos como hechos de Maspero: el 9 de octubre, al menos 23 personas murieron al finalizar una manifestación por los derechos de la comunidad copta. Uno de los acusados fue Mina Daniel, pese a que su nombre se encuentra entre los de las decenas de víctimas de ese día.

También se acusa a Alaa Abd el Fattah, cuyo rostro se ha convertido en un símbolo de la lucha contra los juicios militares en el país. Abd el Fattah es hijo de una importante familia de activistas egipcios y se encuentra desde hace casi dos meses en prisión preventiva.

Recientemente se le han retirado los cargos por manifestación y concentración ilegal que pesaban sobre él pero se mantienen el de robo de armamento y destrucción de bienes militares. Los organizadores de la campaña contra los juicios militares han denunciado asaltos y el robo de los teléfonos con los que están realizando la campaña.

Vuelven los enfrentamientos

Por otra parte, mientras tenía lugar el recuento de votos de la segunda ronda electoral, los enfrentamientos entre revolucionarios y fuerzas de seguridad volvían a estallar en las calles de El Cairo. Diez muertos y más de 700 heridos fue el resultado de un nuevo estallido de violencia, esta vez frente a la sede del Consejo de Ministros, en el que centenares de activistas mantenían, desde hacía tres semanas, una protesta para impedir la toma de poder del nuevo Gobierno.

Los militares han tratado de desmentir lo que prueban centenares de videos y fotografías. Mantienen que no hubo intento de desalojar la protesta y que no usaron armamento contra los manifestantes, haciendo incluso ver que la gente vestida de civil que lanzaba piedras y cócteles molotov contra los manifestantes nada tenía que ver con ellos. Al cierre de esta edición aún se registraban fuertes enfrentamientos entre soldados y manifestantes, mientras se organizabanmarchas fúnebres por los jóvenes asesinados.

Un video sobre les mentides de Ganzouri

2011-12-21T07:38:00.000-08:00

El següent video contraposa les paraules del Primer Ministre, Kamal Ganzouri, amb imatges enregistrades que les contradiuen clarament. Gairebé tot està subtitulat en anglès, tot i que hi ha parts que no:

Parallel Dimensions from arabist on Vimeo.

La solidaritat és la tendresa entre els pobles

2011-12-21T07:22:00.000-08:00

Estan sorgint gran nombre de convocatòries i marxes arreu del món en solidaritat amb els fets d'Egipte i la plaça Tahrir. Ahir va haver marxes i concentracions a Barcelona, a la plaça Catalunya i Madrid, enfront l'embaixada egipcia.

Un segle de revolucions amb nom de dona...

2011-12-20T15:56:00.000-08:00

Les fotos retraten dos moments separats per un segle.

Mentre la primera imatge pertany a la revolució egípcia de 1919 contra el poder colonial, la segona és justament d'ahir, contra el poder militar. Totes dues son marxes de dones alçant la seva veu pel futur del seu país i per la seva dignitat.
Les dones, sempre al peu del canó i sempre oblidades pels llibres d'història i, sobretot, pel poder...

La importància de les multitudinàries manifestacions de dones d'avui (i les que es preveun per demà) cal tenir-la força present. Les violentes actuacions del consell militar han provocat un moviment femení (i m'atreviria a dir que fins i tot feminista) sense precedents en l'actual revolució. Les dones han participat molt activament en tota la revolució, liderant protestes i fins i tot abans ja haviem vist manifestacions de dones en diversos processos revolucionaris, però no amb la força ni aixecant la unànime empatía de la gran majoria de la societat egípcia.

El Consell Superior de les Forces Armades ha hagut de sortir al pas i demanar "les més sinceres disculpes a les meravelloses dones d'Egipte" pels incidents dels darrers dies. En el comunicat reconeix el ple dret de les dones a participar en manifestacions i en la vida política "per complet". El moviment de dones ha forçat, de fet, un moviment implícit de reconeixement militar de la seva implicació en els fets, cosa que portava 3 dies negant, i l'anunci de processar soldats en d'altres abusos comesos per les forces militars sobre les dones revolucionàries...
Els brutals atacs militars a les joves noies egípcies, que succeeixen les brutal violacions militars, a.k.a "testos de virginitat" per l'exèrcit egipci, del passat mes de març, podrien marcar un abans i un després en el paper de la dona a Egipte? Alguns activistes ho afirmaven així. Veurem què en diu el futur...

Nou video imprescindible sobre els fets d'avui

2011-12-17T13:26:00.000-08:00

El meu amic Ahmed no para de repetir que amb aquest vídeo ja n'hi ha prou... sobrepassa el límit...

Portada de l'edició de demà del diari Tahrir: "mentiders"

Video sobre l'atac militar d'avui

2011-12-17T12:29:00.000-08:00

El video anterior és cosa d'Al Jazeera i torna a mostrar les mentides dels militars.

El següent és el comunicat número 90 de les Forces Armades. En ell pretenen defensar-se dels incidents dels darrers dos dies. Bé. Els 5 minuts de video no mostren més que un grup de joves, molt joves, atacant un edifici públic i, finalment, llençant-li uns coctels molotov. Aquesta és la defensa d'un exèrcit a la mort de 9 persones i més de 350 ferits. Aquesta és la resposta militar als centenars d'imatges i videos mostrant la dura cara d'un exèrcit que segueix assegurant que ni ha usat armes ni ha intentat desallotjar el consell de ministres...

Actualització 17/12/2011-1:49 AM

2011-12-16T15:38:00.000-08:00

La imatge actual al Consell de Ministres és prou il·lustrativa. Poc més d'una desena de policies i soldats, imagino que fent-se relleus amb companys amagats, llencen aigua i pedres als manifestants indignats que fan el propi des del carrer. Sembla evident que finalitzar el llençament de pedres des de dalt de l'edifici seria una opció a serenar l'ambient ja que ningú ha mostrat la intenció d'ocupar l'edifici. Tot i que amb la d'hores que portem així la situació sembla prou enquistada.

Brutalitat militar.....que l'exèrcit nega...

2011-12-16T15:25:00.000-08:00

Aquest video mostra el moment en que mor el Emad Efat, fruit d'una ferida de bala. Aquesta pot ser una mort significativa en ser aquest una persona important dins de les institucions religioses ja que era secretari del comitè de la fatúa. Demà s'han convocat diversos marxes funerals en record de les diverses víctimes, dues sortiran de centres universitaris en record de dos estudiants morts i una sortirà des de la mesquita d'Al Azhar en record d'Efat.

Almenys 3 morts en un nou rebrot d'enfrontaments al Caire

2011-12-16T12:29:00.000-08:00

Seré molt breu, ja miraré de completar la informació en breu. La pausa forçada per les eleccions ha tornat a esclatar. La mateixa nit que finalitzaven les votacions de la segona ronda, tornaven els enfrontaments.
Actualment el centre del Caire reprodueix els enfrontaments entre forces de seguretat i revolucionaris. Porten tot el dia i ja es parla de 140 ferits i 3 persones mortes a conseqüència dels incidents. Segons sembla tot hauria començat després que les revolucionaris haguessin trobat un infiltrat militar entre els manifestants enfront el consell de ministres. Les forces de seguretat van contestar segrestant i apallissant un jove membre dels ultras de l'equip de futbol del Ahly, estretament vinculats a la revolució. Inclús es rumoreja que haurien intentat un "intercanvi de presoners". El jove hauria escapat dels militars després de ser apallissat i això, hauria provocat l'inici dels incidents, juntament amb un grup d'oficials llençant pedres i coses des del terrat del consell de ministres contra els manifestants. Els morts ho serien per bala pel que es confirma l'ús de munició real mentre alguns testimonis asseguren que noten efectes similars al del gas lacrimògen tot i no veure la presència del fum.

Els militars asseguren no haver intentat desallotjar la protesta i poques hores abans negaven la presència de forces armades i policia als terrats dels edifics, tot i la presència de proves visuals que ho contradiuen. Fins i tot han negat haver usat armes de foc i acusen als manifestants de llençar molotovs i fer servir cartutxos contra les forces de seguretat....
Tampoc podem oblidar que els revolucionaris van denunciar fa dos dies haver estat enverinats per uns sandvitxos. 30 persones van caure malaltes en menjar hawawshis en mal estat, i van acusar el règm militar d'estar al darrera de la intoxicació.
Veurem quina és la reposta aquests nous incidents. De moment almenys 5 membres del recent instaurat consell asessor, que pretén sense éxit agrupar totes les forces polítiques del país, haurien presentat la seva dimissió pels fets del Consell de Ministres.

7 anys de Kefaya

2011-12-12T11:22:00.000-08:00

Avui se celebraven 7 anys de la primera manifestació pública d'un moviment indispensable per entendre el que ha succeït darrerament a Egipte. El 12 de desembre de 2004 el moviment Kefaya organitzava la seva primera manifestació. Era la primera vegada que un acte polític reclamava la dimissió de Mubarak. Amb un to transversal però amb accent progressista, el moviment sorgia de la confluència dels comitès solidaris sorgits de les mobilitzacions populars en favor de la segona intifada i contra lo ocupació americana d'Iraq. Kefaya va ser el primer moviment polític en demanar la fi de la perpetuació del dictador Mubarak i posar fi a la llei d'emergència.

300 destacades figures van signar la seva declaració fundacional i Kefaya, que en àrab significa prou, organitzava avui fa 7 anys una manifestació que trencava un silenci. Kefaya era el primer, en definitiva, a trencar un tabú que s'ha rebentat per complet uns 6 anys després. Avui unes poques desenes d'activistes es concentraven de nou al mateix indret, enfront la Cort Suprema, per festejar simbòlicament aquest signitifcatiu anniversari.

La revolta del pa a Egipte el 1977

2011-12-08T16:18:00.000-08:00

Interessant vídeo que repassa la revolta del pa de 1977, que va viure episodis de violència entre policia i manifestants, amb gas lacrimogen inclòs, al mateix carrer Mohammed Mahmoud del Caire que ha vist esclatar aquests darrers dies. La introducció de mesures de desregulació del mercat i la entrada del país al lliure comerç, a instàncies del FMI o el BM, va portar el país al vèrtex de la crisis i a l'esclat de la ira popular...

Putsch militar a un parlament encara per formar....

2011-12-08T15:34:00.000-08:00

Els militars, confirmant les sospites inicials i l'amenaça del document Selmi, ja han anunciat de sotamà que no permetran que el parlament sorgit del procés electoral escrigui la propera constitució. Alguns ja han afirmat, en una reunió amb mitjans estrangers, que "el proper parlament no reflexarà el poble egipci", i atorgant-se el Consell Militar aquesta legitimitat, assignarà poders al consell assessor que està a punt de formar-se per a que sigui aquest el que prengui el lideratge de la redacció. Es confirma, per tant, el putsch militar a un parlament encara per constituir i a un procés constitucional clarament teledirigit a mantenir uns interessos i privilegis inviolables. I sobretot, per mantenir en calma un Occident presumptament i absurda inquiet amb l'ascens islamista. Els Germans Musulmans, indignats, han aunciat que abandonen aquest consell assessor.

Egipto va a las urnas por mandato militar

2011-12-08T06:56:00.000-08:00

Articulo publicado en e num.163 de Diagonal Periòdico:

Los militares estaban exultantes. No paraban de congratularse por el éxito de participación y por haber llegado a un punto que parecía harto complicado sólo unos días antes. El general Ismail Etman, recurriendo a la épica bélica, comparaba el esfuerzo hecho con el realizado en 1979 en la guerra contra Israel. No importaban la amplia extensión de denuncias de irregularidades en los comicios ni que la participación hubiera sido coaccionada por la amenaza de multas. El calendario marcado por los militares se había impuesto. “Estamos en una guerra” afirmaba Tantawy antes de las votaciones, “y no permitiremos ningún tipo de presión”.

Los resultados confirmaban lo esperado. Libertad y Justicia, la formación de los Hermanos Musulmanes, se lleva una amplía mayoría de votos, seguida por los salafistas del Nour. Los liberales de la Coalición Egipcia van a la zaga en esta primera fase en la que han votado nueve de las 27 provincias del país. La siguiente ronda será el 14 y 15 de diciembre.

En una campaña electoral confusa, con la mayoría de formaciones políticas parando sus campañas por los hechos de Tahrir y sin tiempo para centrarse en un proceso harto complejo, no se esperaba que hubiera sitio para muchas sorpresas. “Voto por los Hermanos Musulmanes porque, francamente, son los únicos a los que conozco” afirmaba una mujer en la cola de un colegio electoral de Alejandría.

Las denuncias de irregularidades llovieron por todos lados, la mayoría recaen sobre formaciones islamistas. Compra de voto, coacción, organización del transporte por parte de partidos, etc. La más generalizada y extendida es el reparto de propaganda electoral en la misma puerta de los colegios, algo que sistematizaron a la perfección los Hermanos Musulmanes. Estos respondieron acusando de fraude a las formaciones Liberales y denunciaron una campaña mediática liderada por el canal Ontv propiedad del magnate copto Nagueb Sawiris, impulsor de la liberal Coalición Egipcia.

Tregua durante los comicios

A pesar de la generalización de las irregularidades, casi todo el mundo se felicitaba por no haberse convertido éste en otro proceso electoral sangriento, como lo habían sido anteriormente bajo Mubarak. Pero muchos creen que ése era también parte del plan militar. “¿Dónde han estado los baltageya estos días de elecciones?” se preguntaba el artista Osama refiriéndose a los populares matones a sueldo. De hecho estos volvían a aparecer, curiosamente, en el mismo instante en que se cerraban los colegios y empezaba el recuento. Fue en un ataque en la plaza Tahrir, que se saldó con 108 heridos en unos enfrentamientos iniciados por una extraña pelea entre manifestantes y grupos de vendedores ambulantes acusados de ser confidentes de la policía.

El periodista Ibrahim Manssur, en una columna en el periódico Tahrir señalaba la connivencia entre militares, policía y matones y se preguntaba si “los baltageya quisieron celebrar el éxito electoral sobre los cuerpos de los manifestantes rebeldes”. La plaza Tahrir, mucho más calmada que en días anteriores, se veía afectada por la borrachera electoral. “Era lo que querían los militares con estas elecciones sin sentido” afirmaba el activista Ahmed Henzawy.

La presión popular

Las elecciones rompieron el ritmo revolucionario de los últimos días, cuando miles de jóvenes salieron a las calles para reclamar la transferencia del poder militar a un gobierno civil. Unas 43 personas murieron y cerca de 2.000 resultaron heridas en fuertes enfrentamientos con la policía.

La plaza Tahrir volvió a ser el centro simbólico de una revuelta que sacudió el país entero desde Alejandría a Asuán. La presión logró, entre otras, la dimisión del Gobierno de Essam Sharaf, aunque el nombramiento de Kamaal Ganzouri, quien ya fuera ministro con Mubarak, provocó igual o mayor rechazo popular.

Pocos miles de manifestantes se concentraban en las puertas del Consejo de Ministros, cercano a Tahrir, para impedir que la toma de poder se hiciese efectiva. Mientras se anunciaban los resultados electorales, los jóvenes de la plaza hacían un nuevo llamamiento a manifestaciones “en honor a los héroes del período de transición”.

“Va a costar un poco, pero volveremos” afirmaba Ahmed. “Los militares siguen allí y nada nos hace pensar que ahora vayan a cumplir lo que antes también prometieron y nunca cumplieron” subraya este manifestante. A la ecuación de un régimen militar que promete ceder el poder el próximo verano y una base de jóvenes revolucionarios que no se lo cree, ahora se suman unos Hermanos Musulmanes que se ven sosteniendo un poder del que han sido apartados durante 90 años. Es una auténtica incógnita saber qué políticas aplicarán.

La mayoría egipcia parece lejana a querer aplicar restricciones wahabitas mientras los representantes de la formación se contradicen entre los que apuestan por la Sharia en todas su extensión y los que hablan de seguir el modelo turco de Erdogan y su versión malaya. El sector turístico se alarmaba ante la posibilidad de una islamización del sector y presionaba a sus trabajadores a votar formaciones seculares. “33.000 millones de dólares están en juego” apunta el presidente de la Federación de Hoteles.

Pero aún quedan muchas dudas sobre qué poderes llegará a tener este futuro Parlamento y especialmente su papel real en la futura constitución. En Egipto ya había muchas voces que le pronosticaban un corto período de vida y, dadas las circunstancias en las que nace, le restaban legitimidad. “Hay razones por las que deberíamos declarar parcial o totalmente inválidas estas votaciones” dice el analista Issand el Armani.

L'exèrcit egipci reforça els poders del nou primer ministre

2011-12-07T21:52:00.000-08:00

Article publicat al diari El Punt-Avui:

En una nova mostra d'intentar conciliar la ira popular, la junta militar emetia ahir el decret 126/2011, que atorga al nou primer ministre, Kamal Ganzuri, tots els poders de president de la república. Els militars es reserven competències pel que fa a les forces armades i la justícia, i fan, d'aquesta manera, un pas simbòlic però ferm en el camí de la transferència del poder reclamada per les forces revolucionàries.

Després de dues setmanes de dures negociacions, ahir juraven el càrrec els vint-i-set ministres del nou govern. Aquest –emprant la retòrica defensada pels revolucionaris malgrat no incloure cap dels candidats proposats– rebia el títol de govern de salvació nacional. La pressió popular i la negativa d'alguns polítics opositors van complicar la formació d'un gabinet que fins a última hora encara mantenia la incògnita sobre qui assumiria algunes carteres. Al final, dotze ministres repeteixen del gabinet de Xaraf i dos són ministres de l'era de Mubàrak. Entre aquests noms no hi ha el del discutit anterior ministre d'Informació Ussama Heikal.

El seu lloc l'ocuparà Ahmed Anis, que tindrà la difícil missió de retornar el prestigi als mitjans de comunicació públics. El seu nomenament ja era criticat ahir per col·lectius de professionals, que el veien com un altre intent de controlar els mitjans mentre recordaven l'etapa del nou ministre com a president de la Federació de Ràdio i Televisió. Com era previsible, i després del ball de noms dels últims dies, també generava controvèrsia el nomenament de Muhammad Ibrahim per a la cartera d'Interior. El general va ser la mà dreta del controvertit Habib el-Adli, l'històric home de ferro de Mubàrak demonitzat pels revolucionaris.

L'historial del nou ministre recull, entre altres punts negres, polèmics casos de tortura, la massacre de trenta sudanesos el 2006 i la direcció de la repressió contra els manifestants a Alexandria, que va provocar un mínim de 80 morts al gener.

Grups revolucionaris mostraven el seu rebuig al nou govern en l'acampada de protesta davant del Consell de Ministres, al Caire. El 6 d'Abril, que juntament amb altres grups anunciava que abandonava la plaça Tahrir a causa de la presència continuada d'infiltrats policials, denunciava que tots els ministres “són antics membres de l'NDP de Mubàrak”.

Ball de xifres i avantatge dels Germans Musulmans

La tornada de la primera volta electoral confirmava l'avenç destacat de Llibertat i Justícia, la formació vinculada als històrics Germans Musulmans. La formació hauria tret 22 del 52 seients en disputa en la votació, 34 si s'inclouen els candidats independents propers a la Germandat. La majoria els guanyaven a candidats del grup salafista Nour, que sols aconseguia 5 seients, i 2 del secular Bloc Egipci. La resta eren per a independents o altres formacions. El Consell Electoral tornava a mostrar el seu caos organitzatiu oferint un altre ball de xifres. Ahir plantejava nous números i assegurava que la participació de la jornada de fa una setmana va ser del 59%, tot i que anteriorment ja havia corregit dues vegades unes xifres discutides per alguns periodistes. Mentrestant, afirmava que la participació d'aquest dilluns i dimarts havia estat d'un sospitós 39%. La participació va ser molt baixa arreu i alguns diaris locals afirmaven que hi havia col·legis electorals on no havia anat a votar, literalment, ningú. Alguns analistes assenyalaven que aquesta abstenció podria ser deguda a l'anunci que no s'executaria la llei existent que penalitza amb 500 lliures l'abstenció.

Resum de la tornada electoral

2011-12-05T09:20:00.001-08:00

El consell militar acaba reconeixent que es va equivocar donant les xifres de participació i que, en realitat, no va votar més del 52%. Avui tornen a votar en la tornada de la primera ronda, per desampatar els casos en que no es van assolir majories cualificades. Aquestavotació inclou 104 candidats independents que competeixen per 52 escons parlamentaris, entre ells 48 candidats pertanyen a la Llibertat i la Justícia i 36 candidats son del salafista Nour. També s'inclouen 36 candidats relacionats amb el Bloc d'Egipte, un candidat d'Al-Wafd i un altre del Partit Nacional, a més de quatre candidats independents. A 4 demarcacions (1 al Cairo, 2 a Assiut i una altra a Alexandria) han iniciat avui la votació contradient les decisions judicials que demanaven parar el procés. S'han reportat noves irregularitats, casos de suborn, de transport massiu de votants als col·legis, propaganda a les portes dels col·legis, impediment d'accés a observadors... També s'han produit algunes manifestacions que han dificultat el vot en alguns col·legis. Els manifestants es queixaven que donada la inesperada retallada pressupostària d'aquesta segona ronda s'havien quedat sense feina.
Paral·lelament, la justícia civil ha denegat el recurs presentat per l'advocat de l'activista Alaa Abd el Fattah, el que provoca que es continuïi la detenció del jove, símbol de la lluita egipcia contra els judicis militars...

Resultats estimats de les eleccions egipcies

2011-12-03T12:44:00.000-08:00

Resultats estimats de la primera ronda electoral a Egipte, qu inclou 9 de les 27 Províncies que conformen el país. Els resultats finals del total del Consell de Poble (cambra baixa del parlament) seran a mitjans de gener.
En quan a la participació hi ha xifres que no quadren. Segons els militars han votat, 8,5 milions d'egipcis. Més de mig milió dels quals son nuls. Segons les xifres del cens ofertes ahir pels militars, que parlaven de 13 milions i escaig, seria un 62%. Però si es té en compte els números oferts anteriorment pel Consell de Ministres, que parlava de 17,5 milions, faria que la participació baixés fins el 48%.

Llibertat i Justícia (la formació política dels Germans Musulmans): 40%
Partit Nour (salafista): 20%
Coalició Egípcia (seculars-centreesquerra-liberals): 15%
Wafd (Partit històric nacionalista egipci, per molts és el refugi dels folol, remanents del PDN de Mubarak): 5-11%, segons les fonts
Wasat (escissió dels Germans): 5%
La Revolució Contiuna (aliança de formacions vinculades a l'alçament del 25G): 3%
Partit Adl (partit centrista en lo econòmic i lo religiós): 1%

Les xifres, recordo, son més que provisionals i son simples estimacions de filtracions.
Espero tenir acabat en breu un anàlisi una mica més acurat d'aquests resultats i sobretot de l'inici d'estat d'alarma promogut per alguns sobre la victòria clara de les formacions de l'islamisme polític.

El polèmic nou govern de Ganzouri

2011-12-02T12:37:00.000-08:00

Mentre es feien públics els primers resultats es donaven a conèixer els noms dels ministres del nou govern de Kamaal Ganzouri. El govern comptarà amb 22 ministres, 12 dels quals repeteixen del govern dimissionari d'Essam Sharaf. Un dels que repeteix és el discutit Ossama Heikal com a Ministre d'Informació. La gestió dels mitjans de comunicació públics, acusats de manipulació, va provocar gran indignació popular i la seva era una de les primeres dimissions reclamades pels manifestants de Tahrir. La televisió pública va ser acusada de difondre l'odi sectari en els enfrontaments del passat 9 d'octubre que van provocar la mort de desenes de manifestants a favor dels drets dels coptes.

També aixecava polèmica la nominació, a la cartera d'Interior, del general Mohammed Ibrahim. El nou ministre es troba actualment encausat per la mort de manifestants al mes de gener a Alexandria, on era el màxim responsable policial com a Director General de la Seguretat. Ibrahim també dirigia la policia que va perpetuar la massacre de Mostafa Mahmoud del desembre de 2005, on van morir 30 refugiats sudanesos acampats en protesta pel no reconeixement de la seva situació..

Video - Els màrtirs de la revolució a Egipte

2011-12-01T16:30:00.000-08:00

Un vídeo fort i emocionant en record dels màrtirs de la revolució a Egipte. Un video que surt a poques hores d'una nova jornada de protestes arreu del país convocades per la memòria dels màrtirs caiguts.

Tensió i caos durant el llarg recompte electoral a Egipte

2011-11-30T23:55:00.000-08:00

Notícia publicada a El Punt-Avui:
Ahir el Consell Militar estava exultant. Emprant la mística bèl·lica, el membre de la junta Ismail Etman comparava l'esforç militar per assolir les eleccions amb el de la guerra de 1973 contra Israel. Ni l'evident caos organitzatiu, ni les irregularitats registrades, ni el tens entorn en què s'han desenvolupat semblaven impedir que els militars se sentissin orgullosos d'haver assolit la fita de celebrar les eleccions. Tampoc no ho va impedir l'anunci que s'endarreria un dia més la publicació dels primers resultats oficials, que s'haurien de conèixer avui.

Sense deixar lloc a la sorpresa, les filtracions dels primers recomptes confirmaven totes les tendències i atorgaven la majoria de vots a Llibertat i Justícia, la formació vinculada als Germans Musulmans. Liderava a la majoria de demarcacions i tan sols competia amb els salafistes del Nour a Alexandria i Kafr al-Xeikh. Els mateixos Germans Musulmans asseguraven en roda de premsa haver assolit prop del 40% dels vots en aquesta primera ronda, que representa un terç de les províncies.

La tensió i imprevisió d'una campanya caòtica es va deixar veure altre cop en el dia d'ahir. Les filtracions van provocar que Abd el-Moez Ibrahim, president de la comissió electoral, reclamés als jutges mantenir en secret els recomptes fins que fossin publicats oficialment. Al districte electoral número 1 del Caire, el recompte es va aturar dues hores per “la tensa atmosfera” i només es va reprendre amb una important presència militar.

La matinada de dimarts, quan els col·legis tancaven les portes, els manifestants de la plaça de Tahrir van tornar a ser atacats. Tot i que hi ha força dubtes sobre els fets, sembla que un grup de venedors ambulants es van enfrontar a alguns activistes que els havien acusat de ser confidents policials. Els incidents van causar uns 100 ferits.

Els joves de la revolució convocaven una altra marxa per divendres “en memòria dels màrtirs de la època de transició”. De fet, ahir la mort d'Ahmed Badawi, de 39 anys, a conseqüència de les ferides, feia pujar a 43 la xifra de víctimes dels incidents de Tahrir de la setmana passada. El xeic de la important institució religiosa d'Al Azahar, Ahmed al-Tayeb, va intentar fer de mitjancer reunint-se amb alguns manifestants.

La caiguda de la participació a Egipte causa confrontació

2011-11-29T17:21:00.000-08:00

Article publicat al diari El Punt-Avui:

El barri alexandrí d'Ibrahemiya oferia ahir una imatge completament diferent de la de la jornada anterior. Les llargues cues havien desaparegut en la majoria de col·legis electorals, i en molts tan sols es podia veure la presència dels membres de les formacions polítiques que, contradient les lleis electorals, continuaven repartint propaganda a les portes dels mateixos centres.

“El govern va atemorir els votants de possibles incidents i multes, i per això tothom va venir dilluns”, va explicar el jove Saïd, militant dels Germans Musulmans, mentre continuava repartint propaganda. El membre de la marina que defensa el col·legi electoral ni tan sols es va immutar per la clara irregularitat i va deixar que tot continués igual.

Amb algunes excepcions, ahir es va viure una jornada molt més tranquil·la que l'anterior. Això va provocar que la majoria de formacions polítiques aprofitessin per acusar-se les unes a les altres de repetides irregularitats, incloent-hi el suborn.

La que va rebre més crítiques va ser Justícia i Llibertat, la formació dels Germans Musulmans, que es va defensar, tot i les clamoroses evidències, d'acusacions “completament falses” i va denunciar “la falta d'ètica periodística” en el que descrivia com “una campanya mediàtica en contra”. Acusava indirectament el mitjà On TV, propietat del magnat copte Naguib Sawiris. I contraatacava directament contra la Coalició Egípcia, formació liberal creada sota l'empara del multimilionari, a qui va acusar de compra de vots i altres irregularitats.

Investigacions
Formacions salafistes o islamistes moderades també van ser acusades d'irregularitats. Abd al-Moez Ibrahim, president de la comissió electoral, va assegurar que s'investigarien totes les denúncies i va alertar específicament sobre la distribució de propaganda. Tret d'aquesta, les irregularitats, tot i que nombroses, no van tenir el component sistemàtic d'anteriors ocasions, i sembla que difícilment tacaran el primer i caòtic procés electoral des de la caiguda de Hosni Mubàrak. “Dilluns va ser un dia de festa per a Egipte”, assegurava el verdulaire alexandrí Gamaal. “Guanyi qui guanyi hem de treballar per fer d'aquest país el millor del món; tenim possibilitats”, hi va afegir.

Tot i les imatges de les llargues cues per votar de dilluns, encara no se saben les xifres de participació. El Consell Militar assegurava que oscil·laria entre un 70% i un 80%, però fonts properes als Germans Musulmans asseguraven que no hauria superat el 30% en la primera jornada.

La junta electoral farà públiques avui aquestes dades i exposarà els primers resultats de les candidatures individuals; a més, anunciarà els casos en què caldrà una segona volta, que es farà la setmana vinent. Per conèixer el resultat de les llistes de cada partit, caldrà esperar al gener, un cop hagi acabat la votació arreu del país.

Cacerolada en Barcelona en Solidaridad con la Revolución Egipcia

2011-11-29T16:05:00.001-08:00

Grafitis revolucionaris a Tahrir

2011-11-29T15:34:00.000-08:00

Hi ha una gran explosió (en podriem dir també revolució) en el tema dels grafits i els murals arreu d'Egipte. La majoria de temàtica revolucionària.Fotos de Hossam el Hamalawy
La revolució no serà tuitejada:

Voteu per la revolució....el símbol de la màscara de gas:

Documents aduaners demostren que Estats Units exporta gasos contra la revolta egípcia

2011-11-29T02:13:00.000-08:00

Article publicat a la versió web del Setmanari La Directa

Treballadors del port de Suez, segons informava recentment la premsa egípcia, van esclatar en ira el passat 24 de novembre en descobrir el contingut de la càrrega del vaixell Darina Danica. 7 tones i mitja de gas lacrimògen encarregat pel ministeri d'Interior i amb destí directe cap a la repressió de les manifestacions que aquests dies han poblat Egipte contra el règim militar. Segons les mateixes fonts, 21 tones d'aquest material, que ha generat una enorme polèmica al país per les nocives conseqüències que per la salut podria suposar, estaven previstes que arribessin al llarg de la mateixa setmana. El material seria propietat de la societat americana “Combined Systems”, amb seu a Pennsilvània, i amb polèmics antecedents.
A la plaça Tahrir la venda de màscares anti-gas augmentava de forma exponencial. Els venedors se situaven a les portes dels vagons del metro cairota descrivint a ple pulmó, com si d'una campanya publicitària es tractés, situacions catastròfiques. “Llencen coets!”, cridava un. “Protegeixis del gas tòxic prohibit pels americans!” sentenciava el seu company. Als improvisats hospitals de campanya de la plaça, aquest era un tema recorrent de debat. Els símptomes presentats per molts afectats eren diferents als oferts al gener, quan bombes similars van ser utilitzades. “Llavors amb una mica de vinagre al nas o coca-cola als ulls calmaves els efectes” assegura el metge voluntari Hassan Ahmed, “però ara els efectes són molt pitjors”. Joves manifestants preparen barreges d'aigua i llevat que llencen a la cara dels joves per pal·liar eles efectes dels nous gasos, que se solen combinar amb els antics. Mentre tota la producció del gener era americana, ara s'han descobert també bombes de gas fetes a Xina. “No sabem què és el que ens llencen exactament, però molts metges sospiten que molts dels joves han mort pels efecte nocius d'aquests gasos” sosté Hassan. De fet un infant moria als entorns de la plaça Tahrir quan una bomba queia als peus de casa seva i inundava el pis del fum tòxic. Almenys un cas similar es va reportar a la població de Tanta.

Barreja de gasos mortífers
Se sospita que el gas utilitzat al gener és del tipus CS mentre que aquesta vegada s'hauria estat combinant amb gas del tipus CR, molt més perillós. Prohibit en alguns països, com els Estats Units, que el consideren arma química, es considera cancerígena i mortal en altes quantitats. El gas pot quedar-se a la pell per 60 dies. Aquest tipus de gas s'hauria fet servir anteriorment a la Sud-Àfrica de l'Apartheid o en alguns casos al Nord d'Irlanda. La policia egípcia negava utilitzar material prohibit. L'empresa implicada, l'americana Combined Systems, ha estat acusada repetidament de vendre aquest tipus de material a països, com Tunísia o Israel, on el seu ús hauria reportat diverses morts. L'empresa sosté que ho fa dins la legalitat, ja que la Convenció sobre Armes Químiques no considera il·legal la venda d'aquest material anti-avalot excepte en situacions de guerra, moment en que passa a considerar-se una arma química. Però Combined Systems assegura que, un cop venut, no té responsabilitat sobre l'ús dels seus materials.

No hi ha lliberat a canvi de res....

2011-11-28T15:30:00.001-08:00

Participació massiva en les primeres eleccions post-Mubarak

2011-11-28T15:05:00.000-08:00

Article publicat al diari El Punt-Avui:

L'escola secundària per a noies Masr el-Gedida, a Heliòpolis, era ahir l'exemple d'una nova època. Durant 30 anys havia estat el col·legi electoral exclusiu de la família Mubarak. Ahir estava obert a les llargues cues d'egipcis que volien votar per primera vegada des de la caiguda del dictador. Les imatges de la massificació dels col·legis electorals es repetien arreu de les 9 províncies convocades ahir a les urnes. Prop de 17 milions i mig d'egipcis estaven cridats a encetar la primera ronda electoral al nou Egipte. Un cicle que ha de servir per escollir el futur Consell del Poble, la cambra baixa del Parlament egipci. Les demandes d'ajornament de les votacions fetes per diverses formacions polítiques, com ja es preveia, no van ser escoltades.

El diari local Shorouk titulava amb un significatiu “la revolució, a les urnes” la seva edició d'ahir. Malgrat que encara falten xifres oficials que certifiquin l'alta participació aquesta era la notícia del dia al país. Agreujat per un sistema de votació molt lent i feixuc, alguns asseguraven haver fet cua durant dos o tres hores. Degut a la participació, la Junta Electoral va anunciar que allargava el tancament dels col·legis fins les 9 del vespre i feia pública la compra ahir de 3000 noves urnes. De fet el ministeri de salut anunciava que 25 persones havien resultat ferides a causa de l'aglomeració als col·legis, la majoria gent d'edat. Les crides al boicot fetes per algunes persones i formacions vinculades a la revolució semblarien haver fracassat tot i que algunes persones ho van fer practicant el vot nul en record dels màrtirs de la revolució.

A diferència d'anteriors cites electorals marcades per la violència i la obstrucció del dret a vot, la jornada va transcórrer amb relativa tranquil·litat, tant sols pertorbada per la constant distribució de propaganda electoral islamista a les portes mateixes dels col·legis. Especialment presents van ser els membres de Justícia i Llibertat, la formació política dels Germans Musulmans, que van plantar carpes propagandístiques a les portes de gairebé tots els col·legis en una imponent demostració de força, i també d'irregularitat. A part d'això es van registrar, segons denunciava la Organització Egípcia de Drets Humans, alguns incidents aïllats de coacció, compra de vots i frau. La majoria d'aquestes vinculades també a formacions islamistes o a antics membres del PDN de Mubarak. D'altra banda, alguns votants irats van retenir jutges supervisors com a ostatges enfadats amb la tardança de la votació.

Malgrat l'alta participació d'aquesta primera jornada, molts es mostraven encara escèptics en plantejar quin futur tindria el procés electoral. L'analista polític Issand el Armani es plantejava que, donada la manca de preparació i el clima convuls dels darrers dies “hi ha un munt de motius i dubtes que plantegen fins i tot la possibilitat de declarar totalment o parcialment invàlides les eleccions”.

Actualització: Una persona ha mort, segons explica el Ministeri de Salut, d'una crísi cardíaca a les portes del Col·legi electoral al barri de Shubra de Caire provocada, segons asseguren, per l'aglomeració de gent.

Desentrellaçant el complexe sistema electoral egipci

2011-11-27T07:46:00.000-08:00

Article publicat al semanari El Triangle

Mohammed Mahmoud, veí d'una barriada als afores d'Alexandria, afirma que votarà els Germans Musulmans. “Qui si no?” assegura, mentre sosté la disjuntiva islamista de: “o son ells o els salafistes, i a aquests no els volem”. Mohammed assegura fermament desconèixer, tot i l'enorme proliferació, cap altra formació política i assegura, mentre remena el cap, que no entén res de “tot això de les eleccions”. No és estrany ja que, malgrat l'elevat analfabetisme (que tant sols es mira de combatre associant els candidats a símbols sovint ridículs que els identifiquin) i la curta vida democràtica del país, el sistema electoral egipci és altament complexe.
Tot i que aquesta encara està a l'aire pels esdeveniments revolucionaris dels darrers dies, està previst que el proper dilluns 28 de novembre comenci la primera ronda electoral del nou Egipte. 9 províncies estan convocades a votar per formar el nou Consell del Poble, la càmera baixa del parlament. El 14 de desembre i el 3 de gener es preveu que votin la resta de províncies, constituint-se el parlament a finals de mes. Egipte manté per a aquestes eleccions el sistema de distribució parlamentària implementat per Nasser en els 50. La meitat de la cambra són representants, a parts iguals, de camperols i de la classe obrera (en el sentit més clàssic del terme) mentre l'altra meitat són escollits per la resta de professions. Dels 498 diputats de la cambra, una tercera part són representants individuals, siguin independents o pertanyin a un partit, i les altres dues les formen les llistes electorals. Les llistes han d'estar compensades, en presència i ordre dins la llista, segons la distribució professional parlamentària abans comentada i ha de tenir, com a mínim, una dona entre les representants. Els diputats ho son en quant a representants de la seva circumscripció electoral, ja sigui barri o poble. 126 districtes cobreixen les candidatures individuals i 58 les llistes. Els districtes tenen tots el mateix pes: els individuals escullen 2 representants, els de llista, 4. Un elector, per exemple, podrà votar per una llista i per un parell de candidats individuals. Seguint la llei d'Hont i l'ordre dins les llistes es distribuirà els diputats de llista del districte.
Aquest sistema, que és una remodelació de l'aplicat en temps de Mubarak, ha estat criticat per la majoria de formacions polítiques, que reclamaven l'anulació de les candidatures individuals en considerar-se font de frau, compra de vot i conflicte. La ridícula quota femenina a les llistes, que tampoc vincula a la seva presència en posicions destacades de la mateixa, ha estat també font de debat entre corrents progressistes que veuen perillar el paper de la dona en el nou Egipte que, tots coincideixen, està sent traçat pel poder militar. La dimensió dels districtes també ha estat font de conflicte, especialment pels grups seculars, ja que denuncien que se'ls fa difícil arribar a la població i beneficia a les gran formacions implementades des de fa temps.
Aquest model ha provocat l'aflorament de coalicions electorals, algunes de les quals força curioses. Els Germans Musulmans van llençar, a través del seu partit Justícia i Llibertat, la Coalició democràtica. Després d'un gran èxit inicial en que va aconseguir aglutinar gran nombre de partits de totes les tendències actualment el formen formacions tan contradictòries com la esmentada germandat, els nasseristes del Karama o el Ghad del liberal pro-americà Ayman Nour. Els històrics liberals del Wafd, acusats de servir de paraigües a ex-membres del règim Mubarak, van sortir d'aquesta coalició i ara marxen sols. El bloc egipci, qui està fent grans crides pel vot útil secular, reuneix un partit socialdemòcrata, el partit liberal del magnat copte Sawiris i el també nasserista Tagammo. La única sorgida de l'alçament popular del 25 de gener, el bloc de “La revolució continua” aglutina 7 formacions. Entre elles, grups de centre-esquerra i esquerra radical més Al Tayyar, els joves escindits dels Germans Musulmans. La única coalició 100% uniforme és la islamista, liderada pel partit Nour i formada per 5 partits de tall salafista. Altres formacions participen individualment, moltes d'elles intents de reciclatge de membres de l'antic règim Mubarak, que també s'estan infiltrant en algunes de les llistes anteriors. La seva participació està també a l'aire després de que la pressió popular forcés al Consell Superior de les Forces Armades a emetre una llei d'aïllament polític als antics membres del Partit Democràtic Nacional. Algunes formacions d'esquerra radical, com el Partit Comunista o el Partit Democràtic dels Treballadors han anunciat el seu boicot al procés electoral.

El 29 de gener començaria un nou cicle electoral. En aquest cas les votacions serien per a constituir la càmera alta, el Consell de la Shura, en un cicle que hauria d'acabar amb la constitució del consell el proper 24 de març. Unes dates que es troben a l'aire des que els joves revolucionaris han posat en escac el poder militar i les crides a la transferència del poder militar a una entitat civil siguin ensordidores.

La revolució egípcia desafia la junta amb un govern paral·lel

2011-11-26T11:52:00.000-08:00

Article publicat a El Punt-Avui:
La ruptura sembla inevitable. Tot i els esforços dels militars per calmar les masses, milers de persones tornaven a omplir ahir els carrers de tot Egipte per exigir al Consell Superior de les Forces Armades la transferència del poder.

Una vintena de forces polítiques van prendre el relleu de la lluita popular i van anunciar la formació d'un govern de salvació nacional amb legitimació revolucionària. El diplomàtic Mohamed el-Baradei lideraria aquest executiu, amb quatre vicepresidents d'orígens polítics diversos, alguns dels quals presumibles candidats a la futura presidència del país.

Entre aquests, l'antic membre dels Germans Musulmans Abu al-Fottuh, el nasserista Hamdeen Sabahi, el jutge Aixraf al-Barudi i l'economista Ahmed al-Najjar. Les mateixes formacions anunciaven una protesta davant de la seu on es reuneix el Consell de Ministres per impedir que Kamal al-Genzuri prengui possessió del càrrec de primer ministre, que dijous li van oferir els militars. També van improvisar un referèndum a la plaça Tahrir per reforçar la legitimació popular d'aquest nou govern.

“Complot contra Egipte”

També al Caire, desenes de milers de ciutadans es van reunir a la plaça Abasseia per mostrar el seu suport al Consell Militar. La majoria recollien les paraules pronunciades anteriorment per la junta: “La plaça Tahrir no representa Egipte.” Els manifestants desobeïen les recomanacions dels mateixos militars, que havien demanat que no es fessin marxes a favor seu. La televisió egípcia, però, s'esforçava per fer veure plena una plaça que, tot i ser considerablement més petita que la cèntrica Tahrir, no aconseguia omplir-se passat el migdia. Alguns arribaven a titllar de “dictadors” els opositors a la junta, denunciaven un complot “judeomaçònic americà i israelià” contra Egipte i expressaven el seu suport total a la junta de Tantawi en pro de “l'estabilitat”.

Mentrestant, els Germans Musulmans certificaven el total distanciament amb el procés revolucionari en convocar una sorprenent marxa en defensa de la mesquita d'Al-Aqsa de Jerusalem, que va tenir una discreta participació. Una convocatòria qualificada de “boicot” i “traïció” per bona part dels manifestants de Tahrir consultats per aquest diari.

El Consell Superior de les Forces Armades anunciava, d'altra banda, que les jornades de votacions s'allargarien a dos dies en lloc d'un. Unes eleccions que haurien de començar dilluns i que cada cop aixequen més dubtes. Molts sospiten que no seran netes, com ara Hani Hanna, membre de la Junta de Síndics de la Revolució, que assegura que no pensen reconèixer la legitimitat d'unes eleccions sota poder militar. Altres, però, creuen que cal donar una oportunitat a les urnes.

La plaça Tahrir batega

2011-11-25T01:42:00.000-08:00

Reportatge publicat al diari El Punt-Avui:

El jove Ahmed, que encara no ha complert els 17 anys, explica tot orgullós les batalletes dels enfrontaments amb la policia. Tocant-se el casc d'obrer groc que du al cap assegura que es va veure mort quan en una d'aquestes li va caure una caixa de gas just al costat i ho va veure tot blanc. “Creia que ja s'havia acabat tot” assegura abans d'afegir amb un somriure: “però aquí estic”. Veí d'una barriada popular cairota, porta des del passat dijous a la plaça, sense tornar a casa. Assegura que no marxarà fins que “els mentiders dels militars” no abandonin el poder. No sembla tenir les coses tant clares pel que fa al seu futur professional. “Què vols ser de gran?”, pregunto. Posa la mirada al fons i diu que encara és jove per a això.
La plaça Tahrir torna a ser l'epicentre de l'expressió del poder popular. Sense partits; sense divisions. Tant sols les pancartes fan públiques les demandes comunes. Una recorda el cas d'Ahmed Harara, un jove que va perdre un ull el 28 de gener en l'alçament contra Mubarak i que ha estat a punt de perdre l'altre en l'alçament contra el Consell Militar. Els debats espontanis se succeeixen pels racons mentre venedors ambulants miren de fer l'agost venent de tot. Des de bosses de crispetes a banderes egípcies. Somaia i la seva família venen des de l'Alt Egipte. Tenen una parada on venen panotxes, en una altra fan tes i en la tercera hi venen galetes. Els que semblen tenir més èxit son els venedors de màscares per combatre els efectes dels lacrimògens. Alguns es col·loquen als passadissos del metro. Descriuen a ple pulmó, com si fos la campanya publicitària, situacions catastròfiques a la plaça. “Llencen coets!”, crida un. “Protegeixis del gas tòxic prohibit pels americans!” sentencia el seu company. I ho fan tot i que els enfrontaments hagin cessat.
El carrer Mohmed Mahmoud era fins fa poc el front de batalla. Els militars hi han construït un mur i la intermediació de metges i clergues ha fet que alguns manifestants desistissin de trencar la barrera. Un home coix escombra els desperfectes de 5 dies de batalles. Avui es dia de neteja a la plaça, cal engalanar-na per un nou divendres de protestes. Mentrestant les metges i infermeres que fins fa res atenien els ferits, alliberen les fortes tensions acumulades cantant i fent broma.
Alguns recorden als més joves que el gener de 1977 el mateix carrer va ser escenari de forts enfrontaments amb la policia durant la Revolta del pa. Llavors, milers d'egipcis van sortir al carrer contra la decisió, a instàncies del FMI i el BM, de tallar els subsidis als subministres bàsics. “Jo hi era llavors, avui és el meu fill qui està allà” assegura el professor Ahmed Anan. “Els joves són qui estan fent avançar aquest país”, sentencia. A la plaça una llegenda circula. Diversos testimonis asseguren que gent de classe baixa es dirigia a gent amb presència i formació dient-los: “deixeu que siguem els pobres incultes els que ens sacrifiquem ara, per així, després, sigueu els homes amb formació els que construïu el nou país.”

Aquest reportatge és un complement de la notícia "Els militars egipcis demanen perdó pels morts en els xocs"

Egipto: movilizaciones y represión en la Plaza Tahrir (Video)

2011-11-24T13:27:00.000-08:00

Video con subtitulos en castellano sobre una intervención del trotskista Hossam el Hamalawy en la televisión qatarí Al Jazeera-English el pasado dia 21. Aunque han pasado los dias y el gobierno Sharaf ha caído, los contenidos de la entrevista sigue siendo completamente validos y de actualidad. Para quien no lo sepa, para activar los subtitulos se debe apretar el boton rojo con las dos C.

La tensió puja a Egipte mentre la crisi política s'enquista

2011-11-24T03:10:00.001-08:00

Article publicat a El Punt-Avui:
L'endemà del comunicat del mariscal Tantawi, cap de la junta militar que mana a Egipte, tot estava encara en suspens. Es desconeixia tant el calendari com la composició del govern d'unitat proposat per la junta que hauria de gestionar el país fins que sorgís un nou executiu de les eleccions.

Algunes fonts assenyalaven que s'oferiria la direcció d'aquest govern de transició al diplomàtic Muhammad el-Baradei, excap de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, tot i que aquest va rebutjar anteriorment reunir-se amb els militars.

Això, d'altra banda, tampoc sembla que importi a uns manifestants que tenen clar que l'objectiu és la cessió immediata del poder en mans dels militars. “Els governs anteriors han estat titelles en mans de Tantawi”, assegura Hassan Ahmed, amb la bandera egípcia a la mà: “El problema són els de dalt.” Arreu del país es van repetir les manifestacions dels dies anteriors.

“Gossos!”

A la plaça Tahrir, després d'un dia força tranquil, la tensió tornava a aflorar al vespre. Amb la posta del sol, la policia trencava unilateralment la treva a la qual s'havia arribat unes hores abans gràcies a la mediació del xeic de l'Azhar, Ahmed el-Taieb, cap d'una de les institucions religioses més importants del món musulmà. Els agents van començar a disparar gas lacrimogen, segons alguns testimonis, mentre un grup de joves feien l'oració preceptiva. L'atac policial va provocar la immediata reacció de la plaça, que va tornar a exigir la marxa immediata del Consell Militar. “Veieu com no ens podem fiar d'aquests gossos?!”, cridava un jove amb els ulls plorosos pel gas.

Per la seva banda, les Nacions Unides instaven ahir les autoritats egípcies a posar fi a l'ús desmesurat de la força contra els manifestants i demanaven una investigació immediata, independent i imparcial sobre els fets. Tot i que el balanç oficial és de 32 morts, metges voluntaris i activistes denuncien que aquesta xifra podria ser molt superior. Familiars de víctimes han denunciat que als dipòsits de cadàvers els obliguen a firmar certificats de defuncions ordinàries, tot i l'evidència del caràcter extraordinari de les seves morts. Tot, segons denuncien, per evitar que augmentin els registres. Desenes de joves han mort per trets al cap, obra de franctiradors, una força que la policia nega tenir.

Altres joves haurien mort pels efectes d'un nou i controvertit gas lacrimogen que és tema de debat als mitjans locals. Els activistes denuncien que es tracta d'un gas del tipus CR, considerat arma química pels EUA i prohibit a molts països. Aquest gas podria ser cancerigen, perdura a la pell durant 60 dies i pot ser letal en altes quantitats o si és aplicat en un lloc tancat. A la plaça, el jove Amr Ebeid ho exemplificava gràficament: “Ens gasegen com si fóssim mosquits.”

Espectacular video del diumenge passat

2011-11-23T03:49:00.001-08:00

Espectacular video de la invasió policial a Tahrir del passat diumenge, emesa en directe per Al Jazeera. El so és ambient i es pot escoltar clarament les crides a la oració des de la mesquita. Al voltant del minut 3 es pot veure com un grup de policies crema una moto que ha quedat al mig de la plaça i també com miren de "netejar" el Tahrir...

La revolució egipcia reclama la caiguda dels militars, articles

2011-11-23T01:36:00.000-08:00

El Punt-Avui: Els militars egipcis prometen accelerar la cessió del poder

Setmanari La Directa: La segona revolució egípcia també vol fer caure el poder militar comandat per Tantawi

Preocupació pel nou tipus de gas usat contra els manifestants

2011-11-22T15:57:00.001-08:00

S'està obrint un fort debat a Egipte ara mateix sobre els efectes nocius que podrien produir els nous tipus de gas lacrimògen usats contra els manifestants per les forces de seguretat. Mentre al gener tot el gas utlitzat era de fabricació americana ara també se n'ha registrat de procedència xinesa. Però aquest no és el problema. Alguns metges han detectat estranyes anomalies en els efectes que aquests gasos provoquen en alguna gent. Alguns fins i tot asseguren que algunes morts podrien haver estat produides per l'ús de tipus de gas no reglamentari. El gas lacrimogen que se sol usar és del model CS, però els efectes detectats en alguns manifestants afectats aporta seriosos dubtes de que aquest sigui en realitar gas de tipus CR, prohibit en alguns països, com els Estats Units, que el consideren arma quimica. Es considera cancerigena i mortal en altes cuantitats. El gas pot quedar-se a la pell per 60 dies. Aquest tipus de gas s'hauria fet servir anteriorment a la Sud-Àfrica de l'Apartheid o en alguns casos al Nord d'Irlanda.
També s'ha començat una campanya popular que fins i tot ofereix diners a qui aporti informació sobre el jove policia que surt a la imatge de a sota. Segons el testimoni del video d'on surt la imatge, aquest jove va disparar a l'ull d'un manifestant (i un company el felicitava per això). Almenys 13 persones han perdut un ull des del passat dissabte a mans, la majoria, de franctiradors policials. Un cos que les mateixes forces de seguretat han negat anteriorment tenir...
Per cert que acaba d'aparèixer per la televisió ONtv un testimoni d'Alexandria, l'activista Ahmed Gelal, que nega les dades de manifestants morts de la ciutat que dona el Ministeri de Salut. Assegura que els metges li van donar la xifra de 17 morts només ahir i ha confirmat que la policia llença gas des d'helicopters. També ha denunciat que no es tracta de gas lacrimogen sino de gas, assegura, nerviós, l'esmentat CR.

Barcelona, en solidaritat amb la revolució a Egipte

2011-11-22T10:47:00.000-08:00

M'arriba aquesta imatge d'una convocatòria solidària amb Egipte a Barcelona:

Les moto-ambulàncies....el descobriment del Tahrir

2011-11-22T02:32:00.000-08:00

La revolució força la dimissió del govern

2011-11-21T17:25:00.000-08:00

Article publicat a El Punt-Avui:
"El govern d'Essam Sharaf va presentar al Consell Superior de les Forces Armades la seva dimissió en ple per mirar de sortir de la crisi dels darrers dies. Primer va presentar la renúncia el ministre d'Interior Mansour Essawy i posteriorment ho va fer el total del gabinet. L'anunci va ser rebut amb indiferència a la plaça Tahrir, on els manifestants, que asseguren que el govern era “un titella en mans dels militars”, mantenen per avui la convocatòria de noves marxes milionàries contra els militars. Els enfrontaments van continuar per tercer dia consecutiu a la plaça, tot i que aquests cada vegada semblaven més residuals i localitzats. Manifestacions cada cop més nombroses es van reproduir a les principals ciutats del país, com Suez o Alexandria, on va morir un manifestant en els enfrontaments amb la policia.

A peu de carrer les informacions sobre la mort de manifestants, que extraoficialment rondarien la cinquantena arreu del país, semblava atiar el foc entre els joves. “Si cal, morirem per recuperar els seus drets” assegura la jove alexandrina Nahla Mansour, de 24 anys. Les paraules dels militars, que ahir acusaven els manifestants de ser agents a sou, tampoc semblen calmar les masses. “Els militars porten la màscara de Mubarak” afegia l'activista Mahmud Sabri.

Les formacions polítiques començaven les reunions per a fer un govern de salvació nacional. Entre aquestes, la Coalició Democràtica (que agrupa els Germans Musulmans amb liberals i nasseristes), grups d'esquerra o el liberal grup de suport a l'excap de l'Agència Internacional de l'Energia Nuclear i futur presidenciable, Mohammed El Baradei. Els Germans Musulmans acusaven el Consell Militar de ser el principal responsable dels incidents. La formació, però, ha estat llargament criticada pels joves revolucionaris pel seu paper ambigu. Grups de manifestants impedien ahir a la tarda que Mohamed Beltagy, líder del partit “Justícia i llibertat” (la formació política dels Germans) accedís a la plaça Tahrir.

S'anuncia el vet als pro-Mubarak

El poder militar mirava de calmar la tensió anunciant la llargament esperada llei d'aïllament polític. La televisió pública egípcia anunciava ahir que el Consell Superior de les Forces Armades aprovava una llei que permet embargar la participació política a tots aquells antics membres del Partit Democràtic Nacional de Hosni Mubarak. La llei, una de les principals reclamacions del moviment popular del 25 de gener, surt després del fort debat generat sobre la participació de membres de l'antic règim en el nou cicle polític. Es calcula que 1500 antics membres del partit havien estat acceptats per participar en les eleccions del proper dia 28, el que representava un 12,5 % del total de candidatures.

La setmana passada, en una polèmica decisió, el Tribunal Suprem Administratiu fallava a favor de la participació d'aquests membres, contradient una resolució prèvia a Mansoura i la recentment modificada Llei de Traïció. Aquesta llei, vigent des de 1952, es va modificar per pressió popular per tal d'aplicar un veto electoral de 5 anys als antics membres del partit de Mubarak. Els moviments revolucionaris s'han mostrat cauts i fins i tot escèptics per la nova llei davant la falta d'informació sobre el contingut real d'aquesta.

Crònica des de les províncies

2011-11-21T17:06:00.000-08:00

Articulo publicado ayer, 20 de noviembre, en La Vanguardia:
"Una marcha fúnebre recorre las calles de Alejandría reclamando la caída del poder militar. La rabia se vislumbra en los ojos de sus participantes, que lloran la muerte ayer de un compañero, Bahaa al-Sonous. El joven activista, de 25 años y miembro de la coalición electoral “La revolución continua”, recibía un tiro en la cabeza la madrugada del sábado durante una protesta contra el ataque a los manifestantes de Tahrir. El Centro Dahaya para los Derechos Humanos acusa a la policía de utilizar francotiradores y asegura que, según diversos testimonios oculares, el joven no realizó ninguna acción violenta. Cientos de alejandrinos realizaron una marcha solidaria des de la zona militar hasta la dirección general de la seguridad en la ciudad, donde algunos intentaron acceder al edificio blindado. Tras el arrojo por parte de algunos de unas cuantas piedras al edificio la policía lanzó piedras des de los balcones, hiriendo de gravedad a un adolescente de 16 años, y disparando cartuchos y gases lacrimógenos sobre la masa. La masa reaccionó quemando un coche policial a lo que le siguió un nuevo ataque policial que provocó la muerte del joven Al-Sonous. Los populares baltageya, mercenarios pagados por los policías para hacer el trabajo sucio, se encargaron posteriormente de desalojar de protestas la zona.

El jefe general de la seguridad en Alejandría, Khaled Gharaba, se ha defendido diciendo que ellos no empezaron los incidentes y que, de hecho, contuvieron sus acciones. Gharaba, quién fue nombrado tras la crisis policial del pasado mes de marzo es conocido en entornos activistas por su papel cómo represor de los movimientos obreros en el delta del Nilo. Activistas denuncian que la disolución del cuerpo policial exigido por la revolución del 25 de enero no se ha llevado a cabo. Según denuncian, los mismos responsables de la represión y muerte de manifestantes en enero ahora simplemente ocupan posiciones distintas en el cuerpo.

La actuación policial en Tahrir no sólo despertó la indignación en Alejandría. Se organizaron marchas en las principales ciudades, incluida la lejana Asuán donde 200 marcharon por las calles en contra de la represión ejercida en El Cairo. 2000 personas marcharon en Assiut mientras otro de los principales focos revolucionarios en enero, Suez, también estalló contra el cuerpo policial. Al menos una persona ha resultado muerta en los enfrentamientos con la policía en esa ciudad."

Aquesta informació es pot actualitzar amb que avui milers i milers de persones han fet marxes arreu del país. A molts llocs aquestes han acabat amb enfrontaments amb la policia. El barri d'Smouha, a Alexandria es troba ara mateix (dimarts 22 a les 03:21) en peu de guerra contra la seguretat central del governorat. Almenys un mort i desenes de ferits. A Ismailiya, on hi ha importants manifestacions, un jove ha mort d'un tret al pit i es parla de que l'exèrcit ha pres els carrers. Enfrontaments similars han sortit arreu del país. Especialment rellevants, com de costum, els enfrontaments a Suez.

Els joves egipcis mantenen el pols amb la policia

2011-11-20T16:15:00.000-08:00

Article publicat a El Punt-Avui:
"Els crits contra el Govern Militar ressonen per les parets del Tahrir mentre la tensió es palpa a peu de carrer. El desordre de les pedres al terra de l'emblemàtica plaça mostra els signe de la batalla campal de la que ha estat escenari. Els joves egipcis van mantenir-la ocupada tot i els renovats intents policials per desallotjar brutalment la concentració a mitja tarda, el que va provocar noves morts i ferits. 45 persones haurien estat detingudes des de dissabte, segons informava el ministeri d'Interior. El nombre de ferits ja està per sobre del miler, una dotzena d'ells amb risc de perdre un ull a causa de les bales de goma policials. Almenys 10 persones haurien mort en l'atac policial d'ahir, el que se suma a les 4 morts anteriors arreu del país per la repressió policial. Una d'elles a Suez i dues a Alexandria on els manifestants irats van intentar accedir a la direcció general de la seguretat. La indignació popular creix, com ja va passar el passat gener, al mateix ritme que les xifres de morts i ferits es fan públiques. Marxes d'arreu de la ciutat i el país afluïen a la plaça en mostra de solidaritat. Joves coptes, estudiants o aficionats radicals dels principals clubs de futbol, entre d'altres, van confluir a la plaça per defensar-la, segons asseguren, “del segrest militar de la revolució”.

Tot i que els militars encara no han fet cap comunicat oficial, el general Mohsen Fengary declarava a la premsa que les eleccions seguirien el seu calendari. El militar denunciava interessos estrangers tot sostenint que “els milers que pot haver a la plaça no representen els 80 milions d'egipcis”. Alertava, això si, que si la situació no millorava en els propers mesos el Consell Superior de les Forces Armades es mantindria al poder. El ministre de cultura, Imad Abughaza, indignat pels aconteixements, ha presentat la seva dimissió mentre el Govern es reunia amb els militars d'urgència per abordar la situació.

Tot i que els grups islamistes es desmarcaven clarament dels incidents, els Germans Musulmans reclamaven una urgent investigació dels fets. Diverses formacions polítiques seculars i candidats individuals van anunciar la fi de les seves campanyes en mostra de rebuig a la repressió als manifestants. Cada cop son més els partits i coalicions que reclamen la formació d'un govern de salvació nacional. El grup de joves del 6 d'abril assegura que el crèdit dels militars s'ha acabat mentre organitzacions egípcies de Drets Humans van reclamar la dimissió del ministre d'interior, Mansour Essawy, i del primer ministre, Essam Sharaf, qui ha instat els joves a abandonar la plaça.

Sobren paraules....

2011-11-20T09:30:00.001-08:00

La policia, al servei del poble....o del muntatge

2011-11-20T02:00:00.000-08:00

Imatge clara i evident de com la policia pren en flames una motocicleta. Donat l'intent de criminalitzar els manifestants sembla clar la intencionalitat de la acció. Ahir, testimonis oculars asseguraven que el cotxe de policia que havia estat cremat per la indignació popular, i que va ser imatge fixa a la televisió egípcia durant hores, havia estat estranyament abandonat al bell mig de la plaça amb les claus posades i tot. Aquests testimonis es recullen en aquest video. La criminalització dels manifestants, juntament amb la creació d'un estat aparent de caos que justifiqui la perpetuació militar, poden ser els objectius d'una acció com aquesta.
Avui el director de la seguretat general a Alexandria, Khaled Gharaba, ha assegurat que els seus homes es van contenir ahir en els incidents davant la Direcció de la Seguretat i que sols es defensaven. Diu això tot i que es van produir dos morts (altres informacions parlen de fins a 4). Gharaba, anomenat al càrrec després dels incidents amb la policia de març, ha estat acusat de dirigir la repressió contra els moviments obrers... Molts activistes estan denunciant l'elevat nombre de ferits al cap, el que denuncien que podria ser una tàctica deliberada. Unes 12 persones han perdut o tenen el risc de perdre un ull pels efectes de les boles de goma i, com a mínim els dos morts d'Alexandria son fruit de lesions al cap.

La revolució revifa a Egipte

2011-11-19T18:31:00.001-08:00

Més de 700 ferits, prop d'una desena de persones que han perdut o tenen el risc de perdre un ull en els propers dies per l'ús de pilotes de goma i, per damunt de tot, 4 morts (2 a Alexandria, 1 al Caire i un altre a Suez). Aquestes son les xifres que, lamentablement, fan revifar la revolució i que posen sobre la taula el conflicte no tancat entre revolucionaris i el cos policial. Després del succeït aquest matí al Tahrir (llegiu article a el Punt-Avui) la indignació s'ha estès en forma de manifestacions arreu del país.
A Alexandria una marxa des de la zona militar, a Sidi gaber, fins a la Direcció de la Seguretat, a Smouha, a congregat centenars de persones. Després de prop d'una hora de càntics i discussions sobre el límit del pacifisme a expressar, desenes han intentat accedir a l'edifici. La primera resposta policial, presumptament el llançament de pedres des del terrat, ja ha provocat la mort d'un jove, el que ha encès la rabia dels manifestants, qui han pres en flames un cotxe policial. Aquesta ha estat l'excusa per a que la policia llancés gas lacrimògen, cartutxos i pilotes de goma als congregats. La manifestació ha estat finalment dispersada, amb una segona mort inclosa, quan els matons (baltageya) han aparegut al carrer. També hi ha hagut manifestacions contra la policia a llocs com Asuan, Suez (un altre mort) o Beni Suef , entre d'altres.
S'espera una nit llarga al Tahrir ja que els intents del règim per tornar a prendre la plaça no han cessat. La majoria de forces polítiques han denunciat l'abús policial mentre d'altres reclamen la dimissió del ministre d'Interior Essawy i del primer ministre Sharaf. El portaveu del consell militar, Fengary, ha tornat a assegurar que hi ha elements amb interessos estrangers entre les forces polítiques, però ha afirmat que les eleccions tindran lloc en el termini previst...

La policia ataca brutalment la plaça Tahrir

2011-11-19T09:01:00.000-08:00

La plaça Tahrir oferia, 24 hores després de la multitudinària marxa contra el Consell Superior de les Forces Armades egipci, una imatge completament diferent. Forces Policials van atacar pel matí els pocs manifestants que encara quedaven acampats a la plaça, uns pocs centenars segons testimonis oculars. L'acció va provocar un efecte crida que en pocs minuts va convertir la plaça en un enfrontament obert entre manifestants i forces de seguretat, revivint els episodis viscuts durant l'aixecament popular contra el president Mubarak. Les forces policials son vistes per molts joves egipcis com la viva imatge de la repressió del règim Mubarak i la seva dissolució és una de les principals demandes del moviment sorgit el 25 de gener..... seguiu el hashtag #tahrir al twitter...

La revolució egípcia s'enfronta al poder militar

2011-11-19T00:27:00.000-08:00

Article publicat al diari El Punt Avui

Centenars de milers d'egipcis van tornar a ocupar la cèntrica plaça Tahrir en una de les manifestacions més nombroses des de la dimissió del president Hosni Mubàrak. Nou mesos després de la marxa del dictador i a una setmana de l'inici de les primeres eleccions del nou cicle polític, els ciutadans van expressar el seu rebuig al govern militar que regula el país des de l'11 de febrer. Manifestacions similars es van reproduir a Alexandria. La principal demanda dels manifestants és la transferència del poder que ara té el Consell Superior de les Forces Armades de Mohamed Tantawi a una entitat civil abans de l'abril.

Tot i que la convocatòria inicial va sorgir de les forces seculars i progressistes que van endegar el procés revolucionari del 25 de gener, en els últims dies formacions polítiques encapçalades pels Germans Musulmans havien intentat capitalitzar la convocatòria, cosa que ha provocat divisions. Aquest fet va ser utilitzat per mitjans del règim com ara l'oficialista Ahram, que va dir que els islamistes i els salafistes havien pres la plaça tot i que 38 formacions de tot l'espectre polític havien anunciat que hi participarien. Les reclamacions dels partits se centraven a demanar la nul·litat dels principis supraconstitucionals proposats pel viceprimer ministre Silmi i que afecten el text que ha de sortir del pròxim procés electoral. Entre els més polèmics hi ha la pretensió de protegir l'opacitat del pressupost militar i blindar les decisions relacionades amb les forces armades.

En poder dels militars

El gabinet d'Essam Sharaf ha fet en els últims dies declaracions contradictòries sobre el paper que aquests principis tindran en la futura constitució i diu que en debatrà després de les eleccions. “Els militars van dir que transferirien el poder en sis mesos i ja en fa nou”, va afirmar el jove Mahmoud, amb una bandera egípcia a la mà. “No estem en contra de l'exèrcit, però sí en contra dels que ens governen actualment”, va dir la activista Salma, que hi va afegir: “Seguirem als carrers fins que es completin les demandes de la revolució.”

Molts es preguntaven què havia canviat al país des de la marxa de Mubàrak: dotze mil civils han estat jutjats sota tribunals militars i les denúncies d'abús de poder i tortura estan en l'ordre del dia. Convocats per la Campanya Contra els Judicis Militars, grups seculars i d'esquerres van voler celebrar a la plaça l'aniversari del pres Alaa Abd al-Fattah, que està entre reixes perquè es va negar a reconèixer la legitimitat d'aquests tribunals. També van participar en la marxa grups de suport als oficials rebels de l'exèrcit que el 8 d'abril van mostrar el seu suport a la revolució i que ara són a la presó acusats de defecció i ofensa a la nació.

Preocupació pels candidats de l'antic règim

A una setmana de les eleccions, Egipte continua preocupat pel paper que puguin tenir els antics membres del dissolt NDP de Hosni Mubàrak. Tot i que la revolució reclamava el seu aïllament, un mínim de 1.500 candidats (un 12,5% del total) tenen un passat vinculat a l'antic règim. Decisions judicials d'aquesta setmana reclamaven la nul·litat d'aquestes candidatures, però el govern ha assegurat que aquesta no s'aplicarà, i s'obrirà així la veda a la seva participació. Moviments polítics vinculats a la revolució asseguren: “No permetrem que els que ens han amargat la vida tants anys puguin beneficiar-se del nou cicle polític.” S'han creat webs informatius i comitès populars per denunciar públicament aquestes candidatures i despenjar-ne els anuncis electorals del carrer. La tensió ja s'ha fet notar en alguns llocs i hi ha preocupació perquè aquesta no es traslladi als col·legis electorals la setmana vinent.

Egipte planta cara al Consell Superior de les Forces Armades

2011-11-18T12:22:00.000-08:00

Centenars de milers d'egipcis han tornat a ocupar la cèntrica Plaça Tahrir en una de les manifestacions més nombroses des de la dimissió del president Hosni Mubarak. 9 mesos després de la marxa del dictador i a una setmana de l'inici de les primeres eleccions parlamentàries del nou cicle polític, milers de ciutadans han expressat públicament el seu enfrontament al govern militar que regula el país des del passat 11 de febrer. Manifestacions similars s'han reproduit a Alexandria i arreu del país. La principal demanda dels manifestants és la transferència del poder que ara té el Consell Superior de les Forces Armades de Mohamed Tantawy a una entitat civil abans d'abril.

Malgrat l'intent de capitalització dels Germans Musulmans i la criminalització dels mitjans oficialistes, que acusen la manifestació de pro-islamista i salafista i estan aconseguint centrar el debat en aquesta qüestió malgrat que més de 38 formacions polítiques, entre les quals la majoria de formacions seculars i d'esquerra, han participat de la jornada. Especial atenció han tingut les accions contra els judicis militars o en favor dels coronels que es van rebelar contra el poder militar el passat 8 d'abril, solidaritzant-se amb la revolució i que avui estan sent jutjats per sedició i traició a la nació.

Foto: Helena Olcina

La participació dels antics membres del NDP de Mubarak agita la campanya electoral a Egipte

2011-11-16T14:21:00.000-08:00

Si alguna cosa amenaça seriosament la tranquilitat del desenvolupament de les properes eleccions parlamentàries a Egipte és el paper que jugaran els antics membres del Partit Democràtic Nacional de Hosni Mubarak. Els anomenats folol (remanents) han centrat bona part de les ires dels activistes, camuflant-se en noves llistes o presentant-se com a independents a les primeres eleccions des de la caiguda del raïs. Una de les demandes clares de la revolució era precisament la dissolució del NDP i l'aïllament polític, com a mínim durant els primers anys del nou cicle, de totes aquelles persones que s'havien nodrit de l'anterior règim. Tot i que l'NDP va ser il·legalitzat històricament i una llei sobre traició havien de solucionar aquest problema la veritat és que aquest és a l'ordre del dia.
Emsekfolol és un interessant projecte electrònic que pretèn delatar tots aquells que es pretenen reciclar dins el nou sistema polític. Juntament amb campanyes iniciades pels joves del 6 d'abril o el Front Popular per afrontar els remanents estan mirant de visibilitzar aquestes candidatures marcades. Es calcula que més de 1500 antics membres de l'NDP concorreran en les properes eleccions, el que representa aproximadament un 12,5% del total de candidatures. La majoria ho fan com a independents, però s'han format nous partits polítics que recullen el legat polític de Mubarak i fins i tot hi ha hagut remanents a les llistes de formacions com Llibertat i Justícia (el partit dels Germans Musulmans) o als salafistes del Nour. Alguns han mirat de despistar les masses canviant el seu aspecte. Els casos més extrems porten a, canvis en l'ordre dels noms, noies que, per despistar, s'han posat Hijab (el vel islàmic) o ex-mubarakistes que s'han deixat barba i s'apunten a formacions salafistes.
La història podria no tenir més importància si no fos perquè els joves de la revolució tenen clar que no volen permetre que "els que ens han fet la vida impossible durant tants anys treguin benefici també de la nova situació". Per això, a part de les citades campanyes, munten ràtzies per despenjar els cartells dels ex-Mubarakistes o marcar-los visiblement per a que tothom sàpiga a qui pertanyen. Una tribunal ha decidit a tornat a posar les coses pels aires en decidir que cal retirar de les properes eleccions les llistes afectades per ex-membres de l'NDP. Una decisió que sentava precedent i obria les portes a una il·legalització a nivel Nacional. El Govern d'Essam Sharaf ha hagut de sortir al pas i forçar una altra decisió del consell electoral assegurant que aquesta decisió no s'aplicaria, obrint via lliure als ex-membres del partit de Mubarak a concòrrer a les eleccions. Els joves de la revolució asseguren no voler quedar-se de braços creuats mentre els remanents del règim participen de la nova vida política del país. La situació no ha fet més que afegir tensió en els dies previs a la contesa electoral, produint-se alguns enfrontaments en alguns districtes i augurant una campanya electoral força mogudeta.

Damietta segueix en peu de guerra contra la polució

2011-11-15T15:42:00.000-08:00

Continuen les protestes a Damietta, on ja fa mesos que els ciutadans reclamen el tancament definitiu d'una fàbrica petroquímica que, asseguen, produeix gran polució i vessaments sobre el riu Nil. Després d'una setmana continuada de protestes populars, la policia va atacar els manifestants, produint com a mínim un mort i diversos ferits i fent agumentar la indignació popular que va provocar el tall de carreteres i l'enfrontament directe amb forces de l'exèrcit i la policia per forçar l'alliberament dels detignuts. Per calmar la situació el primer ministre Essam s
Sharaf va anunciar que ordenava parar el treball de l'empresa, però no de forma definitiva, el que n'ha fet que les portestes no s'aturin. Tot al bell mig de la campanya electoral....

El tribunal militar renova la detenció d'activistes

2011-11-13T14:32:00.000-08:00

El tribunal militar ha decidit renovar l'empresonament d'Alaa Abd el Fattah 15 dies més per, segons afirma, continuar la investigació sobre la seva implicació en els incidents de Maspero del 9 d'octubre passat, on van morir 26 persones. Alla es troba empresonat preventivament en no voler reconèixer l'autoritat de la justícia militar sobre la població civil, emmarcat en una de les més importants campanyes polítiques al país. La notícia contrasta amb la decisió de declarar innocents, per falta de proves, a 11 altres ciutadans sobre la seva implicació en altres diversos incidents ocorreguts el mes d'octubre passat. Les acusacions contra Alaa van des del robatori d'armament de l'exèrcit fins a la destrucció de propietats militars o l'atac a soldats de les forces armades. Unes acusacions que el seu entorn acusa de "fabricades" i carregades de contingut polític. La mare d'Alaa, la professora universitària Leil Sueif, va iniciar una vaga de fam el passat divendres 4 de novembre per tal de reclamar l'alliberament del seu fill. Aquest dissabte, en la reobertura de les sessions universitàries després de la festivitat del sacrifici, ha rebut una important mostra de solidaritat d'un gran nombre de professors i col·letius universitaris.
Paral·lelament, el mateix tribunal ha decidit ajornar fins el proper 27 de novembre la seva decisió sobre el cas que afecta el ciberactivista Maikel Nabil, capturat per la justícia militar per les seves crítiques a l'exèrcit vessades des del seu bloc electrònic. Maikel Nabil va ser recentment transferit a un hospital psiquiàtric tot i que, segons els metges que el van atendre, no presentava cap cuadre clínic en aquest sentit. Asseguren que el seu ingrés es fruit d'una campanya militar d'estigmatització de l'activista, que es troba en vaga de fam des de fa dos mesos.
Un mínim de 12 mil ciutadans civils han estat jutjats per tribunals militars des de la caiguda del president Hosny Mubarak, el passat mes de febrer. Una xifra que és superior als judicis militars efectuats en els darrers 20 anys.
El clima arreu del país segueix escalfant-se. Enfrontaments entre policia i veïns han tingut lloc a Asuan per la mort d'un conductor de faluca mort per bales policials. A Damietta la policia ha atacat una protesta de veïns que fa dies que estant reclamant la marxa de la ciutat de la fàbrica Agrium-Mopco, acusada de causar gran polució i molèsties als veïns. Dos persones haurien mort a causa de l'atac policial. Al final hi ha hagut de mediar el Consell Militar, que decidit cessar l'activitat de l'empresa. Encara no se sap si definitivament o temporal. Paralelament segueix l'escalfament global del clima per la participació d'antics components del Partit Democràtic Nacional de Mubarak en les properes eleccions. Però d'aquest tema en parlarem en una altra ocasió...

Desde el Cairo: Nuestra fuerza està en nuestra lucha compartida

2011-11-10T15:43:00.001-08:00

Activistas del Cairo han hecho una llamada a la solidaridad y en defensa de la revolución en Egipto. El texto, que resalta el díficil momento por el que pasa la revolución iniciada el 25 de enero pasado, pide al mundo entero y en especial a aquellos movimientos que se sintieron identificados con la ocupación de la plaza Tahrir y la lucha contra la tirania de Mubarak, a iniciar acciones de apoyo a la lucha del pueblo de Egipto. la cita es internacional para el proximo 12 de noviembre. Podéis leer una versión íntegra en castellano en el siguiente enlace.

L'Egipte pre-electoral

2011-11-10T13:18:00.000-08:00

Què ha cambiat de l'Egipte que vas deixar, 8 mesos enrera, em pregunten. Es fa difícil de dir. Vaig deixar un país en plema ressaca per la marxa de Mubarak. Una llarga ressaca. I avui estem en un país que maleeix la transferència militar del poder i que no sembla voler embriagar-se de la voràgine d'un circ electoral que ha fet aparició enmig de la festa del sacrifici. Els carrers son plens de cartells amb les cares dels candidats, que es confonen i es barregen amb els que feliciten la festivitat. El complexe sistema electoral egipci (que combina infinitat de petites demarcacions amb múltiples sistemes i formats de vot que un dia d'aquests miraré d'explicar) fa que el mosaic sigui de tot, excepte facilment digerible. Ni tant sols el sistema per combatre l'elevat analfabetisme, el d'associar cada candidat amb un símbol, sembla facilitar les coses. El sistema, que sembla ser que és dels darrers llocs on s'aplica, porta a la còmica escena de veure com un candidat és associat a una cafetera elèctrica, a un tractor o a un cocodril de Lacoste. Escena que es troba hilarant quan un es topa amb la llista dels salafistes del partit Nour. Legals, compleixen en la paritat de posar dones a la llista; retrògrads, les habituals fotografies son reemplaçades per eufemístiques roses. No són les úniques dones que amaguen el seu rostre ja que Bahia Mohamed Ahmed concorre com independent a les eleccions parlamentaries rera un niqab.
Curiositats a part el gran debat es troba en els anomenats folol, els remanents o restes de l'antic règim que s'estan reciclant rera noves sigles o amagant-se en velles. Antics candidats del partit de Mubarak, l'NDP, que estan mirant de colar-se en el nou model democràtic tot i que una de les demandes revolucionaries era precisament apartar-los de la vida política. Una llei suposadament defensaria aquesta demanda, però a la pràctica no s'està acomplint. Mobilitzacions populars, com l'electrònica emsekflol.com o el Front Popular per afrontar els remanents, així com les campanyes iniciades per col·lectius com els joves del 6 d'abril entre altres estan mirant de combatre aquesta infiltració. Cada dia surten a la llum nous casos i la pressió està forçant que nombrosos candidats abandonin llistes on es troben remanents de l'antic règim. Infiltracions que darrerament estan afectant les llistes del partit dels Germans Musulmans, Justícia i Llibertat.
Veurem com es desenvolupa aquest escenari, però la elevada complexitat del sistema, les traves generades per als petits colectius i la omnipresència del Consell Militar fan que no es pugui preveure un joc obert i disputat en el gran circ electoral egipci. El primer des de la caiguda del dictador Mubarak.

Trabajadores de la agencia EFE en Cairo denuncian presiones y despidos improcedentes

2011-11-04T12:00:00.000-07:00

Copio íntegro el comunicado que dos editores egipcios de la agencia EFE en Cairo acaban de hacer público...

"A quien concierne
Estimados señores,

Somos los aquí firmantes (Ayman Abd El Moaty – Haitham Gabr), exeditores periodísticos en la Agencia Española de Noticias (EFE) oficina de El Cairo – Servicio Árabe, les enviamos una explicación de nuestro caso para aclarar la injusticia que hemos sufrido por parte de la administración de la agencia, sobre todo del director del servicio árabe, Sr. Fouad Awad Abd El Rehim, quien nos informó de la intención de la agencia de no renovar nuestros contratos diez días antes de la fecha de caducidad con el pretexto de reducir gastos, teniendo en cuenta que ambos contratos se renovaban a lo largo de cuatro años seguidos, lo que se considera un reconocimoiento de la agencia de nuestra calidad profesional, y de su necesidad a nuestro trabajo como editores y responsables de transmisión de noticias.

La decisión de terminar los contratos vino a luz de firmar junto a nuestros compañeros en el servicio un memorándum en el que reclamábamos nuestros derechos legales y convencionales que la administración ignoraba a lo largo de tres años alegando la crisis económica, en particular un incremento salarial anual que equivalga el promedio de inflación, los festivos oficiales, no trabajar fuera de los horarios fijos y oportunidad de inscribirse en el colegios de periodistas egipcios (ya que la deficiente ley del colegio requiere como condición el beneplácito del dueño del trabajo), entre otras peticiones como la renovación de los ordenadores y las sillas, etc.

La respuesta del director ha sido muy agresiva, hasta el punto de que consideró aquellas reclamaciones un ultraje personal contra él decidiendo enfrentarlas con toda fuerza en lugar de intentar solucionarlas. Entonces, empezó una campaña de intimidación contra nosotros, acusándonos de provocadores de caos en el servicio, y de incitar a los compañeros a paralizar el trabajo. Aun más, mandó una carta oficial a través del correo electrónico al compañero Ayman Abd El Moaty con este contenido.

Ahora, nosotros hemos dejado de trabajar, y estamos adoptando todas las vías legales contra la agencia por terminar nuestros contratos ilegalmente y en tiempo inconveniente, ya que hubo de informarnos con al menos dos meses de antelación para poder buscar a otro trabajo, puesto que somos como todos responsables de familias. Además por tener todavía a compañeros que siguen trabajando sin satisfacer sus reclamaciones pese a que trabajen con todo su esfuerzo. Nos interesábamos por hacer escuchar a su voz y la nuestra a quien concierne y pueda solidarizarse con ellos y con nosotros.

Presentado por:

Editor: Ayman Abd El Moaty 01228035963

Editor: Haitham Gabr 01005727454

Fecha/ El primero de noviembre de 2011"

Yosri Fouda sobre la llibertat d'expressió al nou Egipte

2011-11-02T02:25:00.000-07:00

Yosri Fouda és un reconegut periodista que presentava un exitòs programa de Talk Show al canal privat ON-TV, propietat del magnat copte Naguib Sawiris. Fa unes setmanes Fouda va anunciar que cancelava la emissió d'aquella nit i poques hores després feia públic, en un dur comunicat, que dimitia com a presentador, apuntant al problema de la llibertat d'expressió al país.

Aquí teniu una imprescindible entrevista a la BBC, en anglés, en que Fouda parla del cas i de la situació comunicativa al país. Una entrevista brillant i clara.

Amnistía Internacional recuerda a los políticos las peticiones revolucionarias

2011-11-01T04:02:00.000-07:00

Amnistía Internacional ha emitido un comunicado en el que afirma: "Los partidos políticos egipcios deben acometer 10 reformas fundamentales en materia de derechos humanos para hacer realidad la promesa de un nuevo Egipto formulada por la “Revolución del 25 de enero”, ha manifestado hoy Amnistía Internacional.

A falta de un mes para las elecciones parlamentarias, la organización pide a todos los candidatos a las elecciones egipcias que firmen un “manifiesto” para demostrar que tienen la intención firme de acometer una reforma significativa en materia de derechos humanos.

“Los partidos políticos que concurren a las elecciones del próximo mes tienen una gran responsabilidad; la población egipcia tiene derecho a esperar que al fin se materialicen unos cambios que, casi un año después del 25 de enero, aún parecen estar muy lejos”, ha señalado Amnistía Internacional."

Podéis leer el texto entero en el siguiente enlace
Las 10 demandas de AI son:

1. Poner fin al estado de excepción y reformar las fuerzas de seguridad.

2. Poner fin a la detención en régimen de incomunicación y combatir la tortura.

3. Garantizar juicios justos.

4. Defender el derecho a la libertad de expresión, asociación y reunión.

5. Investigar los abusos cometidos en el pasado.

6. Hacer efectivos los derechos económicos, sociales y culturales de todas las personas.

7. Defender los derechos de las personas que viven en asentamientos precarios.

8. Poner fin a la discriminación.

9. Proteger los derechos de las mujeres.

10. Abolir la pena de muerte.

Amnistía, en referencia alos derechos de las mujeres, publicó recientemente un dossier titulado "Las mujeres reclaman igualdad en la construcción del nuevo Egipto" que podéis leer aquí en inglés.

La lluita contra la injustícia segueix a Egipte

2011-10-31T06:20:00.000-07:00

La Justícia Militar ha condemnat a 15 de retenció al destacat bloguer i activista Alaa Abd El Fattah. Un nou cas de civil jutjat per un tribunal militar, un més que se suma als 12 mil casos produïts des de la caiguda de Mubarak. Els militars acusen aquest militant socialista, que s'ha negat a declarar tot negant tota leigitimitat al tribunal, d'instigar als enfrontaments sectaris del passat 9 d'octubre, quan es van produir desenes de morts a la fi d'una marxa pels drets dels coptes. Ells asseguren que se'ls condemna per desvetllar la veritat: va ser l'exèrcit qui va instigar els enfrontaments i és responsable de les morts. Alaa és un dels prop de 28 activistes acusats amb els mateixos càrrecs. Entre els acusats es troba, paradoxalment, el també activista socialista Mina Daniel qui de fet va resultar mort en l'atac militar contra la marxa copta. És a dir, una víctima mortal dels incidents és troba avui citat als tribunals.

A part d'aquest fet, us deixem l'enllaç d'un video del funeral de la darrera víctima de la tortura a Egipte: Essam Atta. No és el darrer cas d'abús policial. Un jove va resultar mort a trets per dos membres del cos policial que el van disparar després d'un incident de tràfic. La kafkiana versió dels agents no ha passat el tall després que es confirmés l'inestable equilibri psicològic d'un d'ells. Aquest cas ha provocat la primera disculpa pública del Ministre d'Interior a la televisió pública d'Egipte. Centenars d'activistes asseguren que la única disculpa possible és el processament dels culpables i la retirada del cos de tots aquells oficials amb quadres psicològics poc estables.

cas de

La policia egípcia torna a matar

2011-10-27T17:45:00.000-07:00

No han passat ni 24 hores des de la notícia de la sentència contra els policies autors de la mort de Khaled Saïd que Egipte es trona a trasbalsar per un nou cas de mort sota custòdia policial. Essam Atta, un jove civil de 23 anys condemnat a 2 anys per un tribunal militar, ha mort avui mateix després de patir tortures a les dependències penitenciaries de Tora, on estava complint sentència. Atta va ser amonestat per intentar infiltrar una targeta SIM telefònica dins la cela i segons tots els indicis, aquesta seria la causa de l'inici de la discussió que li ha provocat la mort. El jove hauria esta sodomitzat amb conductes d'aigua introduïts per la seva boca i el seu anus fins a provocar-li la mort. Curiosament fa pocs menys d'un mes es va saber que l'antic portaveu del parlament, Fathy Sorour, també va ser enxampat amb un telèfon mòbil a la cela sense que li ocasionés, ni molt menys, un càstig similar. La direcció de la presó, com solia ser habitual abans de la caiguda del dictador, ha negat cualsevol tortura i ha dit que la mort del jove ha estat pel consum d'alguna droga...
La mort d'Atta ha tornat a commocionar la opinió pública i suposa un nou front a poques hores d'una nova jornada de manifestacions arreu del país per defensar la revolució iniciada el 25 de gener.

7 anys de presó per als policies que van matar Khaled Said

2011-10-26T16:38:00.001-07:00

El cas de Khaled Saïd, el màrtir de la llei d'emergència que va esperonar el poble egipci cap a l'alçament popular del passat 25 de gener, s'ha tancat avui amb un veredicte històric. Els dos policies acusats de la mort del jove han sigut condemnats a 7 anys de presó, la pena més alta per homicidi involuntari, que son els càrrecs que finalment han estat aplicats als cas. Un veredicte que ha provocat la insatisfacció de tothom. Els familiars dels policies condemnats han envaït la sala amenaçadorament considerant que la sentència no era justa i s'utilitzava els seus familiars com a caps de turc polítics. De l'alta banda s'ha fet palès que aquesta és una sentència que no consideren, tampoc, justa. Familiars, activistes i amics del jove han considerat inacceptable que no s'hagi condemnat com a assassinat la tortura deliberada del jove alexandrí que li va provocar la mort l'estiu del 2010.

Egipto, España y el negocio de las armas según AI

2011-10-19T03:19:00.000-07:00

Amnistia Internacional ha denunciado que la afluencia masiva de armas a zonas en conflicto evidencia los malos controles de exportación. En relación con Egipto denuncia lo siguiente: "Por lo que se refiere a España, en los últimos cinco años nuestro país ha realizado diversas exportaciones de armas de las que hay pruebas que existe un riesgo considerable de que han podido ser utilizadas en graves violaciones de los derechos humanos en Egipto y Libia.

A Egipto se exportaron, entre 2005 y 2010, armas por valor de 2.910.733 € que podrían haber sido utilizadas en la represión de las protestas populares que llevaron al derrocamiento de Mubarak y que han seguido produciéndose tras la caída del antiguo presidente.

En concreto, el informe de Amnistía Internacional cita que España ha realizado exportaciones a Egipto de vehículos blindados (cuyas ventas a Egipto totalizan 1.955.639 €), municiones (609.794 €), distintos tipos de armas ligeras (208.671 €) y armas de ánima lisa de calibre superior a los 20 mm (136.734 €)."

Article: L'etern debat sectari es reobre a l'Egipte post-Mubarak

2011-10-18T16:59:00.000-07:00

Article publicat al Setmanari La Directa num.246:

"Un nou incident ha tornat a marcar el full de ruta a Egipte. 26 morts i centenars de ferits en uns enfrontaments davant la televisió pública a la fi d'una manifestació pels drets dels coptes, els cristians d'Egipte, han convulsionat el país i la opinió pública internacional. L'enfrontament entre manifestants, majoritàriament coptes, i soldats de l'exèrcit egipci del passat 9 d'octubre ha reobert el debat del sisme sectari al país. La paraula més repetida per totes bandes és conspiració. El govern i el patriarcat copte denuncien una mà oculta rere els successos mentre l'exèrcit assenyala a un complot copte i asseguren no haver fet servir munició real. Els manifestants, per la seva banda, afirmen que tot era un pla del Consell de les Forces Armades i aporten el testimoni de metges forenses refutant les paraules dels militars. Alguns van afirmar, en roda de premsa, haver certificat la mort per foc real, (i, “per la seva precisió, obra indubtable de professionals”) de nombrosos manifestants. Denuncien témer que els seus testimonis desapareguin dels arxius, mentre altres manifestants proven de refutar totes les acusacions militars, vessades en una inèdita roda de premsa en que el règim militar va mirar d'acusar de tot el succeït, amb vídeos i fotografies aïllades, als cristians. “Els cotxes que diuen que vam cremar nosaltres jo vaig veure com els cremava un soldat” afirma una assistent a la roda de premsa.

La guerra als mitjans ha marcat també el conflicte. Els estudis de les cadenes de televisió Al-Horra i 25 de gener van ser atacades aquella mateixa nit per l'exèrcit i les seves senyals tallades mentre als canals públics es llançaven consignes contra la comunitat copta. Entre elles es denunciava la mort de militars. Després d'una setmana en que s'ha posat en dubte la veracitat de la informació tant sols s'ha donat a conèixer, sense gaires detalls, la mort d'un soldat: un jove de Kafr elSheikh. La difusió d'unes falses declaracions de Hilary Clinton amenaçant amb una intervenció militar americana per a protegir els coptes va acabar d'escalfar els ànims, provocant la sortida al carrer d'integristes islàmics a la caça del ciutadà copte. Sigui com sigui, la cobertura mediàtica de la televisió pública ha estat fortament criticada i nombroses veus han reclamat la dimissió del ministre Ossama Heikal, qui va qualificar d'herois els periodistes responsables del seguiment. A hores d'ara, però, l'únic canvi s'ha produït a la direcció de la ràdio-tv públiques, amb el nomenament de Tharwet Mekki, amb un passat vinculat a l'NDP de Mubarak.

Els coptes, tot i els intents dels patriarcat de calmar els ànims, van convertir els enterraments dels seus màrtirs en emotives marxes demanant la caiguda del mariscal Tantawy, el líder del Consell Superior de les Forces Armades que governa el país des de la marxa de Mubarak. Les nombroses manifestacions arreu del país cridant a la unitat nacional i denunciat els fets han posat contra les cordes el poder militar. La pressió popular ha forçat, una setmana després dels fets, la publicació d'una històrica llei prohibint la discriminació per raons de “gènere, origen, llengua, religió o creença”. Activistes pels drets humans han valorat positivament la mesura, però posen en dubte les possibilitats reals de dur-la a la pràctica. Molts recorden que normalment els atacs sectaris, contra sufís, xiïtes o bahaistes però sobretot contra a la minoria copta, que representa un 10% de la població, han estat instrumentalitzats políticament. La explosió d'un cotxe bomba en una església cristiana d'Alexandria per cap d'any va demostrar-se, a través del serveis d'intel·ligència britànics, haver estat cuinada des dels departaments del ministeri d'Interior dirigits llavors per Habib el Adly. Com es va demostrar, l'objectiu era desviar l'atenció de la denuncia de tupinada electoral del passat mes de novembre, reforçar la imatge paternalista de Mubarak al país i, utilitzant un grup islamista de Gaza. legitimar el tancament del pas de Rafah.

La mà saudita, una dinastia entronada gràcies a l'ajuda de l'islamisme wahabita i sòcia d'honor occidental per les seves ingents reserves petrolíferes, sol trobar-se rere la difusió de les interpretacions més restrictives dels textos corànics. Més enllà dels populars telepredicadors, les mesquites finançades o les inversions a terra faraònic, a la marxa de Mubarak l'exèrcit va permetre la entrada massiva de salafistes exiliats, que van profanar temples sufís davant la indiferència del poder militar. El mes de maig, 12 persones van morir en enfrontaments sectaris al Caire després que es difongués la falsa detenció en una església copta d'una dona convertida a l'Islam. La falsa informació havia estat sorgit del compte twitter d'un ciutadà saudita que ni tant sols vivia a Egipte. El passat mes de juliol grups salafistes, molts d'ells vinguts directament en autocar des d'Aràbia Saudita, van capitalitzar les manifestacions de la plaça Tahrir reclamant la instauració de l'Estat Islàmic i provocant un tàcit enfrontament amb els joves de la revolució, clarament partidaris d'un estat civil inclusiu.

Amagat rere aquest fort debat, es va obrir el període d'inscripcions per a les eleccions de novembre. A la majoria de demarcacions s'ha detectat una alta presència d'antics membres de l'NDP de Hosni Mubarak entre les sol·licituds. L'esquerra política ha denunciat que en aquest clima convuls és impossible que se celebrin unes eleccions netes. El Partit Comunista i el Partir Democràtic dels Treballadors ja han anunciat el seu boicot al procés electoral.

L'intercanvi egipci de presoners

2011-10-18T16:20:00.000-07:00

Mentre el món sencer ha donat avui la històrica notícia de l'intercanvi de presoners entre Israel i Hamas, i que ha tingut en el govern egipci un dels principals culpables de l'acord, un altre intercanvi de presoners passav força més desapercebut. 81 presoners egipcis en presons israelianes seran intercanviats pels dos espies sionistes Illan Grapel i Ouda Tarabin. Mentre Grapel porta des del 12 de juny en presons egipcies acusat primer d'espionatge i posteriorment per incitació i rebel·lió Tarabin és un beduí del Negueb, amb família i orígens al sinaí egipci, amb una historia curiosa. Porta 11 anys empresonat després que l'acusessin d'espionatge a El Arish i de que un familiar el denunciés després d'haver-li proposat ser informant del Mossad. Segons hauria informat fa uns dies Al Ahram egipci, la majoria dels presoners alliberats per Israel serien delincuents comuns d'origen beduí, tot i que caldria saber rellegir aquesta terminologia referida a beduins i als dos presones israelians capturats a Egipte. Aquest acord forma part dels intents er part d'El Caire i Tel Aviv de calmar la tensió entre tots dos països dels darrers mesos.

Tensión en Egipto ante las próximas elecciones legislativas

2011-10-17T06:52:00.000-07:00

Aticulo publicado en la versión digital del periódico Diagonal:

"El enfrentamiento entre manifestantes coptos y soldados del ejército egipcio el pasado 9 de octubre ha reabierto el debate del sismo sectario en el país. 25 muertos y centenares de heridos en unos enfrentamientos al fin de una manifestación por los derechos de los coptos, los cristianos de Egipto, han convulsionado el país. La palabra más repetida por todas partes es la de conspiración.

El Gobierno anuncia una mano oculta detrás de los sucesos mientras el ejército señala un complot copto y aseguran no haber usado munición real. Los manifestantes, por su parte, afirman que todo era un plan del Consejo de las Fuerzas Armadas y aportan el testimonio de médicos forenses para refutar las palabras de los militares. "Hay muertos por un solo disparo, lo que demuestra que eran profesionales que sabían lo que hacían" aseguraban testigos oculares de los hechos en rueda de prensa.

Vecinos de la zona denuncian el saqueo por parte de soldados de sus casas para establecer centros de francotiradores mientras los estudios de las cadenas de televisión Al-Horra y 25 de Enero fueron atacadas por los militares. Las señales fueron cortadas mientras los canales públicos se lanzaban consignas contra la comunidad copta, instigando al odio sectario. Entre estas se denunciaba la muerte de soldados en los enfrentamientos. Una información polémica que nadie ha querido detallar y que, junto a la falta de funerales militares, ha abierto serias dudas sobre su veracidad.

Tal y como han querido recordar numerosos activistas estos días, los ataques a la minoría copta, que representa un 10% de la población, han sido normalmente instrumentalizados políticamente. La inteligencia británica demostró que la explosión de un coche bomba en una iglesia cristiana de Alejandría en fin de año había sido cocinada desde los departamentos del ministerio de Interior, dirigidos por Habib el Adly.

Como se demostró, el objetivo era desviar la atención ante el posible pucherazo electoral del mes de noviembre, reforzar la legitimidad paternalista de Mubarak en el país y, utilizando un grupo islamista de Gaza, legitimar el cierre del paso de Rafah. La marcha de Mubarak del ejército permitió la entrada masiva de salafistas exiliados, que profanaron templos sufíes ante la indiferencia del poder militar. En mayo, 12 personas murieron en enfrentamientos sectarios en El Cairo después de que se difundiera la falsa detención en una iglesia copta de una mujer convertida al Islam. La falsa información había sido difundida a través de la cuenta de twitter de un salafista saudí que ni siquiera vivía en Egipto.

En medio de este debate que centraba las tertulias televisivas, se abrió el periodo de inscripciones para los listados de las próximas elecciones. En la mayoría de demarcaciones se ha detectado una alta presencia de candidaturas de antiguos miembros del Partido Democrático Nacional de Hosni Mubarak. La izquierda política ha denunciado que en este clima es imposible que se celebren unas elecciones limpias y el Partido Comunista y el Partido Democrático de los Trabajadores ya han anunciado su boicot al proceso electoral"

Egipcis acusen els militars de la mort de manifestants (video)

2011-10-13T16:21:00.000-07:00

Imatge per a la unió

2011-10-12T03:13:00.000-07:00

Una imatge curiosa, si més no. Un salafista, el que occident entendria com un fonamentalista islàmic, sosté una creu en senyal d'unió interreligiosa durant l'enterrament d'un dels màrtirs dels actes de Maspero sota els crits, descrits per qui ha penjat la fotografia, de "cristians i musulmans, una sola mà"

En paral·lel, segueixen els rumors que posen en dubte la mort de soldats en els incidents. L'exèrcit no ha realitzat funerals i afirma que no donarà xifres de les seves baixes "en defensa interna del país". Asseguren que han plorat les morts en silenci i discretament. Unes afirmacions que no ajuden a trencar els dubtes al voltant de la mort real de soldats, com es va assegurar des d'un principi als mitjans oficialistes, en uns incidents que ja han provocat 25 morts. Segons han anunciat fonts militas, avui hi haurà una roda de premsa per escoltar la versió oficial de l'exèrcit sobre el que va succeïr l'altre dia.

Sobre els coptes a egipte

2011-10-10T16:28:00.000-07:00

Mentre cada cop hi ha més dubtes sobre la presència de soldats de l'exèrcit entre les morts dels incidents d'ahir, deixo aquí un emotiu video que mostra la indignació copta contra el mariscal Tantawy druant l'enterrament dels màrtirs de Maspero.

Aprofito per recordar que cal vigilar amb el que alguns escriuen. No només és trist que ens n'enrecordem d'alguns països sols quan hi ha baralles i morts (i a sobre si aquests son cristians, mentre sembla que no ens importi la persecució a xiïtes, bahais o sufis) sinò que a sobre és trist no informar de debò sobre tot plegat.
S'ha d'anar molt amb compte en assenyalar de sectarisme una societat de 80 milions de persones, el que és converteix en una temeritat quan es parla d'atacs als coptes i no es remarca que gairebé sempre s'hi ha demostrat que al darrera hi havia la mà del règim (i d'altres països aliats)..és el que va passar a Alexandria per cap d'any, al Caire per la primavera i el que tot indica que es troba ara altre cop al darrera. Les imatges dels enfrontaments sempre ocupen portades, mentre que quan es descobreix que rera l'entrellat hi han mans obscures s'imposa el silenci. El tall d'emissió al canal 25 de gener i al-horra durant els enfrontaments és molt significatiu, mentre cal tenir clar que l'exèrcit està fent servir vells instruments.

L'exèrcit ataca als coptes i mata una vintena de ciutadans

2011-10-09T13:26:00.000-07:00

L'exèrcit egipci ha atacat una manifestació de coptes, amb presència solidària de musulmans, enfront la televisió pública d'Egipte. L'atac ha provocat al voltant d'una vintena de morts i més de 150 ferits. La protesta havia estat convocada per denunciar la indiferència del règim militar enfront alguns atacs soferts per la comunitat copta al sud d'Egipte. Segons denuncien alguns activistes, els mitjans del règim estan difonent un discurs sectari contra els coptes mentre l'exèrcit ha tallat la emissió dels canals de la oposició al-Horra i el canal 25 de gener. Aquest discurs es pot llegir entre línies en aquesta notícia d'Al Jazeera en anglès....
Seguirem informant sobre aquest incident, sobretot a través de la compta Twitter del bloc....

ACTUALITZACIÓ
10/10/2011 a les 03:07 am

Tot i que encara sembla d'hora per establir un anàlisi complet si que es poden valorar diversos apunts. La manifestació, que va transcòrrer pacíficament fins la seva arribada a la seu de la televisió pública, havia estat convocada per la comunitat copta (amb el suport de musulmans solidaris) en rebuig a la crema d'una esglèsia cristiana a la ciutat d'Edfu, al sud del país. Una zona on els enfrontaments son relativament habituals. Els coptes reclamaven, com ja deiem fa uns dies al compte de twitter, la dimissió del governador d'Assuan. Una reclamació conpartida per part de la comunitat nubia. En els darrers dies els mitjans es van anar omplint de gent a favor o en contra de l'atac, difonent el debat del sectarianisme en els mitjans oficials. Algunes veus ho justificaven assegurant que l'esglèsia no tenia els permisos pertinents, una discussió molt habitual respecte als temples cristians al país (i que de fet son recorrents a totes les minories religioses arreu del planeta).
Amb aquest clima escalfat sembla que un grup de, presumptament veïns, han decidit atacar els cristians llançant-los objectes. Aquesta situació hauria començat a escalfar un ambient que ha esclatat en trobar que l'exèrcit impedia l'accés de la manifestació a l'esplanada enfront la televisió pública, el popular edifici Maspero. L'exèrcit a rebutjat amb força (alguns testimonis asseguren que s'han escoltat trets des d'un bon principi) i això ha fet esclatar uns enfrontaments que a hores d'ara ens deixen prop d'una vintena de morts i més d'un centenar i mig de ferits. El consell militar ha decretat un toc de queda entre les dues i les set de la matinada a la ciutat del Caire. Els mitjans oficialistes han començat a sembrar el discurs sectari amb afirmacions greus contra els coptes mentre l'exèrcit tancava l'emissió de dues cadenes que tractaven en aquells moments els fets (Al-horra i 25 de gener). Grups de matons s'han afegit als soldats en l'atac als cristians, que han decidit ocupar amb companys musulmans la cèntrica plaça Tahrir, on sembla que s'haurien traslladat els enfrontaments. Alguns matons haurien fins i tot atacat els hospitals on es troben els cristians ferits...
També cal destacar que una mobilització força similar, el passat dia 6 d'octubre, ja va acabar amb l'atac de la policia militar sobre els coptes concentrats.

El dur comunicat de Kefaya

2011-10-04T08:44:00.000-07:00

Kefaya, el Moviment pel canvi a Egipte, ha emès un dur comunicat en que denuncia l'acord assolit entre Partits Polítics, als que denuncia com a titelles de cartró, i el cap de l'Estat Major de les Forces Armades, Sami Anan, de la setmana passada. 15 formacions polítiques, d'un espectre polític de més de 50 agruacions, es van reunir amb el representant del poder Militar, assolint acords i en alguns casos signant comunicats d'adhesió a la tasca del Consell Militar. El moviment polític denuncia l'acord com una traició de la classe política a la lluita popular contra el règim de Mubarak i emplaça els egipcis a sortir al carrer el proper 12 de desembre. La data no és a l'atzar ja que representa el 7è anniversari de la primera marxa del moviment, un ja llunya any 2004. Kefaya va ser una formació política d'oposició pionera a l'Egipte modern, sorgida de la confluència de lluites al voltant de la segona intifada a Palestina i, sobretot, dels moviments de resistència a la invasió americana de l'Iraq. Kefaya (que significa Prou en àrab) és, doncs, un element polític indispensable per analitzar les causes de la revolució egípcia ja que va ser l'embrió polític d'oposició popular al regnat de Mubarak.

El complicat trencaclosques polític a Egipte

2011-10-02T15:36:00.001-07:00

A dos mesos de l'inici de les primeres votacions en l'etapa Post-Mubarak, el tauler de l'escac polític encara no sembla gens clar. Un gran ventall de formacions polítiques, variades i diverses han aparegut en joc. En aquest sentit és molt recomenable la lectura dels articles d'Objetivo Oriente Medio al respecte, tant la primera com la segona part. Una gran diversitat de partits la majoria dels quals desapereixeran del panorama en les properes setmanes o veuran el seu rol reforçat segons les estratègies pròpies i alienes.
El més destacable és però el joc que s'està generant al voltant de l'anomenada Coalició democràtica, pretesament formada per unes 34 formacions polítiques entre les que es trobarien algunes de les més històriques i influents. Partits bàsicament de tecnòcrates , islamistes i seculars, força allunyats de l'espiral dels carrers però que podrien trobar-se entre els més beneficiats d'aquest nou cicle obert al país. El partit dels Germans Musulmans (Llibertat i Justicia), els neoliberals del Ghad i els també liberals històrics del wafd son algunes de les formacions que estarien en una coalició que en els darrers dies no para de donar missatges contradictoris. Si fa uns dies amenaçaven de no participar en les properes eleccions (el que va forçar una negociació amb el poder militar i la seva reacció), avui mateix han sortit al pas dient, per un costat que no es presentaran conjuntament, de l'altra que ho farien en dues llistes mentre alguns mantenien que seria amb una sola llista. Els Germans Musulmans, que estan començant a palpar un esgotament en les seves bases pel que denuncien un excès de tacticisme, han assegurat a través del seu líder Mohammed Badie que no es plantegen fer cap bloc electoral islàmic per a que no ser boicotejats per les demés formacions.

La nova llei electoral, com hem comentat, va provocar força recel entre les formacions polítiques. La unió total en el rebuig a l'article 5è, que impedia la participació com a independents a membres de formacions polítiquea, va forçar la reacció del Consell Superior de les Forces Armades, que va anular el citat article. La decisió es va saber durant una trobada entre el vicepresident, el cap de l'Estat Major de les Forces Armades, Sami Anan amb 15 formacions polítiques d'un total de 50 van participar de la trobada. Durant la reunió es van assolir altres acords, com limitar els judicis militars a civils a casos de crims, endurir les penes per delictes electorals i la elaboració de l'anomenada llei de traició, per negar els drets polítics als antics membres del Partit Democràtic Nacional de Mubarak. Aquesta decisió ha provocat la amenaça d'11 formacions polítiques, les quals han amenaçat d'atacar les seus oficials i els governorats si aquesta llei tira endavant. A la sortida de la reunió, i marcat per forta polèmica, els representants dels partits van ser requerits a firmar un document de suport a la tasca del Consell Militar. Mentre alguns van accedir a firmar (és el cas dels liberals del wafd i dels representants polítics de la germandat musulmana) d'altres van indignar-se per la proposta.

Un nou divendres de rabia

2011-09-30T02:00:00.000-07:00

Noves manifestacions massives s'esperen per avui arreu d'Egipte per "recuperar ka revolució" i tornar a llançar al vent les demandes que van provocar l'aixecament del passat 25 de gener. La fi del govern militar i de la llei d'emergència son probablement les més importants, entre d'altres relacionades amb la millora de la justícia social al país. En clau d'actualitat, les denuncies s'encaren vers la nova llei electoral promoguda en els darrers dies pel Consell Superior de les Forces Armades del mariscal Tantawy. La crida, a la qual s'hi han unit la gran majoria de forces revolucionaries i els grups liberals, tampoc serà secundada aquest cop pel partit dels Germans Musulmans, Llibertat i Justícia, que semblen seguir fent estratègia. El seu líder, Mohamed Baltagy ha dit que dóna una nova oportunitat al règim militar, però amenaça que si no s'escolten les seves demandes el proper 7 d'octubre hi haurà una revolució.

Aquesta manifestació arriba encara amb la ressaca de la nova intervenció policial a la seu del canal en directe d'Al JAzeera a Egipte. La segona intervenció en un mes contra un canal que, segons sembla, va iniciar les seves emssions just després de la caiguda de Mubarak amb algunes irregularitats en les llicències que ja haurien estat resoltes. La acció sembla més un acte de venjança de membres del cos policial que no pas una acció orquestrada políticament, però tot podria entendre's en clau de la lluita interna per la influència del país i en la que la cadena informativa juga un paper clau en representació de l'emirat de Qatar.

Un polèmic video danya la imatge de l'exèrcit

2011-09-28T20:20:00.000-07:00

La publicació d'aquest video ha sacsejat la xarxa d'internet a Egipte. Mostra clarament la connivència d'exèrcit i policia en la repressió l'execució de tortura sobre els propis egipcis. Una imatge que danya fortament la ja de per si discutida imatge de l'exèrcit en un moment clau del procés polític en que viu Egipte ara mateix. Si algú pensa que els canvis poden ser ràpids en el nou Egipte, les imatges parlen per si soles...

Eleccions, protestes, renacionalitzacions i premis nobels...

2011-09-27T08:14:00.000-07:00

Segons informa l'Agència de Notícies MENA, fonts militars han assegurat que les properes eleccions parlamentàries tindran lloc el proper 28 de novembre. Aquesta serà la data de l'inici del procés de votació per a la camara baixa, Magles el Shaab, que es realitzarà en 3 fases encara per aclarir. El 28 de gener es faria la votació per a la càmara alta, Magles el Shoura. Tot i que la notícia no ha estat confirmada, ha corregut rapidament com la pólvora i s'espera que més informació serà llançada a la llum en breu.
Paral·lelament, les protestes laborals no cessen a Egipte. Tot i que els professors han decidit reduir la intensitat de la seva protesta, donant lloc a un atípic inici de curs amb 3 jornades per setmana, la seva lluita segueix en peu. En els darrers 4 dies s'han produit protestes laborals davant el Consell de Ministres. Els treballadors de la Autoritat del Transport Públic del Caire han decidit suspendre la seva vaga després del compromís del ministre de Treball i Immigració, Ahmed Hassan El-Borai, de respondre a les seves demandes.
Avui també han començat les accions del Govern per a fer efectiva la renacionalització de l'empresa Omar Efendi (una espècie de Corte Inglés a la egípcia). S'han estat fent inventaris, i reorganitzant les nombroses branques de l'empresa, que fins fa res era propietat d'un inversor saudí. Els treballadors van fer fa dos dies una assemblea general per evaluar el "moment històric" de la presa de poder de l'empresa. L'empresa va tornar a mans estatals després que el passat 10 de maig la Cort Administrativa anulés els acords de venta del 90% de l'empresa (llavors nacional) a l'empresa de capital saudí Anwal.
També s'ha conegut la candidatura de Wael Ghonem al Premi Nobel de la Pau. Tot i que amb menys impacte en els mitjans occidentals, també son candidats al mateix Premi Nobel de la Pau el grup de joves del 6 d'abril conjuntament amb la jove activista Israa Abdel Fattah. També ha estat nominada la blogger tunesina Lina Ben Mheni. Pel que fa a Ghonem, màxim responsable de Google al món àrab, va saltar a la palestra mediàtica en convertir-se en una de les cares públiques de la revolta egipcia quan va ser detingut (i posteriorment alliberat a causa de la pressió americana) per la seva presumpta implicació en la convocatòria cibernètica del 25 de gener. Tot i que quan Ghoneim es va adreçar als manifestants de la plaça Tahrir, aquests li van deixar ben clar que no volien cap mena de lideratge ni messíes, la seva ha estat una figura que s'ha vinculat a la revolució del 25 de gener i per aquest motiu ha estat nomenat al proper Nobel.

El darrer informe forense confirma l'abús policial en la mort de Khaled Said

2011-09-26T09:32:00.000-07:00

El cas del jove alexandrí Khaled Saïd, presumptament mort sota tortura policial l'estiu del 2010, ha escrit una nova pàgina després de la publicació de l'informe forense escrit per la Comissió Tripartita. L'informe, el 5è d'una sèrie de controvertides versions pericials, ha estat publicat pel diari Shorouk. Aquest confirmatia que el jove va ser víctima d'una brutal pallissa que hauria provocat, primer, la seva inconsciència. La mort s'hauria produit quan un cop inconscient algú, presumptament els mateixos policies, haurien introduit una peça de haixix a la seva boca. Això li hauria impedit la respiració regular i seria la causa final de la seva mort. Curiosament la policia acusava el jove de tractar amb drogues i que aquest hauria mort en mirar d'eliminar el haixix empassant-se'n, ell mateix, una peça. Alguns dels anteriors 4 informes, desestimats judicialment per la irregularitat del seu procediment i sobretot per la pressió popular, avalavan aquesta tesi policial.
La mort de Khaled Said, conegut com a Màrtir de la Llei d'Emergència, va provocar una marea d'indignació popular inèdita a Egipte que, amb el pas dels mesos, va cristalitzar en l'aixecament popular del passat 25 de gener. La sentència final del seu judici, que s'espera per a les properes setmanes, és llargament esperada i es preveu que marqui una nova fita en el nou país.

La dramàtica situació de la sanitat pública a Egipte

2011-09-26T01:39:00.000-07:00

Videonotíca d'Al Jazeera en anglès sobre la dramàtica situació de la sanitat pública egípcia. Els doctors porten setmanes en protesta per la millora de les condicions de servei i de treball:

Treballadors del transport públic cairota denuncien la corrupció de la direcció

2011-09-21T03:16:00.000-07:00

Mentre continuen les protestes laborals generalitzades arreu del país, els treballadors dels transport públic del Caire han entrat en vaga generalitzada. Segons les fonts, ja es parla d'entre 10 i 20 garatges aturats sobre els 22 totals. Alguns ja portaven uns 4 dies aturats. La vaga va estar a punt de ser descnvocada després que s'arribés a un acord de mínims en que l'Autoritat es comprometia a un augment del 200% en els incentius, però la mateixa nit el president de l'Autoritat del Transport Públic va cualificar els conductors de Baltageya ("matons"), el que ha provocat la indignació total entre els treballadors que han decidit seguir endavant amb la vaga. A més, un grup de treballadors ha denunciat que, mentre la direcció és nega a escoltar les demandes d'augment salarial fetes pels treballadors, aquesta ha lliurat un milió de lliures egipcies al departament de policia encarregat del sector. Els treballadors asseguren que aquests diners formen part del suborn i la corrupció instaurades al país i que els suborns busquen assegurar la repressió policial contra les mobilitzacions laborals al transport públic. Les demandes salarials reclamen assolir, entre fixos i incentius, una xifra propera a les 1200 lliures mensuals (uns 147€), el que és condierat per molts analistes com el salari mínim interprofessional. desitjable. Aquest és un sector força combatiu i que va tenir el seu pes específic en els darrers anys i especialment significatiu en formar un sindicat lliure durant els dies de l'aixecament popular contra Mubarak del passat mes de febrer.
Paralelament avui s'ha produit una decisió històrica. El Consell d'Estat ha decidit revocar la privatització de 3 empreses durant l'època Mubarak. El tribunal ha dictaminat que es van produir irregularitats en la privatització de la companyia tèxtil Shebin El-Kom, de la companyia Tanta pel lli i l'empresa de calderes de vapor i ha dictaminat el seu retorn al sector públic. Les empreses, segons el dictamen, havien estat privatitzades fraudulentament, venudes per sota del seu preu real a inversors estrangers amb vinculacions ministerials que des de llavors no han parat de desmuntar i revendre els actius de l'empresa, segons van denunciar els treballadors. La notícia ha arribat entre les mostres de plena satisfacció dels treballadors que esperaven la notícia a les portes del tribunal. Una sentència que pot sentar precedent en el nou Egipte...

ACTUALITZACIÓ:
Un alt càrrec militar acaba d'anunciar que la situació d'Estat d'Emergència, vigent al país des de l'arribada al poder de Hosny Mubarak fa més de 30 anys, no serà revocada al país abans del juny del 2012. El coronel Adel al-Mursi, president de la Justícia Militar, ho ha declarat públicament a la premsa tot fent servir l'aritmètica jurídica per tal de justificar la decisió.
Ahir parlavem de la dimissió del Secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats, Mohamed Abd el Fattah. Avui el Consell de Ministres ha decidit no acceptar aquesta dimissió i ha convocat una reunió per tractar el seu cas. El dimissionari havia ofert el seu càrrec en trobar-se incapacitat a respondre les demandes dels arqueòlegs i membres del ministeri.
Per cert que el Mariscal Tantawy, màxim responsable del Consell Superior de les Forces Armades, i per tant màxima figura del país, declararà el proper dissabte en el judici a Mubarak i el seu ministre de l'Interior Habib el Adly. Mentrestant, centenars de ciutadans han tornat a tallar la carretera que uneix Suez i Ismailiya clamant venjança contra la policia per la mort d'un veí. Segons asseguren les forces de seguretat el van asessinar, mentre que la policia nega que es produís cap negligència i asseguren que l'home va tenir un accident quan provava de segrestar una nena.

La tercera onada de la revolució egípcia

2011-09-20T05:55:00.000-07:00

Un mar de vagues i protestes han omplert Egipte, constituint el que alguns ja anomenen la tercera onada de la revolució. Si el 25 de gener va marcar la primera fita i durant la primavera es va fer la segona reclamant el compliment efectiu de totes les demandes, alguns ja han anomenat aquesta onada de protestes post-ramadàn com la tercera onada revolucionaria a Egipte.

Una de les principals reclamacions és la fi dels judicis militars a població civil, que han portat a la banqueta més de 12 mil civils enfront d'un tribunal castrense des de la caiguda de Mubarak. De fet hi ha hagut més judicis d'aquest tipus en els darrers 8 mesos que en els darrers 20 anys. El paper omnipresent dels militars, especialment pel que fa a Drets Humans, es troba a debat. Sobretot després de la dimissió del candidat a ministre de comunicacions Hazem Abd el-Aazeem, qui ha assegurat que el govern li volia controlar les intervencions en públic per les seves controvertides opinions sobre la direcció militar del país o el polèmic cas sobre el dret a vot dels egipcis a l'estranger.
Però el Consell Superior de les Forces Armades no defalleix. En un clima enrarit, el règim militar va aprofitar la invasió de la embaixada israeliana (i la saudita, que ha passat més desaparecebuda) d'ara fa una setmana per a justificar el recent reforçament de la llei d'emergència. Una decisió que ha portat la polèmica. Alguns fins i tot acusen el règim militar de provocar l'atac (es parla de l'estranya manca de policia i de que les portes de l'embaixada estaven estranyament obertes). Sigui com sigui la renovació d'aquesta llei ha portat els egipcis altre cop al carrer. Si bé les protestes del passat divendres no van ser tot lo concorregudes que s'esperaven, ahir es van fer manifestacions multitudinàries arreu del país i especialment al Caire en contra de la Llei d'Emergència. Essam Sharaf, Primer ministre, ha defensat la decisió dels militars, assegurant que defén la revolució dels qui se'n volen aprofitar i dels intrusos.
Però la lluita laboral continua. Milers de treballadors estan avui en protesta oberta, la majoria reclamant millores salarials, però com recorda l'activista i blogger Hossam el Hamalawy, "estan lluitant contra la corrupció i convertint la lluita econòmica en una lluita política". Els sectors afectats son molt variats,: des de fàbriques farmacèutiques fins al sector tèxtil o hospitals. De fet les protestes entre els treballadors del ministeri d'antiguitats han forçat la recent dimissió del Secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats, Mohamed Ab el Fatah. També els estudiants i treballadors lliures de la Universitat Americana del Caire, que portaven una setmana acampats al campus universitari, han aconseguit que la direcció escolti les seves demandes.
De totes formes els sectors que més impacte estan tenint en aquests darrers dies son l'educació i la sanitat pública. Si la setmana passada les protestes esclataven entre els estudiants i professors universitaris, que reclamaven principalment la dissolució dels deganats i unes eleccions lliures per a escollir les noves direccions, aquesta setmana ha esclatat en el sistema educatiu primari i secundari. Una vaga secundada per milers de professors (es parla d'un seguiment aproximat del 60%, amb un seguiment de gairebé el 100% en alguns governorats) i que ha afectat la majoria dels centres escolars, endarrerint l'inici del curs. Reclamen l'augment del salari mínim i la dimissió del ministre Ahmed Gamal El-Din Moussa. La corrupció del model públic d'Educació porta a professors malpagats, i gairebé sempre pluriempleats, a forçar els pares dels estudiants a pagar per prendre lliçons privades. Unes lliçons privades que tothom sap que en realitat son innecessàries, però "imprescindibles" per a fer que els nanos passin de curs. En els darrers dies no paren de sortir casos alarmants sobre la poca atenció que rep el sistema educatiu públic a Egipte. Les protestes, però, no han estat exemptes d'incidents. Alguns governadors van amenaçar a professors amb l'arrest i la intimadicó és a l'ordre del dia.
Els doctors, per la seva banda, porten més d'una setmana en vaga, reclamant la millora del sistema sanitari i de la inversió, que volen que passi del 3,5% del pressupost actual al 15%.

Estudiants i treballadors egipcis, units

2011-09-14T04:57:00.000-07:00

Segueixen les protestes estudiantils i laborals arreu d'Egipte....
Mentrestant, continuen les crides a una vaga general pel proper 17 de setembre...

Butlletí 13/09/2011

2011-09-12T16:17:00.000-07:00

La resposta a les modificacions de la Llei d'emergència feta recentment pel Consell Superior de les Forces Armades no s'ha fet esperar. Protestes han esclatat arreu del país i especialment a la seva capital, El Caire. Es denuncia que les modificacions amplien les potestats d'actuació i donen nous poders al règim militar. Ja s'estan fent crides a que el proper divendres les protestes tinguin el segell específic de fer caure la Llei d'Emergència que governa el país des de fa més de 30 anys.

En paral·lel tant sols destacar la visita del primer ministre turc, Recepp Tayipp Erdogan a Egipte, en la primera parada del tour que el mandatari està fent pels països protagonistes de la Primavera Àrab. Una parada amb molta importancia i que inclourà un discurs davant la Lliga Àrab, de la que no forma part. Molts analistes han destacat els darrers moviments de Turquia per tal de d'augmentar el seu rol en el nou mapa polític del Pròxim Orient. Uns moviments que van començar amb el bloqueig diplomàtic a l'Estat d'Israel i que li han fet guanyar enormes simpaties en el món àrab. Una mostra d'això s'ha pogut veure en una rebuda poc habitual a l'aeroport d'El Caire. Segons els mitjans egipcis es negociaran 11 punts estratègics entre els dos països. Ara sembla que vol evaluar posicions amb un pes polític potent a la regió com és Egipte tot posant sobre la taula noves estratègies sobre Gaza. Un pols oportunista i desigual mentre El Caire sembli més centrat en solucionar conflictes interns que en dirigir la regió i que posa sobre la taula un "nou agent" en el trencaclosques. Un agent que s'afegeix als Qatar o Arabia Saudí, qui ja fa mesos que juguen les seves cartes a la vora del Nil. Cartes interconnectades, això si...

Universitats en lluita i treballadors per la renacionalització marquen l'11-s egipci

2011-09-12T01:27:00.000-07:00

Si bé el assat dissabte es desconvocava la vaga dels treballadors de Mahala en arribar-se a un acord, aquest no ha estat un cap de setmana làcid en quan a mobilitzacions a Egipte. Encara amb la ressaca sobre la invasió a l'embaixada israeliana, les universitats i els treballadors de les empreses privatitzades van sortir al carrer. Vora 600 professors universitaris, recolzats pel moviment estudiantil, van protestar ahir enfront del Consell de Ministres reclamant la destitució de rectors i degans vinculats al PDN de Mubarak i exigint el nomenament de nous líders sota eleccions lliures. També hi va haver protestes en el sector universitari rivat. Treballadors i estudiants de la Universitat Americana del Caire també van manifestar-se ahir, uns reclamant millores salarials, els altres la reducció de les seves quotes.

Centenars de treballadors es van manifestar, en paral·lel, enfront del Consell d'Estat, on es va realitzar la quarta sessió del judici sobre la presumtament fraudulenta privatització de 5 empreses. El procés implica els dos ex-cas de consell de ministres: Atef Ebeid i Ahmed Nazif. Els treballadors van llançar proclames en contra dels inversionistes i a favor de la renacionalització de les empreses privatitzades en l'era Mubarak. La sentència es va ajornar en tots els casos.
També ha informat el Consell Superior de les Forces Armades la seva intenció de modificar alguns punts de la Llei d'Emergència i aplicar-la tant sols en casos de "gamberrisme, vandalisme i la difusió de falses notícies". Asseguren que la Llei d'emergència serà, però, vigent fins que se superi el procés de transició en que es troba avui immers el país. Encara s'espera la resposta dels grups revolucionaris, dels advocats i dels col·lectius de defensa dels drets humans.

L'atac a l'embaixada israeliana a El Caire

2011-09-10T03:09:00.000-07:00

L'atac a la embaixada israeliana al Caire i els posteriors enfrontaments amb la policia pels carrers de Giza ha marcat els fets del 9 de setembre, la primera marxa massiva en defensa de la revolució després del Ramadà. Un grup de joves, tal i com recull el video d'a sota, va accedir a un pis de l'embaixada (formalment tant sols eren unes oficines) i van saquejar el seu contingut, la majoria de molt poc valor informatiu. Aquest atac va ser durament respost per les forces de seguretat utilitzant gas lacrimògen i bales, generant durs enfrontaments pels carrers de Giza . Uns enfrontaments que, segons el ministeri de salut han deixat uns mil ferits i uns 3 morts. Els fets han suposat una bomba informativa a la zona i han iniciat un evident espiral diplomàtic de conseqüències encara dificils de calcular entre Tel Aviv i el Caire. L'embaixador sionista hauria estat evacuat amb un avió militar enviat des de Tel Aviv, mentre Israel hauria estat evacuant a tots els israelians en terra egipci a causa de l'incident. Sigui com sigui, avui s'ha iniciat el judici per la exportació de gas a Israel. Alguns han posat en dubte la simple coincidència dels dos fets...

Molts, des de dins i des de fora del nucli revolucionari, han criticat l'atac. Fins i tot ha obert un estúpid debat classista entre les classes adinerades del país, molts dels quals asseguren que els joves que ho han fet no son qui van fer la revolució ja que son de classes populars. Molts han arribat a destacar que aquests joves no porten I-Phones, com si aquest fos l'element que hagués permés vèncer en la revolució, un comentari que obvia i analitza banalment els fets ocorreguts des del passat 25 de gener. Alguns parlen de conspiraonia i de pla ordit per atacar de nou els revoucionaris. Sigui com sigui sembla que molts dels que hi van participar si formaven part dels grups ultres, dels seguidors dels grans equips de futbol del país, els quals es troben indignats després de l'agressió policial del passat dijous als seguidors del Ahly, primer equip del país. Dos fets que estan força lligats i que caldria analitzar plegats per entendre el clima que es respirava ahir als carrers de la capital egipcia.

En paral·lel a això, la jornada es va destacar perquè milers de persones, amb el boicot anunciat dels grups islamistes, van sortir a les principals ciutats del país en defensa dels principis revolucionaris dels 25 de gener. També cal destacar que finalment avui no començarà la vaga dels 22000 treballadors de Gazel Mahala, una de les indústries tèxtils més grans del món, després que el govern militar arribés a un acord amb els treballadors pel que fa als incentius i les dietes, que s'han vist incrementades notablement després de l'acord

Egipte torna a sortir al carrer per defensar la revolució

2011-09-07T17:42:00.000-07:00

Demà torna a ser un dia important per a la revolució egípcia. Després de la parada practicament generalitzada del mes de ramadà, aquest divendres serà el primer en convocar una marxa massiva pels carrers del país. De fet es recupera l'estil de les marxes del 28 de gener passat, l'anomenat divendres la ira, en que els manifestants es van concentrar a diverses mesquites per a fer marxes pacífiques cap al Tahrir. Aquest cop tornarà a ser igual i aquí hi ha un mapa amb alguns dels principals punts de trobada. Almenys 48 formacions polítiques s'han afegit a la convocatòria i tant sols cal destacar l'abscència, una vegada més, dels grups islamistes els quals es tornen a alinear amb el poder militar i consideren inútils aquestes marxes.
Aqui podeu trobar un llistat en anglès amb les principals reclamacions, la majoria de les quals ja fa temps que s'escolten sense tenir una ferma resposta.

Enfrontaments entre ultres i policia escalfen l'ambient a Egipte

2011-09-07T01:54:00.000-07:00

La tensió ha escalat a Egipte en els dies previs a la marxa prevista pel proper divendres dia 9 de setembre a causa dels durs enfrontaments que van protagonitzar ahir a la nit els seguidors d'El Ahly i membres de la Policia a El Caire. Els enfrontaments s'haurien produit durant un partit de copa a l'estadi d'El Caire quan els ultres del primer equip del país van començar a fer càntics contra l'ex-president Mubarak i, especialment, contra el seu ministre d'Interior Habib el Adly, la quarta sessió del judici del qual s'està realitzant aquest matí. Els càntics, que de fet no eren nous i que han estat força habituals als camps de futbol, no haurien sentat bé a les forces de seguretat, que van tallar l'electricitat del camp abans d'iniciar una ràtzia contra els ultres ahlawys. El resultat: batalla campal a l'estadi que es va traslladar als carrers d'El Caire. 130 ferits, alguns en estat greu i 67 dels quals policies i 21 cotxes destrossats, dels quals la meitat eren policials, a part de nombrosos detinguts entre els que es trobaven alguns destacats líders dels grups ultres. Els Ultres d'El Ahly han declarat una guerra oberta al règim policial i sembla que poden trobar uns aliats en els aficionats del seu màxim rival, el Zamalek.

Uns durs enfrontaments que es produeixen a menys de 48 hores d'una nova convocatòria multitudinària a la plaça Tahrir. La primera després de la fi del ramadà i a la que els grups islàmics ja han avisat que pensen boicotejar. Els Germans Musulmans, que han obert una crisi interna amb la seva joventut en cridar al boicot a la marxa de divendres i qualificar-la "d'innecesària", s'han reunit amb el Consell Militar marcant una clara estratègia de cara al futur immediat del país.
El clima està escalfat al país després de la impresionant onada de vagues i lluites obreres que han inundat Egipte en els darrers dies. Treballadors del metro del Caire, imams, pescadors de Dakhleya, la companyia elèctrica, del sector automobilístic (Mercedes)... La més gran companyia de tèxtil del món, a Mahala, ha anunciat una vaga a partir de dissabte, mentre els repartidors de correus estan portant de cul el règim militar. Una onada de protestes laborals que no para i que s'ha trobat amb d'altres reivindicacions, com per exemple la dels nubis a Asuàn. Un grup de nubis irats va protestar davant la visita del Primer Ministre, Essam Sharaf, a Asuán atacant la seu del governorat, reclamant la destitució del governador i reclamant el retorn de les seves terres expropiades durant la construcció de la gran presa i el llac Nasser.
En aquests moments, però, està tenint lloc a l'Acadèmia de Policia del Caire la quarta sessió del judici a l'ex-dictador Hosny Mubarak, que s'ha presentat en camilla i sense els seus fills. Egipte ha decidit, finalment, acceptar l'equip d'advocats kuwaitians per a la defensa del raïs, mentre l'acusació es planteja reclamar un canvi de jutge.

No als judicis militars a Egipte

2011-09-06T06:31:00.001-07:00

El màxim repsonsable de les tupinades electorals de Mubarak segueix al càrrec

2011-08-26T10:10:00.000-07:00

El general de la policia Mohamed Refaat Qomsan, que va liderar l'adulteració de resultats durant l'època Mubarak entre d'altres papers centrals en l'aparell repressiu de l'anterior règim, segueix sent el maxim responsable avui en dia de la supervisió electoral. Ara, però, assegura que els morts no votaran mentre es manifesta un defensor del procés revolucionari...

Butlletí 26/08/2011

2011-08-26T09:38:00.000-07:00

Mentre el conflicte diplomàtic entre Egipte i Israel sembla voler tancar-se per oblit als despatxos, milers de ciutadans han sortit avui al carrer reclamant la expulsió de l'embaixador israelià al Caire i la fi de l'exportació de gas natural a l'entitat sionista. Almenys 6 províncies han registrat manifestacions en el dia d'avui sota aquests lemes, tot i que la formació política dels Germans Musulmans, Llibertat i Justícia, rebutjava participar-hi adduint que "hi ha altres formes de protesta". Segons asseguraven avui alguns mitjans israelians, Egipte ha rebutjat tornar a penjar l'ensenya sionista als edificis consulars israelians al Caire i Alexandria, degut a la oposició d'una població que, segons citen les fonts, "no ho acceptaria". Wikileaks, per la seva banda, ha fet públic un nou cable en que assegura que l'ara minsitre d'exteriors israelià, Avigdor Lieberman, va oferir a Egipte annexionar-se una part de Gaza per tal de solucionar així el conflicte amb la franja. La oferta, rebutjada per Egipte, hauria estat presentada l'any 2006 amb coneixement americà.
Deixant de banda aquest conflicte, continuen les protestes per l'anulació del judici militar al blogger Michael Nabil. Una sentència, per difamació a l'exèrcit, que l'ha condemnat a 3 anys de presó. El jove cristià ha començat una vaga de fam per denunciar la seva situació i els maltractes que està patint a la preso, suposadament vinculats també al seu obert suport a l'estat d'Israel (causa que. de fet, ha motivat un fort debat dintre dels cercles activistes egipcis). La lluita contra els judicis militars segueix a Egipte, doncs.
Paral·lelament, la ONG Iniciativa Egipcia pels Drets Personals ha fet un explosiu reportatge en el que denuncia els maltractaments que van patir milers de presoners en els primers dies de la revolució de gener. Uns maltractes que van portar a la mort a prop d'un centenar de reclusos. El video el podeu trobar subtitulat en anglès a continuació:

Video: combatent els judicis militars

2011-08-24T22:50:00.000-07:00

L'home bandera arrenca l'ensenya sionista de l'embaixada al Caire

2011-08-22T03:14:00.000-07:00

Mentre l'espiral diplomàtic entre Egipte i Israel sembla encara irresolt (les darreres notícies parlaven de que Egipte podria haver, finalment, demanat el retorn del seu embaixador) i les notícies s'acaparen al voltant de la ocupació rebel líbia de Trípoli, amb milers de mostres de solidaritat arreu del món àrab, Egipte ha trobat un nou heroi a qui retre culte. "Qui necesita Spiderman quan es té Flagman?" diuen els activistes a la xarxa. Ahmed ElShahat, qui ja té pàgina de suport a Facebook, és un jove de 23 anys natural de Sharkia que la matinada d'ahir va enfilar-se les 14 plantes de l'edifici que alberga la embaixada israeliana a El Caire i en va despenjar la bandera sionista davant la exaltació dels manifestants allí presents. Segons sembla el jove va rebre a mig camí l'aprovació d'un soldat que feia guàrdia i va ser rescatat per un grup de veïns que li van permetre fer el camí de tornada en ascensor. A Alexandria també han tret la bandera Israeliana, que ha estat reemplaçada per la Palestina, mentre hi ha hagut manifestacions reclamant el trencament de les relacions diplomàtiques a poblacions com Fayoum, Beheira, Ismailia, Suez, Mansoura o Luxor. Alguns manifestants han arribat fins i tot a la fortificada residència de l'embaixador israelià al barri cairota de Maadi, tot i que hi ha informacions que diuen que aquest es troba fóra del país.

Reaccions diplomàtiques del conflicte amb Israel (ACTUALITZAT)

2011-08-20T04:46:00.000-07:00

Milers d'egipcis s'han concentrat enfront de la embaixada israeliana al Caire demanant la retirada del cos diplomàtic i de la bandera de l'entitat sionista. Pressionats pels aconteixements el govern egipci va fer públic que retirava el seu ambaixador a Tel Aviv mentre reclamava una investigació que esclarís la situació. També instava l'exèrcit a respondre qualsevol atac contra les seves forces. La notícia, que evidentment ha provocat un fort estupor a un Israel que considera imprescindible la seva estabilitat amb Egipte, sembla que no ha acabat de ser confirmada i es rumorejava que podria haver estat filtrada abans d'hora.

Actualització. 20/08/2011 a les 16:19- Un cop sembla confirmada l'amenaça egípcia del retorn del seu embaixador a Tel Aviv, Israel ha fet públiques les seves disculpes per l'incident i assegura que ho investigarà. Un moviment polític que pretén calmar la tensa situació viscuda en les darreres hores i que caldrà veure quina resposta troba en el nou Egipte. De moment les reaccions no han parat de succeïr-se. Creixen les veus, tant al Caire com a Tel Aviv, que apunten a que tot ha estat una estratègia de l'executiu sionista per desviar l'atenció mediàtica internacional dels indignats israelians. Per la seva banda, el grup de joves del 6 d'abril, un dels principals grups d'oposició a Mubarak, ha reclamat l'expulsió del embaixadors americà i israelià d'Egipte mentre formacions tan dispars com els Germans Musulmans o l'esglèsia copta han demanat la revisió dels acords de pau de Camp David.

Nova Actualització. 20/08/2011 a les 17:33 hores.
Segons informacions de darrera hora, Egipte, en una nova volta de fulla en el conflicte diplomàtic en que s'ha vist sotmès el Pròxim orient en els darrers dies, acaba de fer públic un nou comunicat en que es fa enerera en la decisió de retirar el seu embaixador de Tel Aviv. La decisió segurament està vinculada als darrers moviments diplomàtics de l'entitat sionista, qui va demanar perdó per la mort dels almenys 5 soldats egipcis. En un mar de comunicats i contra-comunicats en les darreres 12 hores emesos pel Consell de Ministres Egipci i que han posat en estat d'alerta la regió i el món sencer, el govern egipci ha retirat i tornat a posar el seu cos diplomàtic a Israel en diverses ocasions en un moviment polític completament dubitatiu segurament marcat per la indefinició d'un país que camina entra la contra-revolució, liderada pels interessos saudites i americans, i el poder popular, defensora de l'enduriment de relacions amb la veïna Israel.
Veurem que segueix succeint en aquest espiral esquizofrènic d'aconteixements...

Confusió a la frontera egípcia (ACTUALITZAT)

2011-08-19T05:03:00.000-07:00

Després del incidents que ja vam comentar ahir a la frontera que separa Egipte i l'estat d'Israel, nous aconteixements han tornat a donar una imatge de confusió i caos al nord de la península del Sinaí. La tensió sembla palpable a la zona. Egipte ha declarat l'estat d'emergència a la zona per investigar els fets mentre el diari Haaretz israelià ha anunciat que els fets dels darrers dies posen en perill la pau amb Egipte. El mateix diari ha publicat que soldats fronterers egipcis haurien estat ferits en una explosió mentre momentàneament d'altres informacions apuntaven a un orígen israelià de l'atac. Altres informacions, han apuntat a un atac suïcida a diversos destacaments a la zona aquest matí de divendres. En un principi s'ha parlat de soldats morts, però després s'ha desmentit extraoficialment aquesta informació i s'ha parlat fins i tot de la possibilitat de que fos un atac israelià. De fet el que sembla confirmat és que almenys 3 soldats egipcis haurien mort en un atac de les tropes sionistes, que tot i no trencar l'escalada de tensió han assegurat que havia estat fruit d'un error. En les darreres hores es parlava d'un quart oficial de policia mort per foc israelià. S'ha parlat també de fins a 7 emboscades provocades per grups armats que, posteriorment han estat reivindicades pel grup Tawheed wa Jihaad, presumpta cèdula d'orientació Al Qaediana.
Estats Units ja ha cridat a l'ordre al mariscal Tantawy per tal de que prengui control de la situació. Hi ha rumors que parlen d'una proposta israeliana que passaria per que l'entitat sionista prengués el control temporal de part del terreny del Sinaí egipci (uns 7 km, fins a la població de Taba). Una proposta que, evidentment, el consell militar egipci no pot acceptar ja que feriria greument la seva reputació interna. De fet ja s'han produit manifestacions enfront la embaixada israeliana al Caire demanant la expulsió dels diplomàtics sionistes del país (al video). La situació és, evidentment, una autèntica prova de foc per al règim militar després de la revolució del 25 de gener.

Cal anunciar també que la pressió popular en els darrers dies sobre el cas d'Esma Mahfouz i Loay Nagaty ha donat els seus fruits. L'exèrcit egipci ha decidit retirar els càrrecs que havia presentat contra els dos activistes per criticar el poder militar. Aquesta notícia no mostra, però, gaire canvi de tendència. No fa ni dos dies que dos joves activistes de 19 i 23 anys eren sentenciats per un tribunal militar a 6 anys de presó sota les mateixes acusacions que els dos activistes ara perdonats. Més de 10 mil activistes han estat jutjats per tribunals militars des de la caiguda de Mubarak, l'11 de febrer passat.

Actualització. 19/08/2011. 19.56 h: Egipte demana oficialment explicacions a Israel per la mort dels seus soldats, que oficialment son 3 però que podrien ser 5 segons algunes informacions. Augment, per tant de la tensió diplomàtica entre els dos països en el que podria ser un nou escenari dibuixat després del procés revolucionari per tombar el règim Mubarak. Veurem que és el que depara.